Cap enfora

10.11.2015

 

Sabeu aquells moments de la vida en què et dius “uau, tot està canviant?!” doncs en aquest punt estic jo. Avui la Lua fa 19 mesos i encara que falti molt, ja fa dies que sento que ha començat una altra etapa, més pròpia dels 2 anys que de l’any. Parla a tothora i s’explica de meravella, es reivindica i s’autoafirma amb una força i una seguretat pasmosa, i comences a veure que malgrat que encara és molt bebè, això s’acaba.

 

La Laia ja té 6 anys i ja no és cap nena petita. Sí, sens dubte, també està començant una altra etapa que em miro meravellada per tot el que intueixo que m’ensenyarà. Tenir una nena “gran” a casa és fantàstic, us ho asseguro!

 

I al seu costat, jo, que també em sento en canvi absolut. Igual com em va passar quan la Laia va fer els 17 mesos, començo a passar del mode “endins” al mode “també enfora”. Els que em seguiu recordareu que un temps abans de parir la Lua vaig fer un post anunciant-vos que necessitava retirar-me del blog per anar ja de veritat cap endins. Doncs bé, em torno a sentir diferent, ara amb les ganes d’obrir la porta i sortir cap enfora.

 

Que amb què ho noto? Amb el cap, que em bull d’idees, de ganes de fer, de gent per veure i compartir. Ho noto amb les hores de son, que han disminuït perquè molts dies (per tirar tantes idees endavant) prefereixo dormir menys i crear més. Ho noto amb l’energia, que és diferent.

 

Amb aquest canvi que vaig sentint a dins m’adono que em disposo a viure ja l’últim temps d’aquest meu segon puerperi que serà l’últim perquè vam decidir, fa temps, no tenir més fills. I celebro tenir la regla perquè hi haurà alguns dies del cicle que el cos, la ment i l’esperit em demanaran anar cap endins altre cop. Quan el puerperi em quedi lluny, quan aquesta etapa de mare fusional amb el seu bebè em quedi lluny, em quedaran aquells dies del cicle on reviuré (salvant les distàncies), el que tant he gaudit.

 

Ha estat bonic estar endins. Parar un temps de tot, fins i tot d’escriure, i estar centrada només en el que l’instint em demanava. Serà bonic tornar a anar enfora i gaudir del que m’he allunyat durant un temps. Torno a tenir ganes d’omplir la casa d’amics i fer aquelles festes de nens voltant per casa i hores per davant.

 

Gaudim cada moment. Perquè tot torna, i tant ràpid com ha vingut, se’n va.

 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats