IMG_0334

Les queixes, millor per escrit

Estic encara processant tot el que m’heu explicat arran del vídeo “Cuando a las madres nos tratan de tontas” tant aquí al blog, en aquest post, com en la pàgina de Facebook. Mare meva… quines frases més horribles us han dit, quin mal us han fet sentir a tantes… Ho sento, ho sento molt. M’entristeixen aquestes experiències de dolor, de falta de respecte, de poca empatia… i alhora, em fan enfadar.

I després penso: val, i què podem fer? I sempre em ve el mateix al cap:

DEIXA-HO PER ESCRIT

SEMPRE. Quan no t’hagin tractat amb respecte, quan algú t’hagi menyspreuat, quan t’infantilitzin i se suposi que aquestes persones haurien de cuidar-te a tu i als teus fills, deixa-ho per escrit. La violència obstètrica s’ha de denunciar. Han de saber-ho.

Encara que ara no puguis parlar-ne encara, encara que ja faci un any del part, encara que et quedi lluny i no et vingui de gust recordar-lo… fes-ho quan puguis. Agafa forces, respira fons, vés a l’hospital, demana els fulls d’atenció a l’usuari o com les anomenin a cada centre i escriu la teva experiència. Escriu la teva queixa.

Però també fes-ho si t’han tractat bé, si no t’has sentit jutjada, si has tocat el cel amb els professionals que t’han tocat. Fes-ho, que sàpiguen que et sents feliç i agraïda. Que els arribi que el seu bon tracte té conseqüències precioses. Que els arribi que AIXÒ és el que volem ara i sempre: respecte, empatia, tendresa…

Però no només en aquests casos d’embaràs i part, sinó també després. Penso ara en, per exemple, temes de lactància materna.

medicalLa ignorància en temes de lactància és molt gran i quan crec que ja no sentiré a dir més barbaritats perquè cada vegada la gent està més informada, la realitat em demostra que no, que se’n poden sentir… que el tema, no s’acaba. Si quan qui està poc al dia en lactància materna és un familiar, un amic, etc… no passa res i ho podem entendre perfectament, només faltaria! Però quan la ignorància prové de persones que es dediquen a atendre dones, moltes d’elles mares, als centres d’atenció primària, en hospitals, etc. al·lucino. (Evidentment que hi ha professionals boníssims també atenent als mateixos centres, no ho poso en dubte, i jo en conec molts, dit sigui de pas.)

Però el que diuen els que no saben, de vegades autèntiques mentides, clama al cel: desconcerten les mares i els fan un flac favor tant a elles com als nadons. Però per posar alguns exemples (segur que podria afegir molts més), de tonteries que he sentit venint a vegades d’infermeres, de vegades de pediatres:

* Deixa de donar-li el pit perquè a partir de l’any les mares ja no teniu llet, només és aigua. (Holaaaaaaa? Aiguaaaa?)

* L’estàs fent una persona dependent donant-li el pit, has de destetarla JA i que vagi a dormir a la seva habitació (a una mare amb un nadó de 7 mesos).

* La teva llet no l’alimenta.

* Ara a la teva filla ja li és igual mamar o no, si li dones és perquè tu tens la necessitat emocional de fer-ho.

Per cert, quina mania a opinar metges i infermeres d’on ha de dormir el fill. ¿Els diem nosaltres a quina habitació han de fer-ho ells i amb qui?

Anar a la visita pediàtrica o al metge de capçalera hauria de ser agradable i no una situació en què saps que moltes vegades, seràs jutjada. Jutjar a les mares és l’últim que s’hauria de fer. Escoltar i intentar entendre-les, el primer.

Però dit això, jo crec que davant qualsevol mostra d’ignorància en aquests temes per part de personal sanitari, l’hem de deixar per escrit. Hem de fer una queixa per escrit SEMPRE. No pel dret a la “rebequeria”, sinó perquè aquesta persona ha de saber que el que diu està obsolet, és mentida i que necessita reciclar-se o en tot cas, que no estem gens d’acord ni en el que ens ha dit, ni en com ho ha fet.

Jo ja no viuré una cesària estant amb el meu marit, però si el que reivindico serveix perquè altres mares puguin viure cesàries respectades, la queixa que vaig fer en el seu dia, haurà valgut la pena. Si la meva queixa i moltes altres fan que hi hagi mares que no hagin de escoltar els consells absurds i falsos d’un pediatre que no s’ha reciclat en lactància materna, doncs fantàstic.

Deixeu per escrit les vostres queixes; expliqueu què us han dit, què us han fet sentir, com us han tractat. Que no us faci mandra… és important.

Les paraules se les emporta el vent, però les que estan sobre un paper oficial, tenen la seva força. El que us han dit, el mal que us ha fet, el que heu escoltat ja no us ho traurà ningú, però potser pot evitar que algú passi per la mateixa experiència. Val la pena. Per les altres dones i per les nostres filles.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre Protección de Datos

  • Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
  • Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
  • Legitimización: Consentimiento del interesado.
  • Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
  • Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
  • Más información: Ver más información sobre Protección de Datos en el siguiente enlace: Política de Privacidad