Regals de Nadal

23.11.2011

S’acosta Nadal i coses que fins ara m’importaven ben poc, de sobte, comencen a interessar-me. Per exemple; si abans veia que per televisió al novembre ja començaven a taladrar-me amb anuncis cada dos per tres, doncs simplement, canviava de canal, o posava una pel·lícula, o el que fos, i no m’inquietava gaire la publicitat excessiva, passada de voltes. Ara, que tenim una filla que ja vol veure els dibuixos de la televisió, ja m’emprenya més que entre el MIC i els següents, m’engaltin un reguitzell de “compra això i compra allò, perquè que bé que s’ho passarà la teva filla!”. I TV3 encara, que no en fan gaires, però si poses, per exemple, CLAN perquè veure el Caillou o el Pocoyó, allò ja és al·lucinant; un anunci darrera un altre!

La Laia encara és petita i es mira els anuncis com si no anessin gaire amb ella. No demana res, encara, perquè no sap que allò que surt allà, és a les botigues i es pot comprar. Però tinc la sensació que és qüestió de setmanes o, estirant molt, d’alguns mesos. Ara encara puc esquivar els anuncis sense que es queixi gaire però… i el dia que vulgui veure tot el que podria demanar per Nadal? Ja tremolo!

Tot aquest tema en duu un altre d’associat; els regals de Nadal. A mi m’agrada fer regals als qui estimo i m’agrada que me’n facin, per tant, evidentment que gaudiré també dels que rebi la Laia. Però no cal tornar a casa amb dos camions plens de joguines i per tant, cal posar uns límits. O almenys això és el que farem aquest any, després de veure com el Nadal passat i davant l’allau de presents que va rebre de totes les famílies hagudes i per haver, s’atabalava i no acabava jugant amb res. Més aviat es posava nerviosa, sense entendre què passava. Per tant, tenim la sensació que s’ha de posar una mica de fre en tot plegat; un regal per casa pot ser suficient, sobretot tenint en compte que per Nadal nosaltres fem com una espècie de “romeria” perquè hem de passar per un munt de llocs! Que els avis facin un regal és suficient i si als tiets els fa molta il·lusió, doncs un altre. Però ja està, 1. Així és com ho veig ara. Potser l’any que ve escric un altre post amb una altra opinió.

El cert és que amb tot això t’hi vas trobant quan esdevens pare/mare i no saps gaire com s’ha de fer perquè ni el teu fill es torni boig, ni es pensi que pot tenir tot el que brilla, ni entrem en el “usar i llençar” compulsiu en el qual estem abocats aquí on vivim. Què fer? Com evitar algunes conductes? Com aconseguir que gaudeixin del Nadal sense fer-lo absolutament materialista? Com aconseguir que valori les coses? Nosaltres anem fent sobre la marxa, intentant posar sentit comú i reflexionant del que va venint esperant no equivocar-nos gaire… Potser els que teniu fills més grans, els que ja heu passat més de tres i de quatre Nadals em podeu explicar què us ha funcionat…

Fàcil, fàcil… no és!