Com és que ets tan optimista?

“PERÒ, COM ÉS QUE ETS TAN OPTIMISTA?” M’HAN PREGUNTAT força DARRERAMENT. Si  em seguiu DE FA ANYS, SABEU QUE AIXÒ HO DUC A LA SANG: LA MEVA ÀVIA, LA MEVA MARE, LA DONA DEL MEU PARE… TOTES SÓN OPTIMISTES I D’ELLES HE APRÈS MOLTÍSSIM.

Però, deixeu-me que us pregunti jo ara: és que hi ha una altra opció que aporti valor? Diguem que, si ets pessimista… de què serveix? Què aporta? En què ajuda en el nostre dia a dia i especialment en la nostra maternitat/paternitat?

Responc: en RES. El pessimisme acovardeix, espanta, bloqueja, culpabilitza, impedeix l’acció, limita, perjudica, etc. Aleshores, per què no escollir l’altra opció?

I no és ser naïf o flipat de la vida, sinó ser resilient: aprofitar cada mal tràngol de la vida, cada sot, cada mal dia, cada “em cago en”, per créixer, per anar més enllà i preguntar-nos: puc aprendre alguna cosa d’això que ha passat? Ni que sigui perquè no torni a succeir, per exemple…

Però potser em llegeixes ara i et sents malament perquè creus que ets pessimista i que això no es pot canviar. Val. Bé, doncs jo et dic que sí es pot.

Primer: pregunta’t per què actues sempre des del pessimisme. A qui et recordes. Qui vas viure de petit / a així. La teva mare? El teu pare? ¿La teva àvia?

I segueix: com et senties davant les seves pors i pessimisme permanent? Quines idees, quines creences basades en el pessimisme, el drama, el nohihacamí, sostens encara avui? Primer identifica-ho, comprèn-ho. Després, avança i pregunta’t: si canvio la meva manera de pensar, com em sento?

El teu fill es desperta molt a les nits. Pots pensar que això és un horror i no acabarà mai, o que és una etapa llarga que passarà segur. Medita cada pensament que t’he descrit: amb quin et sents millor? Doncs queda’t amb aquest, sempre queda’t amb la idea, pensament que aporti valor al teu moment present. Que ajudi.

Imagina que es tracta d’una persona: ¿et quedes al costat de la tòxica o de la que et fa sentir bé, és agradable i t’aporta qualitat al moment? Doncs amb un pensament fes el mateix. Pots escollir. Està bé escollir. I pots canviar, també està bé fer-ho. Primer per tu, és clar. Segon pels que t’envolten, especialment els teus fills