Autoestima

1.3.2013

La criança dels fills és una carrera de fons. És una carrera que no s’atura amb conseqüències a curt, mitjà i llarg termini. En el transcurs d’aquesta cursa, hi ha moltes etapes i en algunes, els pares sembla que “punxem” (en argot esportiu) i tot sovint hi ha qui està a punt de tirar la tovallola. Com en totes les carreres, hi ha etapes en què hi ha moltíssima gent animant i, sembla que tot va de cara, que tot és més fàcil. Però n’hi ha d’altres que semblen la travessa del desert i la ment ens traeix i ens assegura que allò no s’acabarà mai, que no ho resistirem…

En el món en què vivim, en què lamentablement importa molt més el fer que el ser, sovint hi ha qui es fa la pregunta de “i tot això… de què serveix?”; haver-lo dut tant a coll, respectar-lo, entendre els seus processos, acompanyar-lo abans d’anar a dormir, anar a veure la seva primera funció de teatre, estar atent quan et diu “mira què sé fer!”… Als que pensen així, als que necessiten on agafar-se perquè aquesta carrera se’ls fa molt dura, llarga i pesada els diria: esteu fent la vostra millor inversió. No en benefici vostre, que també, sinó en el benefici, en primer lloc, del vostre fill i com que entenc que és el que més estimeu, això ja de per sí, ha de ser un gran bot salvavides on agafar-vos. Però també en el benefici de tots, de tota la Humanitat. Sí, així en majúscules, aquesta paraula tan grandiloqüent…

Per què? Doncs perquè cada cop que li canteu una cançó abans d’anar a dormir, cada cop que el vostre bebè passa una mala estona al vespre i plora sense consol i el passegeu explicant-li que enteneu que ho està passant malament… cada carícia, cada petó, cada “t’estimo”, cada vegada que aneu a atendre’ls a mitjanit quan us reclamen… esteu reforçant la seva autoestima. Esteu ajudant a què se senti estimat, tingut en compte, mirat i atès. Aquest bebè, aquest nen petit que ara us sembla que és com un pou sense fons de carinyo, que no en té mai prou, creixerà amb la seva autoestima ben instal·lada.

I això en què el beneficia? En què beneficia a la resta? En tot. Una persona que s’estima, que té un bon pòsit d’autoestima, podrà establir vincles basats en l’amor i no en la necessitat de rebre’n.

Podrà establir vincles equilibrats, vincles forts que fugin de pors a perdre. Li serà fàcil estimar sense tenir sempre la sensació que entregant tant d’amor, s’ofega, o es queda sense, o es desgasta… Perquè la seva motxilla continuarà plena d’anys i panys d’haver rebut amor a cabassos dels més propers que l’envoltaven.

Aquesta persona que ha crescut sabent-se estimada, tinguda en compte, mirada, acceptada i acompanyada, quan tingui un fill, podrà estimar-lo, tenir-lo en compte, mirar-lo, acceptar-lo i acompanyar-lo sense que això li suposi un esforç titànic. Per ell serà el més normal, perquè com que ho haurà mamat, sortirà de la manera més instintiva i espontània. Sense pors, sense mancances, sense necessitats amagades.

I d’aquest amor rebut se’n beneficiaran tots els que es vinculin amb aquesta persona, tots els fills que tingui i al seu torn, els fills dels seus fills… propagant una nova cadena basada en l’amor i no en el dolor i la mancança.

Així d’important és el que estem fent quan ens pensem que no estem fent res… No menystinguem els braços, ni les cançons de bressol a mitjanit, ni les carantonyes, ni la paciència infinita que a vegades hem de tenir, ni les hores desperts perquè el nostre bebè plora, ni les nits de febre, ni les primeres funcions de teatre, ni els “juga amb mi”, ni els “t’estimo”s……. no menystinguem tot això que fem tants pares i mares perquè té un valor incalculable!