Otra creación

Criar i crear

22.11.2011

Aquest post va dirigit, sobretot, a aquelles mares que fa poc que heu parit, o potser ja fa uns mesos, i us trobeu que sou diferents, que teniu el cap en un altre lloc, que us costa concentrar-vos i fins i tot a vegades, us costa fer una simple suma o resta quan us tornen el canvi en una botiga. Esteu diferents, com més lentes, despistades, felices, amb la llet que us raja i sentint calor, molta calor. Aquesta etapa, en el meu cas, va ser llarga perquè m’hi vaig deixar anar, m’hi vaig abandonar perquè havia decidit que no tornaria a treballar durant molt de temps. Per tant, no hi havia res que m’angoixés com ara com m’ho faria per separar-me del meu bebè durant tantes hores. L’únic que havia de fer era criar i cuidar la meva filla i era fàcil perquè això era justament l’únic que em venia de gust fer.

Però hi havia alguna cosa que em preocupava; era incapaç d’escriure. No podia fer ni una frase, ni una línia, no em sortia. Durant l’embaràs havia escrit molt i estava convençuda que continuaria sent així un cop hagués parit però la meva sorpresa va ser que de mi no en sortia absolutament res. Res de res. Molts dies, quan la Laia dormia, agafava el bolígraf i la llibreta, on havia anat escrivint un diari per la Laia, i intentava escriure-hi com em sentia, escriure-hi alguna cosa d’allò tan important que m’estava passant. Però no hi havia manera. Era com si tingués la ment en blanc. Bé, no, la ment no, perquè pensava moltes coses però de dins meu, de la meva ànima no en sorgia res. Anaven passant els dies i cada vegada estava més enfadada amb aquesta situació. Tenia idees però no podia escriure-les. Recordo molts dies que li deia al meu company: “estic en crisi!”, mig rient.

Un dia li ho vaig comentar a la meva mare: “No em surt res. Potser ja mai més tornaré a escriure…” amb certa desil·lusió i angoixa. “I t’estranya?” em va dir. “No pots escriure res perquè la teva creativitat està en la criança de la Laia, estàs abocada a ella; alletant-la, cuidant-la… Això també és crear! Tornaràs a escriure però quan la Laia sigui una mica més gran.” I així va ser. Quan ella va fer 17 mesos, jo bullia per dins i de sobte, un bon dia, vaig començar a escriure i ja no vaig poder parar. Aquella buidor creativa quan em posava davant l’ordinador o agafava el boli va desaparèixer com per art de màgia.

Per això no us preocupeu si durant un temps sou incapaces de fer allò que fèieu, sigui el que sigui, o us sembla que no sou les que éreu perquè no sentiu l’impuls de fer allò que tant us agradava. És normal. Esteu criant i la vostra força creadora està absolutament centrada en aquest ésser que cada dia aprèn coses noves. D’alguna manera, si hi pareu atenció, segur que us passa el mateix durant el cicle menstrual. Fa uns mesos que observo el meu perquè em vaig adonar que hi havia uns dies que no podia escriure i en canvi, n’hi havia uns altres que m’hi podria estar hores perquè no paro de tenir aquella ànsia, aquelles idees, aquelles coses que vull explicar i no puc parar, no puc parar d’escriure! La creativitat, l’humor, les ganes de fer una cosa i no una altra, la sensibilitat, van fluint al llarg del cicle d’una dona, tant quan no està embarassada, com quan gesta, com quan cria… en un anar i venir, com una onada… ara ve i ara se’n va… ara ve i ara se’n va… L’únic que cal, és aprendre’n el ritme, per poder ballar juntes.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats