25.10.2012

 

Posa’t al seu lloc quan acabi de néixer i plori sense parar. Entén que plora el part, la por al desconegut, l’enyor del lloc d’on prové, que plora la manca de límits físics que li donava la panxa. Posa’t al seu lloc fins i tot quan no tinguis ni idea de per què plora.

 

Posa’t al seu lloc també quan vagi creixent i s’enfadi perquè és massa petit per poder agafar alguna cosa, o per posar-se dret encara. No te’n riguis, ni el renyis… Si et poses al seu lloc, simplement, no podràs… Entén que per ell tot és nou i que el món, tal com el veu ara, des de terra, és encara ple de frustració perquè és massa petit per entendre i per fer, malgrat que sap, segurament, moltes més coses que tu i que jo.

 

Posa’t al seu lloc quan sigui més gran i se li escapi el pipí una vegada i una altra. O quan no vulgui anar a comprar i et faci alguna plorada d’aquelles de les que no saps on mirar. Posa’t al seu lloc quan plora perquè marxes o quan es desperti a la nit perquè vol aigua, o té un malson, o vol teta, o perquè, simplement, no sap com dir-te que només et vol a tu.

 

Posa’t al seu lloc quan no vulgui anar a l’escola, o de colònies, o no vulgui anar a casa dels avis, o no vulgui fer qualsevol de les coses que li dius que ha de fer sí o sí. Segur que no et serà gaire difícil: tu també has estat petit/a i també volies decidir per tu mateix. Posa’t al seu lloc, entén-lo, i explica-li el que passa…

 

Posa’t al seu lloc quan s’enfadi amb tu i et trobi injust/a i s’indigni i et digui qualsevol cosa de les que no voldries que et digués mai. És ràbia, res més. No t’ho prenguis a la valenta i simplement, posa’t al seu lloc. Encara que no estiguis d’acord amb el que fa o amb el que opina… és el teu fill/a, no tu. Entén que pugui tenir les seves idees, la seva manera de fer i entén que, potser, no vulgui compartir-ho. Posa’t al seu lloc i pren consciència que cadascú fa el seu camí i que la vida dirà com ha de ser el seu. Relaxa’t. En el fons, els pares, tampoc hi tenim tant a dir!

 

Posa’t al lloc del teu company/a quan tingueu maneres de criar diferents. Quan no veieu les coses de la mateixa manera. Proveniu de dos llocs, de dos mons, de dues famílies, de dues realitats que, molt probablement, no s’assemblen. És normal que no sigueu iguals i probablement per això vau triar-vos. Poseu-vos al lloc de l’altre per intentar entendre-us, per poder comunicar-vos i dialogar des de l’entesa i no des del retret.

 

Posa’t al lloc d’aquella mare/pare que no fa res com tu ho faries. Intenta entendre les seves circumstàncies, la seva realitat i la seva òptica perquè des d’aquí, segurament, no se sentirà tan jutjat/da i aleshores, amb una mica de sort, tampoc et jutjarà a tu. Podreu respectar-vos dins de la divergència i qui sap si, algun dia, fins i tot apropar-vos.

 

Posar-se al lloc de l’altre no resol el conflicte, moltes vegades, però dóna una punt de partida. Un punt de partida sincer, proper, que no allunya sinó que acosta i des d’aquí, tot és infinitament més fàcil. Amb un fill, amb la parella, amb el veí, amb la sogra o amb aquella mare que et trobes al pati de l’escola. I en el fons, només és qüestió de pràctica, no és tan difícil. I tot sovint, la gent del nostre entorn, ni que sigui per mimetisme, comencen també a posar-se al nostre lloc i aleshores ens sentim respectats, tinguts en compte, entesos i llavors sí que tot, tot, tot… és molt més fàcil.

 

ESCOLTA EL POST: Posa’t al seu lloc


 


Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.