Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Consells i reflexions

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Fes-me un masatge

Treure’t la roba. Estirar-te de panxa a terra. Notar unes mans amb crema o amb oli que es passegen per damunt de la teva esquena, pressionant aquells punts on hi ha massa tensió acumulada. A vegades sentint plaer, d’altres plaer i dolor a la vegada. Intentant no tensar-te altre cop, respirant profundament per deixar anar i fer que, gràcies al massatge, aquella esquena que duu massa estona una nena carregada, descansi. Es recuperi. Gaudeixi de ser tocada, de ser alliberada de tanta tensió.

Llegir més >>

Estic enamorada de tu

Diuen que el millor twit és el que no t’atreveixes a escriure. Pels que no sapigueu què és un twit, diguem que és un missatge d’un màxim de 140 caràcters que escrius a la xarxa social Twitter i que els teus seguidors poden veure. Ahir vaig estar a punt d’escriure’n un que no sé per què, però no ho vaig fer. Suposo que em va fer certa vergonya, o perquè vaig pensar allò de “i què interessa, això, a la resta de gent?”. Vaig estar a punt d’escriure “Estic profundament enamorada de la meva filla”.

Llegir més >>
ponte en su lugar
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Posa’t al seu lloc

Posa’t al seu lloc quan acabi de néixer i plori sense parar. Entén que plora el part, la por al desconegut, l’enyor del lloc d’on prové, que plora la manca de límits físics que li donava la panxa. Posa’t al seu lloc fins i tot quan no tinguis ni idea de per què plora.

Posa’t al seu lloc també quan vagi creixent i s’enfadi perquè és massa petit per poder agafar alguna cosa, o per posar-se dret encara. No te’n riguis, ni el renyis… Si et poses al seu lloc, simplement, no podràs… Entén que per ell tot és nou i que el món, tal com el veu ara, des de terra, és encara ple de frustració perquè és massa petit per entendre i per fer, malgrat que sap, segurament, moltes més coses que tu i que jo.

Llegir més >>
Vinculos
Consells i reflexions
Míriam Tirado

"VINCLES", nova edició

Avui surt a la venda la segona edició del llibre “VINCLES, gestació, part i criança conscients” que hem fet la meva mare Àngels Torras i jo. Es tracta d’una segona edició revisada i ampliada, que publica Angle Editorial.

Estem molt contentes de poder-vos oferir el nostre petit tresor, aquest llibre que vam fer amb tot l’amor del món, on jo vaig descobrir parts de la meva història que mai m’havia atrevit a preguntar… amb una nova imatge, amb nous continguts i amb una nova empenta. Tot sovint amb l’Àngels diem que és un llibre que fa el seu camí, que es ven sol, fruit del boca-orella, en un degoteig constant de nous lectors i lectores. Però estem segures que ara, amb el nou impuls que ens ofereix Angle Editorial, podrà continuar fent el recorregut que crec que encara té aquest llibre VINCLES…

Llegir més >>
El pollo
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El pollastre

Atenció pares que teniu fills molt petitons o persones que voleu esdevenir, algun dia, pares. Avui us explicaré el sentit de la paraula POLLASTRE, més enllà d’allò que algun diumenge comprem per menjar a l’ast i amb patates… Quan tens fills aquesta paraula agafa una altra dimensió, sens dubte, i cal anar preparat, perquè els pollastres et poden assetjar quan menys t’ho esperes, i us ho asseguro: no són gens agradables. Us explico tot això perquè primera, els sapigueu reconèixer quan s’esdevenen, i segona, perquè d’aquesta manera, ja no us enganxarà desprevinguts i direu… “Ah, d’acord, és allò del Pollastre que deia la Míriam…”

Llegir més >>
Y paró el coche
Consells i reflexions
Míriam Tirado

I va parar el cotxe

Jo tenia potser sis o set anys. Anàvem a casa dels avis que vivien a 15 quilòmetres de la nostra ciutat, en un poblet petit que era on jo anava cada dia a l’escola. Era diumenge i a dins del cotxe només hi érem la meva mare i jo. Ella conduint i jo a darrera, al cantó dret, mirant per la finestra. De sobte em va entrar un no sé què, me’n recordo com si fos ara. Una enyorança terrible d’anar al bosc. Els meus avis m’hi duien molt sovint, molt. El meu avi és un home de pesca, de caça, de bolets, vaja, de tot el que es pugui fer al bosc. Recordo quan encara hi anava cada dia, absolutament cada dia. Suposo que qui ha estat pagès ho és, d’alguna manera, tota la vida i encara que ja no en fes, necessitava anar-hi… quan penso en ell, inevitablement penso en el bosc.

Llegir més >>

Els adults siguem adults

Normalment parlem molt del comportament dels nens, de quan fan coses que ens irriten, de quan estan demandants a més no poder, de quan reclamen tant de nosaltres que a vegades ens esgoten. Jo n’he parlat en aquest blog moltes vegades. I avui vull dir ben alt i clar: això que fan ells, reclamar mama i papa tant com poden, voler dormir amb nosaltres, voler-nos tenir sempre a prop, allargar al màxim les estones amb nosaltres, etc, és normal. És normal que plorin quan es queden a l’escola i encara no hi estan habituats. És normal que no vulguin que treballem tot el dia. És normal que reclamin la nostra atenció de totes les maneres possibles si senten que tenen menys pares del que necessitaria la seva ànima.

Llegir més >>
En estos tiempos inestables ...
Consells i reflexions
Míriam Tirado

En aquests temps inestables…

Sembla que últimament estiguem vivint un temps molt inestable. Va tot extremadament ràpid i és ja pràcticament impossible fer previsions. Abans un més o menys podia estar segur de si tindria feina d’aquí un any, de quins ingressos aproximats tindria i de com seria, a grans trets, la seva vida. Ara no. Ara tot es mou a un ritme vertiginós i davant de tot això… què passa, com ens afecta, com hem d’actuar?

Llegir més >>

Confiança en els fills

Confiar sembla fàcil però potser no ho és tant. Confiar en la vida, en nosaltres mateixos i en els que ens envolten, no sempre ho és, de fàcil. Hi ha gent a qui li han fet tan mal, o ha patit tant al llarg de la vida que, per naturalesa, són desconfiats de mena i no ho poden evitar. Els agradaria confiar, estar tranquils, però sempre desconfien, de tot i de tothom. No poden creure que les coses acabaran sortint bé, ni tampoc poden acabar-se de deixar anar i confiar plenament en ningú…

Llegir més >>
Escucha tu interior
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Celebrem!

A vegades tinc la sensació que en els temps que corren, cada dia hi ha més gent que creu que no hi ha motius per celebrar res, perquè “tot està fatal”, perquè “tot és una merda”, perquè “la gent ho passa malament”, perquè “la cosa està difícil”, perquè “vés a saber què passarà”, perquè “estem envoltats de lladres”, perquè… I a mi em passa just el contrari, que cada dia tinc més ganes de celebrar coses, i de compartir i d’agrair la infinititat de persones i coses bones que m’envolten!

Llegir més >>