Les primeres vacances amb un fill (Vídeo + conte)

En això de les vacances hi hauria d’haver una distinció: vacances quan NO tens fills i vacances quan SÍ que en tens. Perquè unes i altres no s’assemblen gaire i tenen poquíssims punts en comú. Bé, potser el que sí que comparteixen és que es trenca la rutina i mentre que quan no es tenen fills, trencar la rutina és fantàstic, quan sí que en tens, això de trencar la rutina pot tenir danys colaterals molt molestos.

Fet aquest incís… comença la història:

La Pepa i el Jacint estaven emocionats. Estaven a punt de viure les seves primeres vacances amb la Nina, la seva filla de sis mesos. Faltaven tres dies per Setmana Santa i la Pepa ja tenia gairebé totes les maletes fetes. Tenia ganes de marxar a la platja, i de fer-ho tots tres per primera vegada. De tornar a tenir, tants dies, 24 hores amb elles el Jacint, que últimament, semblava que només el veien passar per casa, de tanta feina com tenia… “Nina, divendres marxem de vacances! Ja veuràs que bé que ens ho passarem…”, li deia a la seva filla que la mirava amb aquella cara de nadó de sis mesos que diu “menja’m!”…

Va arribar el dia i estaven tots nerviosos. La Pepa feia hores que repassava tota la llista de “coses per emportar” perquè no es volia deixar res a casa. Va agafar l’Apiretal, el Dalsy, l’homeopatia, les cremes per la pell, els sabons de la Nina, tot… Havien reservat un apartament davant del mar a la Costa Brava. No veia l’hora d’estar escarxofada al sofà del menjador veient el mar. Ho necessitava. Necessitava veure el mar i desconnectar.

La pobra Pepa el que no sabia és que quan tens fills, desconnectar de tenir-ne és impossible, i més quan parlem d’un bebè. Els bebès et reclamen a casa, a l’apartament, a l’hotel, al càmping i a la Xina Popular! I que estiguis de vacances o no… importa ben poc, la veritat. El viatge en cotxe va ser més aviat llarg. Van parar tres vegades per donar el pit a la Nina, treure-la de la maxi-cosi, i intentar evitar que es posés a plorar com tantes vegades feia. El trajecte va ser prou plàcid, tot i que tant a la Pepa com al Jacint se’ls va fer etern… semblava que no arribarien mai a Calonge de Palafrugell…!

Finalment i després de quatre hores, entraven a l’apartament de la platja. Des del sofà no es veia el mar. Calia sortir a la terrassa i estirar el cap cap a la dreta, sinó, res de res. Però era igual. El lloc era maco i agradable i van començar a instal.lar-se. La Nina estava estranya, com excitada… Ho volia tocar tot i tant aviat volia anar a coll, com que la deixessin a terra. “Està nerviosa”, va dir el Jacint… i era veritat. Notava que alguna cosa nova passava i estava contenta i excitada a la vegada. La seva mare era tot alegria. No es veia el mar des del sofà però estava tan contenta d’estar de vacances tots tres que ara mateix tan se li’n donava! “Oh, que bé que estarem… quines ganes de descansar que tinc!”.

Tenien gana i van decidir baixar a buscar un restaurant. Van entrar al segon que els va fer el pes i van triar una taula a costat d’uns anglesos de galtes vermelles. El restaurant estava a tope. No se’n sabien avenir: dinar en un restaurant, prop del mar, en plenes vacances de Setmana Santa… Quin plaer! Però aquell dinar no va ser el que esperaven: la Nina tenia son i enmig d’aquell run-run de restaurant no es podia adormir. La Pepa intentava donar-li el pit i calmar-la, però es va passar mig dinar dreta gronxant-la i res. Van haver de dinar gairebé per torns i no van poder encetar i acabar cap conversa. Va ser un dinar estressant, no gaire agradable. Els cambrers trigaven massa a dur-ho tot i se’ls va fer etern. No van voler ni postres i van demanar el compte per fugir corrents.

Van arribar a l’apartament desitjant poder-se estirar al llit i fer una migdiada tots tres, però la Nina no volia dormir. Estava passada de voltes i quan es posava així, era impossible fer-la dormir a no ser que anés en cotxe. Es van haver de pintar la migdiada a l’oli, i aquell bri d’esperança que els havia passat pel cap als dos de fer l’amor després, també. Potser a la nit tindrien més sort… O no, quin sap!

Van sortir a passejar amb el cotxet i cap a les cinc de la tarda la Nina va caure rendida. Llavors sí, es van donar la mà i van poder festejar una mica, caminant per la vora del mar, escoltant-ne el soroll i mirant aquell paisatge de postal. La Pepa va recordar les últimes vacances, quan caminaven davant del mar i ella duia aquella panxa tan grossa… Van seure en una terrassa per fer un gelat i quan el cotxet es va aturar, la Nina es va despertar. Com que encara estava mig adormida van aconseguir prendre el gelat amb calma, però al cap de res, ja es van haver d’aixecar, penjar-se-la amb la motxilla, i posar-se en marxa. La Nina volia marxa. La Nina estava contenta i no tenia cap intenció d’estar-se quieta!

Tot just eren dos quarts de set i estaven esgotats. Ells dos, perquè la nena estava fresca com una rosa. Li van ensenyar el mar i la van asseure a la sorra de la platja. Van tirar 1.300 fotos i quan va començar a refrescar van tornar cap a l’apartament.

Ell va fer el sopar, ella va banyar la Nina i al cap de res ja sopaven, mig drets, mig per torns, mig com podien. La Nina estava pletòrica. Contenta, riallera, simpàtica i… emocionada. “Costarà adormir-la”, va pensar la Pepa, que començava a intuir que les vacances amb fills no eren com ella les havia imaginat. A quarts de deu li va semblar que la seva filla es fregava els ulls, van fer un petó al papa i cap a l’habitació. Es van estirar i li va començar a donar el pit. “Avui dormirem aquí, Nina, però serà com a casa, tu tranquil.la, al costadet meu i descansa…”. La teoria era fàcil. La pràctica no tant. La Nina notava l’excitació, l’alegria d’estar els tres junts, el canvi de casa, el canvi d’ambient, el soroll del restaurant… notava tants estímuls de tot el dia que no es podia deixar anar. La va agafar a coll i la va passejar una mica… Semblava que queia adormida però de sobte tornarva a obrir els ulls. La Pepa estava rendida… “Per favor, Nina, no puc més… dorm, carinyo, que la mama està que no s’aguanta!”. Finalment, i després d’una hora de teta, passejades, cançons de bressol i no sé quantes coses més, la Nina es va adormir. La va rodejar de coixins i la Pepa va tornar al menjador.

Ell estava mig adormit al sofà, veient una pel·lícula que tenia tots els números de ser més que dolenta. Ella estava nerviosa, esgotada, mig adormida i frustrada.

Això són vacances? Tinc la sensació que és més cansat que quan estem a casa…!

– Doncs espera’t Pepa, que com la Nina noti el canvi de lloc, potser aquesta nit es desperta deu vegades més de l’habitual!

– No fotis! Quina estafa, això de les vacances, no?

– Suposo que és la novatada… Haurem de canviar de xip, sinó se’ns faran una muntanya!

– Ja… Suposo que sí… A la tarda tenia ganes de fer l’amor però ara, de veritat, carinyo, és que no m’aguanto!

– Tranquil.la, jo també estic petat… A veure si demà fa la migdiada aquí a l’apartament i ens dóna treva…!

– Creuem els dits!

Es van fer un petó als llavis i es van acomodar al sofà un moment, van veure deu minuts més de pel.lícula dolenta i al cap de res, dormien tots dos, un a cada cantó de la Nina. Una Nina que, per cert, es va despertar tres vegades més del que era habitual! 😉


Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.