Criança respectuosa: “a palabras necias” ignorar o… respostes assertives

Quan estem criant al nostre fill i des d’una criança respectuosa és molt, però que molt probable que hàgim de bregar amb comentaris inapropiats, fora de to, inoportuns, etc.

Sovint m’expliqueu que família, amics, coneguts o desconeguts opinen de com crieu als vostres fills, tot i que no els n’heu demanat l’opinió. I us sentiu, molts, jutjats/des.

Això és normal: estem sensibles, els nostres fills són el que més estimem, i que ens diguin de manera directa o subtil, que no ho estem fent prou bé, ens sap greu.

I és un moment en què necessitem sentir-nos reforçats i recolzats, no jutjats.

Jo he viscut moltes vegades aquest tipus de comentaris i de vegades he callat però m’ha afectat molt, altres he callat i m’ha afectat 0, altres he contestat molt malament i després me n’he penedit, i altres he contestat educadament i me n’he sentit orgullosa. Com veieu, hi ha hagut de tot.

Però no és fàcil. Poder respondre de forma assertiva o poder arribar al punt que no t’afecti i no et faci dubtar, no és fàcil. Requereix sentir-se segur/a, tenir informació, estar empoderats i haver pogut meditar una miqueta, abans, el què i el com dir-ho. I requereix pràctica i més pràctica! 😉

Perquè si no, ens surt la ràbia. Aquesta ràbia en forma de rebot que fa que l’altra persona se senti ofesa i ja no ens prengui seriosament perquè el com ho hem dit aniquila el què. I de vegades tenim raó, però ja és igual, hem perdut les formes i se’ns ha portat l’emoció. L’altre ja no escolta.

I moltes vegades ens sap greu, i aquesta persona potser només volia ajudar (encara que no fos d’una manera que de veritat ajudés) però la intenció era bona.

Per aquest motiu us porto aquí algunes frases que crec que us poden anar bé per contestar en moments de “conflicte” amb opinòlegs diversos.

I que poden servir per contestar preguntes de l’estil:

• Encara fas teta?
• Dorm amb vosaltres?
• Li agafes massa en braços, no?
• ¿I el deixes agafar el menjar amb les mans? ¿I no l’hi dónes triturat?
• Deixa-la plorar
• Ho tens consentit
• T’està prenent el pèl
• i un llaaaaarg etcètera.

POSSIBLES RESPOSTES

Saps? no em molesta portar-la en braços, al contrari, i crec que a ella tampoc.

Quan es posen molt pesats quan ja has respost de totes les maneres possibles i amables que el seguiràs portant a coll:

Què és exactament el que et molesta o et preocupa de què el porti a coll?

De vegades, respondre amb una altra pregunta funciona. És com que li rebotes l’emoció amb què t’ha fet la pregunta, sobretot, davant de preguntes insistents de gent a la que ja l’hi hem explicat per activa i passiva:

Què és exactament el que no t’agrada que la porti a coll (o que li doni el pit, o dormi amb nosaltres …)?

Veig que et molesta que encara li doni el pit a la meva filla… ho sento, perquè no ho faig per molestar-te, sinó perquè a les dues ens agrada”.

Noto que et fa enfadar que el nostre fill dormi amb nosaltres… però és que a nosaltres no ens molesta i t’agrairia que no tornessis a treure el tema.

Agraeixo la teva preocupació per com menja el meu fill, però amb el seu pare/mare hem decidit fer-ho així i ens sembla bé. Sento que no ho vegis amb bons ulls.

Sé que no ho dius per molestar-me, però si cada dia que ens veiem em qüestiones la manera de criar la meva filla, em sento jutjada i em poso molt trista, la veritat.

T’agraeixo molt l’interès i si vols et passo informació sobre el tema.

Potser et sembla que la manera en què criem el nostre fill és fruit del desconeixement o la manca d’informació però, en absolut és així. Estem molt ben informats i assessorats, no et preocupis.

Entenc que tenim diferents visions de com criar els fills, no passa res, està bé, però millor que no toquem més aquest tema, perquè crec que no ens posarem d’acord.

Em sento una mica malament quan em dius tantes vegades que m’està prenent el pèl. Jo no ho veig així i t’agrairia que no m’ho tornessis a dir.

Cada un de nosaltres criem als nostres fills com podem i volem a cada moment. Ho faig tan bé com sé, igual que tu.

No cal que estiguis d’acord en com ho fem, només que respectis la nostra opció, gràcies.

Si es fiquen en plena enrabiada del nostre fill opinant, dient-li coses que no toquen, vaja, empitjorant les coses …

Entenc que vols ajudar-me però de veritat que no cal, deixa que ho gestioni jo, gràcies.

Si us plau, sóc la seva mare/pare i jo ho gestiono, us demano que no digueu res ara perquè encara s’enfadarà més.

I podria seguir amb moltes més respostes. L’important és el to, el com diem cada frase. Si el que ens acaben de dir ens ha remogut, és probable que en la nostra resposta es noti l’emoció que ens han generat i serà difícil ser assertius perquè potser se’ns escapa la ràbia.

Hem de respirar profundament i trobar la manera de contestar, marcar el límit, no deixar-nos menystenir però sense ser desagradables nosaltres amb ells.

Ja us dic, no és fàcil, però per sort, la criança dels vostres fills us donarà molt de temps per practicar i cada vegada ho fareu millor, us afectaran menys les opinions dels altres i criareu més feliços. I per cert… no podem agradar a tothom.

I tu, quines frases utilitzes en aquestes ocasions?