nevada

La importància de la base

A nosaltres ens agrada molt esquiar. És un esport que vaig començar a practicar gràcies al meu company, que em va fer estimar la seva passió i les sensacions tan espectaculars que es poden arribar a sentir quan llisques muntanya avall per damunt de la neu. Recordo que jo, inexperta com era en el tema, cada octubre o novembre, quan veia que ja havia caigut la primera nevada li deia “ja podem anar a esquiar” i ell em responia “encara no. No hi ha prou base”. I per tant, havíem d’esperar.

Per poder esquiar a gust i gaudint-ne, és necessari que hi hagi bona neu. Si els últims gruixos han caigut fa poc, molt millor, però és bàsic i importantíssim que sota les últimes neus caigudes hi hagi una bona base. Centímetres de neu de base, que s’ha anat compactant amb el pes d’un dia rera un altre, i que farà que ni se’t ratllin els esquís ni, molt més important, que quan caiguis, piquis de cap amb alguna roca. La neu de base esmorteïrà les patacades i farà que l’esquiada sigui molt més plaent.

Quan som joves, gairebé per definició, som impacients. Ho volem tot ara i aquí, ràpid, sense esperar. A vegades la impaciència per tenir un fill esgota i sembla que no hi hagi un demà. Divendres, quan vaig publicar el post “ESTIMAT FILL” vaig rebre un munt de missatges d’altres dones que sentien el mateix. Que gestaves sense gestar. I vaig pensar “quanta gent fent base…! Que bé!”. Perquè sí: gestar sense gestar és fer base. És anar preparant la neu de sota per poder-hi construir al damunt. Per, més tard i quan sigui el moment adequat, poder-hi lliscar per sobre i que tot sigui fàcil. Quan hi ha neu de base i bona neu, esquiar és molt més senzill i a estones sembla que, fins i tot, no costa.

Si volem gestar, parir i criar de manera conscient, cal també que gestem sense gestar de manera conscient i que veiem la importància que té tot aquest temps previ.

De preparació, d’imaginar, i sobretot, d’anar veient com ens anem sentint amb allò que gestem ja però sense estar “embarassats”. Perquè aquesta gestació sí que és dels dos i en cap cas pertany només, a la dona. És una gestació que per anar bé, cal fer en parella, a poc a poc, com qui té un plat exquisit a l’olla que s’ha de fer a foc lent i durant dies. I així, un dia rere un altre, anem fent base. Base de parella, base de família, perquè després, amb l’arribada d’un nou membre, res s’esmicoli, sinó al contrari, allò que construïm junts sigui molt millor que el que teníem fins aleshores.

I per fer base és imprescindible la paciència. Tant si volem el nostre primer fill com si és el segon o el tercer. Cada fill requereix d’una bona base on arribar i no picar amb les roques. “Que si se’t passarà l’arròs”, “que si es portaran massa temps entre un i altre…” això, tot això, a aquest nivell no importa. Oblidem el que ens diuen, oblidem les convencions socials, o allò que ens pensàvem que faríem fa 15 anys i simplement SENTIM.

Sentim si és ara o no, sentim si amb la nostra parella és amb qui voleu continuar construint, sentim si a sota els nostres peus (dels dos) hi ha prou base per posar-hi a sobre el pes d’un nou ésser. Sentim si és això el que volem, continuar construint en aquest camí… Parem i sentim. Permetem-nos que arribin les sensacions que siguin, encara que no responguin al que havíem imaginat o al que ens pensàvem que volíem… El cor ens parlarà i aleshores, amb només dècimes de segon, sabrem tota la resta.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats