Estar disponible

19.1.2012

La primera vegada que vaig sentir a la meva mare parlar d’”estar disponible” va ser en una de les seves classes de preparació al part. Jo estava embarassada de cinc mesos i ella explicava què significaven aquestes dues paraules i com n’eren d’importants de cara al part. Estar disponible era molt més que el significat que jo havia donat fins aleshores a aquells dos mots units. Era una actitud envers al nadó que havia de néixer i era, sobretot, una actitud envers la vida.

Vaig parir, vaig alletar (i alleto encara), i vaig començar a criar fins a dia d’avui tenint encara el record de les dues paraules pronunciades per la meva mare. En la lactància el concepte, la idea, i el significat transcendent que és “estar disponible” m’ha ajudat moltíssim. Aquells dies en què la demanda era gairebé exagerada i que jo em sentia ofegar, intentava retornar al punt de partida. I sempre m’adonava que, sense voler-ho, sense ni tan sols ser-ne conscient, en cada presa havia anant estant menys disponible i la meva filla ho havia notat. Havia estat menys present, menys acollidora. I ella, aquesta distància, l’havia capgirat en més demanda, reclamant allò que la mare, sense saber per què, li havia pres; la disponibilitat. Tornava a l’inici, em tornava a centrar: tornava a estar disponible i tot d’una, tot era fàcil com el primer dia.

Un nadó necessita que la mare estigui oberta, disponible i entregada. Oberta per deixar-lo entrar en cada racó del seu ésser. Disponible per poder-la reclamar en el moment que necessiti i entregada per poder-hi abocar aquell neguit que tot sovint tenen els bebès perquè l’entorn se’ls fa estrany o inhòspit, comparat amb el ventre matern. Estic parlant de la mare que acull, la mare com un receptacle on s’hi pot abocar l’alegria més immensa però també el plor més trencador i profund d’un bebè vulnerable i perdut, intentant reconèixer algun bocí del món nou que l’envolta.

I tot això no és fàcil. Acollir, estar disponible, entregada, fent de receptacle de tota la demanda, de tota l’angoixa i a vegades també malaltia del bebè. No és fàcil però és important. Important que ens preguntem si n’estem, de disponibles. Si ens sabem disponibles i si li hem fet saber al nostre fill/a que n’estem per a ell/a. Si és que sí fantàstic… no hi ha res millor que créixer sabent que la mare està disponible per a nosaltres. Si la resposta és no, si ens veiem bloquejades, si ens trobem amb reserves, frenades, mig tancades i amb por d’obrir-nos de bat a bat i deixar-los entrar… preguntem-nos per què. És probable que al primer moment no en sapiguem la resposta. Però la trobarem, tard o d’hora, si realment hi ha la voluntat de deixar de criar a mitges. A vegades el que trobarem no ens agradarà i ens caldrà un temps per assumir, acceptar, perdonar i recomençar de nou estant més disponibles del que mai hem estat a la vida.

Però val la pena. Val la pena deixar-se anar, respirar alhora i junts, perquè tu estàs oberta, i perquè ells (els fills) es poden recolzar al teu pit, amb la certesa que hi ets en el sentit més profund que sigueu capaços d’imaginar. Estar disponibles ens ajudarà durant l’embaràs; acollir el nou ésser, deixar-lo instal·lar, deixar-lo quedar i créixer. Ens servirà pel part i també en la lactància. Disponibles sense rellotges, sense presses, sense fer dues o tres coses alhora, sinó presents en cada presa, o en la majoria. I també ens serà molt útil durant tota la criança; perquè els nostres fills ens sabran properes i obertes a cada nova etapa. En les que tot és fàcil i també en les que tot es complica.

Si estem disponibles i obertes emocionalment als nostres fills gaudirem d’un vincle fort i indestructible. I estarem en pau, sabent que hem donat el millor de nosaltres cada dia i a cada moment.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats