Ya estas aqui

Ja ets aquí

Estiu 2013

 

Fa dies que sé que ets dins meu. Bé, que potser encara no ets ben bé a dins però que el que serà el teu cos físic ja s’hi està formant. Sóc molt feliç, volia que ho sabessis. Sé que ho saps ja a hores d’ara però volia dir-t’ho. T’estimo des de molt abans de tenir-te al meu ventre. Et pensava, t’imaginava,… fins el dia que amb el teu pare vam decidir que ja era hora que vinguessis. I has arribat, rapidíssim, més del que ens imaginàvem. I estem molt contents! Fa molts dies que no tinc cap dubte que ets amb nosaltres, però ahir em vaig fer el test d’embaràs, per corroborar-ho. Amb menys de 30 segons la prova ja marcava que sí que hi eres. Vaig ser feliç. De tenir una evidència que ja sabia i sentia, però de tenir alguna cosa física que digués “ei, que és veritat!”.

 

Em trobo molt bé. Només més cansada del compte, com anclada al terra. Però molt bé. Més tranquil.la, més pausada i amb molta son. Igual que quan vaig tenir a la panxa a la teva germana Laia. També em vaig trobar així de bé. De bé i feliç.

 

Ara ja sento que estem complets a la nostra família, ja sento que som els quatre que havíem de ser. Sentia que hi faltaves, no sé per què, des de fa molt temps. I ara ja estic segura que hi som tots. I sentir això, m’agrada.

 

M’agrada dirigir-me a tu, és com estar més a prop encara. Començar-te a parlar,… i a tocar! Fa dies que instintivament em toco la panxa, l’acaricio, m’adormo amb la mà a sobre… Suposo que és la manera que tenim les mares de començar-vos a acaronar, a bressolar. De començar-nos a vincular també amb el tacte.

 

T’estimo tant… no penso en res, ni en com anirà tot, ni en com seran aquests mesos que ens falten de gestació. Només et sento a prop, només et sento segur al meu costat i amb això, ara mateix, ja en tinc prou. No vull preocupar-me per res, no vull atabalar-me per res. Vull anar fluint, com aquell riu on vaig saber que eres dins meu però m’ho vaig guardar encara com un secret… Fluir i anar deixant que tot canviï, a poc a poc però sense pausa… Anar deixant que creixis, anar-me situant, anar-nos acomodant en aquesta nova família de quatre que tot just comença. Només això. Amb tu a prop mirant-nos. Amb tu a prop coneixent-nos, observant-nos, estimant-nos. I amb nosaltres anar parlant de tu, anar-te imaginant, anar-te estimant.

 

Sàpigues que la teva germana avui ha sabut que ja hi eres. Li hem dit quan ens hem llevat i ens ha mirat estranyada “però si la panxa és petita!” i li hem dit que devies ser encara de la mida d’una llentia. “Ah!!!”, ha dit, i sembla que ha intentat imaginar-te tan petit i remenut. Al cap d’una estona m’ha dit “vull entrar dins la teva panxa per començar a jugar amb ell”. Ja ho veus… sembla que ja té ganes de veure’t!

 

T’estimo molt.

 

 

 

La teva mare.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.