Adaptacion escolar

Adaptació escolar: 15 consells per gestionar les nostres emocions

Escena típica en època d’adaptació escolar:

Et lleves ja amb un nus a la gola. Saps que avui toca separar-vos unes hores i fa dies que sents que no ho portareu bé.

Quan ho medites detingudament t’adones que del que sí estàs segura és que tu no portaràs gens bé aquesta adaptació escolar.

Quan us acosteu a l’escola el teu cor ja batega més ràpid i tems al moment. Arribes a la porta, on la mestra dóna la benvinguda al teu fill i el convida a entrar. Ell se t’agafa amb ungles i dents dient “NO” una i altra vegada. “Mama, no te’n vagis”, “Mama aquí”, “mama, no”…

Havies escoltat mil vegades l’expressió: “se’t trenca el cor” però és just ara quan entens què vol dir de veritat. Plora i el seu plor es cola per cada porus de la teva pell i no pots quasi ni respirar. T’allunyes, encara escoltant com plora i plores tu també.

Dissimules, però se’t nota i és només quan arribes al cotxe que pots plorar com necessites ara. Mai t’hauries imaginat que seria tan dur. Mai.

Arribes a la feina i no pots quasi ni saludar. Tens por que quan et preguntin “què tal?” Tornis a plorar de nou. És com que el seu plor se t’ha quedat clavat a l’entranya i l’únic que tens ganes de fer és córrer a abraçar-lo una altra vegada.

Les hores se’t fan eternes. No recordes haver trobat a faltar mai tant a algú. Et costa parlar, et costa respirar, et costa concentrar-te, i ja no diguem estar bé, estar contenta, somriure. I reses (tu, que ho has resat mai: “que s’adapti ràpid que jo això no ho aguantaré”).


 

Potser ho has viscut en l’adaptació escolar. O quan has hagut de deixar-lo amb els avis en contra de la seva voluntat. O quan se’n va a dormir amb el seu pare en el cas que estigueu separats. Tant se val, el motiu. L’important és que hi ha separació i que fa mal. I és d’això del que us parlaré avui.

No és exagerat. És el que m’expliquen moltes mares en els seus mails des de fa anys quan s’adonen que pateixen moltíssim més del que havien imaginat que patirien.

Després de publicar el post “Adaptació escolar: 10 recursos per ajudar els nostres fills a gestionar la nostra absència”, moltes (perquè tot van ser dones) em vau demanar el mateix, però que us ajudés a vosaltres.

Com poder gestionar la seva absència? Què fer quan som nosaltres les que patim la separació?

Les separacions són doloroses quan arriben en moments en què no estem preparats per separar-nos. Pel que sigui, però en general, per la curta edat dels nostres fills. Separar-se quan són dependents i vulnerables és difícil. Costa. Fa mal.

No cal donar-li mil voltes: és la Natura i el nostre instint que parlen i se’ns remou tot, fins i tot les entranyes. Perquè no és això el que necessitem ni ells tampoc.

Però vivim en un món de separacions primerenques, és així. I hem de conviure amb això. Toca procurar gestionar-ho de la millor manera, o sigui que aquí us deixo els meus 15 consells que espero que us ajudin a no estar tan tristes i a situar-vos en un pla des del qual us sigui més fàcil acompanyar el vostre fill en el seu procés d’adaptació a la separació.

 

1. CONFIA EN QUI EL CUIDA

És essencial confiar en la persona o en les persones que cuidaran el teu fill quan tu no hi siguis. Si confies pots portar-ho millor, però és que a més, la teva confiança li arriba i el tranquil·litza. Si ell està més tranquil, tu també n’estaràs i viceversa.

Si no confiem en absolut en el cole triat, en la cangur escollida, en els avis o en qui sigui que estigui amb el nostre fill serà molt difícil aguantar la separació sense patir.

Per això és tan important que escollim bé qui té cura dels nostres fills. Triem sense por al què diran, és important que estigui sintonitzat amb el que ens farà sentir millor i més tranquil·les.

I finalment, respecte a la confiança: confia també en ell, en el teu fill.

 

2. MIRA IMATGES QUE T’AJUDIN

Si es queda amb els avis o amb el pare, o la cangur, demana que t’enviïn alguna foto, alguna nota de veu, un vídeo… Veure com somriu, que està bé ens calma i ens fa la separació més suportable.

A l’escola és més difícil però fins i tot en sé d’algunes que ho fan, fan fotos i al cap d’uns dies (pocs) del període d’adaptació, le ensenyen als pares per ajudar-los a que es tranquil.litzin i estiguin més confiats.

 

3. POSA DISTÀNCIA EMOCIONAL

Procura centrar-te en l’aquí i l’ara. Situa’t en un lloc d’escolta però menys activat. M’explico: posant una mica de distància emocional no vol dir que ja no pateixo en absolut sinó que no sento el dolor com una cosa insuportable i em quedo allà donant voltes en ell. Poso distància emocional per poder prendre les decisions que em faran poder suportar millor com per exemple:

 

4. OBSERVA

Observa què està passant. A vegades la desesperació ens atrapa tot i saber que està en bones mans. Sovint el que està passant és que la separació actual, de l’ara i l’aquí, ens ha activat el record d’una separació ja passada.

Normalment, la primera separació dolorosa de la nostra mare. Tots som fills i vam ser a l’altra banda, la del nen que potser plora perquè vol a la mare.

Els fills ens fan de mirall i quant alguna cosa ens remou tant i de forma tan bèstia, cal revisar què és el que està passant. Perquè potser no té tant a veure amb l’ara sinó amb el que va passar.

Investiga: pregunta a la teva mare, procura recordar… A vegades no hi ha memòria conscient del que ha passat perquè la primera separació va ser quan encara estàvem en l’etapa preverbal i érem molt petits… per això el que es remou és el cos que sí va registrar cada sensació , cada emoció, cada plor desesperat i la seva reacció en nosaltres…

 

5. RESPIRA

Sabeu la de vegades que us parlo del respirar. Ho he escrit en aquest blog sovint i ho podeu escoltar i veure en aquest vídeo: RESPIRA. Però és que és bàsic i ara t’explicaré com fer-ho:

Quan sentis que l’emoció puja i t’atrapa, comença a respirar lentament. Tan lentament com puguis. Inspira pel nas i expira per la boca. Tantes vegades com necessitis perquè l’emoció es vagi dissipant.

Veuràs que quan instal·lis la respiració, a poc a poc aquesta emoció tan forta que semblava que t’anava a envair tota, va afluixant i fent-se més suportable.

Aquest no és un recurs qualsevol, per a mi és EL recurs, per a nosaltres i per als nostres fills (aviat ja et parlaré d’això detingudament en un altre post).

 

6. POSA PARAULES

Parla’n, del que sents, del que estàs vivint en aquesta etapa que et resulta tan dura. Amb una amiga, amb la teva mare, amb la teva parella, amb un professional… amb qui vulguis. Però posar paraules ajuda a elaborar, a processar i a digerir. Les paraules ajuden a posar consciència, a prendre decisions, a resoldre.

 

7. SIGUES RESPONSABLE

Si la separació és evitable, si veus que no esteu preparats cap dels dos, si el teu instint et diu que no és el moment i que pots fer-ho d’una altra manera, fes-ho. Encara que no quadri amb el que fan els del teu voltant.

Agafa les regnes de la teva vida i actua. El que fa la majoria potser no us és vàlid a vosaltres i està bé. No som iguals. Sempre hi ha una altra sortida, busca-la.

 

8. ACCEPTA

Si no pots fer res més que el que estàs fent, si el que està passant és inevitable, si el teu fill ha d’anar a l’escola infantil sí o sí, si estàs separada i heu de dir-vos adéu uns dies a la setmana sí o sí… de vegades l’únic que toca és tot el que t’he dit en els punts 1, 2, 3, 4, 5 més acceptar la situació que us ha tocat viure.

No queda una altra i tu tries com vols viure-ho. Et sembla que no, que no has triat res, però sí que podem escollir viure-ho d’una altra manera, sense tant dolor i sofriment. A vegades té a veure amb prendre la decisió de “Així ja no”.

9. EL SEU BENESTAR, PER SOBRE DE TOT

Aquesta és la prioritat sempre. I hem de procurar no augmentar-li el patiment amb el nostre propi.

Si veu que patim, patirà més. Si veu que plorem sense parar sentirà que estem tristos i depèn de l’edat que tingui se’n sentirà responsable. Si veu que la situació ens desborda creurà que es tracta d’una situació desbordant que ell tampoc sabrà portar.

No dic que sigui fàcil. En absolut, no ho és. És molt difícil, però és important que no ens perdem en el nostre dolor i augmentem el seu. Som els adults, hem de situar-nos en aquesta posició: tenim més eines, més recursos…

Per ell has de procurar no estar submergida en tot el que la separació t’evoca. Si no ho aconsegueixes, demana ajuda.

 

10. OBJECTES

Aquesta pedra que et va regalar aquest dia (mai tiris les pedres que et regali perquè són poderoses i mai saps quan et pot ajudar portar-ne una a la butxaca), aquella polsera que et va fer, aquest dibuix que t’ha deixat abans de marxar, aquest ninot seu que t’ha dit que li guardis a la bossa fins que sortís de l’escola… tot això t’ajudarà.

D’alguna manera et permet transitar una mica millor la seva absència, igual que li passarà a ell amb alguna cosa que li hagis donat tu o li recordi a tu.

 

11. ENVOLTA’T DE NATURA

En la seva absència i per recuperar-vos-en… Passejades pel bosc, la tarda en un parc de gespa i arbres, un cap de setmana banyant-vos al riu o al mar junts… La Natura harmonitza i ajuda a carregar piles, no t’apartis d’ella, us farà bé als 2.

 

12. EL TACTE SALVA

Tocar-nos, abraçar-nos una bona estona, estirar-nos junts al llit i explicar contes, portejar-los, el pell amb pell encara que ja no siguin tan nadons… Tot això ens ajudarà a “carregar-nos les piles” del nostre fill, igual que us explicava en l’anterior post. El tacte, les abraçades, pot salvar d’aquesta sensació de buit.

 

13. APROFITA CADA MOMENT

Assajar no serveix de res. Allò que fem a vegades de “com que d’aquí a dos mesos ens haurem de separar, doncs ja ens anem separant cada setmana per acostumar-nos-en”.

Ho vaig explicar en AQUEST vídeo amb una mica d’humor. No cal. Aprofita cada instant. Com més plens estigueu l’un de l’altre, millor. I això requereix temps junts, no el malgastis separan-te’n quan no és necessari.

 

14. CONNECTA’T Al QUE US UNEIX

Va de la mà del posar distància emocional: si poses distància pots veure que hi ha alguna cosa superior, cosa que us uneix per sobre de moments junts o moments separats: s’anomena vincle.

Connecta-t’hi. Existeix, és real. Esteu units també quan no esteu junts. Respira i sent el teu fill dins teu. Tanca els ulls i adona’t que el portes amb tu sempre, també en la separació. Omple’t d’aquesta sensació de plenitud que dóna el sentir-se vinculat a algú amb cos i ànima.

 

15. EL QUE ESTÀS VIVINT ÉS APRENENTATGE

Sé que quan et sents dins del túnel no vols pensar en aquests termes i fins i tot pot molestar-te que et vinguin amb aquestes. Ho sé.

Però estàs aprenent i aprendràs encara més a mesura que vagis aprofundint en tots els consells anteriors i vagis vivint tot el que et porta aquesta nova etapa. I això és bo per a tu i per al teu fill. Creixereu tots dos.


 

Espero de tot cor que aquests consells et serveixin per ajudar-te a gestionar millor l’enyorança que puguis sentir del teu fill durant la separació en aquesta adaptació escolar o en qualsevol altre moment en què toqui separar-vos. Sort;)

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats