Tampoc aquells exercicis hiper-pressius (on mantenim una apnea durant un esforç concret que provoca un descens del nostre diafragma) com per exemple spining o la postura típica en fer els abdominals apujant cames i tronc si aquest es fa sense aspiració.
– Què és el dolor pèlvic crònic?
S’entén per dolor pèlvic crònic aquell dolor que conviu amb nosaltres de forma mantinguda en les nostres activitats diàries durant més de 6 mesos d’evolució.
La causa d’aquest dolor acostuma a ser per contractures instaurades en el nostre sòl pèlvic provocades per traumatismes directes (parts traumàtics, caigudes d’impacte directe…) bé per infeccions recurrents d’orina o vagina que comporten l’ús d’antibiòtic constant (aquest provoca una alteració i irritació de la mucosa del múscul del sòl pèlvic i en ocasions respon contracturant-se), etc.
L’altre factor majoritari és l’estrès, afectant aquí tant a homes com a dones. La convivència mantinguda entre l’estrès (angoixa, ansietat…) i l’esport d’impacte provoquen una sobrecàrrega muscular provocant una reacció espàstica de manera que aquest roman contret tant en repòs com durant l’esforç.
Depenent d’on s’instaura la musculatura provoca una simptomatología concreta (alteracions o dolors miccionals, alteracions sexuals com dolors durant la penetració, dolors durant l’ejaculació o des-erecció…, dolors en asseure’ns, alteracions defecatòries, com a dolor a l’anar de ventre, restrenyiment, o sensació de pilota de golf en l’anus.
– Quins motius poden desencadenar-lo? Haver forçat al nostre fill en etapa de control d’esfínters (renyar-lo si se li escapa el pipí, etc) té conseqüències per al seu sòl pèlvic?
En un context de respecte i sentit comú acompanyant el nen en el procés de control d’esfínters, no hi ha cap conseqüència per al sòl pèlvic.
Però clar, si al nen que no està preparat per controlar esfínters el renyem o l’humiliem cada vegada que se li escapa el pipí, aquesta situació desagradable farà que aquesta zona del sòl pèlvic molt probablement es tibi i es contracturi. I podria tenir conseqüències, clar.
Vull afegir també que el “mal hàbit” durant l’horari escolar condiciona la nostra funció vesical. És a dir, el no permetre anar al lavabo als nens durant la classe, sovint fa que el nen acostumi a la seva bufeta a buidar-se amb menys freqüència de la qual hauria.
Una bufeta “normal” hauria de tenir una freqüència miccional de 2-3 hores i sovint trenquem aquest hàbit saludable ja des de petites. No és bo ni acostumar-la a buidar més sovint ni tampoc sobrepassar aquestes 3h ja que fem una bufeta gran, amb més pes del necessari sobre el nostre sòl pèlvic i pot, a la llarga, propiciar-ne el descens.
– Què recomanes que faci una dona que després d’un any o dos del seu part encara sent dolor durant la penetració en les seves relacions sexuals?
Mai una relació sexual ha de ser dolorosa, ni tampoc una revisió ginecológica. Si és així, hem d’advertir-ho i no ometre-ho ni resignar-nos a conviure amb això.
Perquè a més, lluny de resoldre’s de forma espontània s’aguditza. A part de repercutir òbviament a nivell de problemes de parella, hem de consultar-ho amb l’especialista de referència ja sigui ginecòleg, llevadora o fisiterapeuta especialitzat.
Si la causa d’aquest dolor és muscular o per cicatriu rígida, amb el tractament apropiat té solució.
– Què li recomanaries a una dona que vol tenir un fill en qüestió de sòl pèlvic? Hi ha alguna cosa que hagi de fer?
En cas de no presentar contractura, és molt favorable que faci exercicis de kegel diàriament per preparar el seu sòl pèlvic i adequar-ho a un bon suport durant la gestació i afavorir l’expulsiu arribat el moment.
De la mateixa manera, treballar bé la seva musculatura abdominal, quan més to abdominal més capacitat de suport a nivell anterior, menor risc de diástasi abdominal i major recuperació postpart
– És necessari un control del nostre sòl pèlvic a mesura que anem envellint?
Si clar, el nostre ginecòleg o llevadora és el que determinarà l’estat d’aquest i podrà advertir si hi ha descens d’alguna estructura, contractura o flacidesa….de manera que actuant de forma preventiva evitem renunciar a envellir amb qualitat de vida.
– Per què et vas interessar per aquesta zona fa tants anys?
Quan vaig acabar la carrera fa ja….bufff 16 anys😯… vaig entendre que havia d’especialitzar-me per aprofundir bé en el meu treball.
En aquella època, durant la carrera, no existia la formació d’obstetrícia o sòl pèlvic però sí que es començava a parlar de postgraus i màsters una vegada finalitzaves la carrera. Vaig entendre que formar-me en això em donaria l’oportunitat d’especialitzar-me en alguna cosa nova i així poder-me diferenciar dels meus companys.
El que ignorava aleshores era que gaudiria tant amb aquesta feina i m’hi sentiria tant a gust. En ser tan verge aquest tema, em permet aprendre una mica cada dia, superar-me constantment i esforçar-me a entendre el perquè el sòl pèlvic requereix aquest tracte tan especial.
– Gràcies Mònica per accedir a contestar les meves preguntes i posar una mica de llum en aquest tema tant desconegut, encara ara, del sòl pèlvic. Als lectors, si la voleu trobar, té la consulta a Granollers, i trobareu tota la informació a la seva web solpelvic.es
Gràcies a tu, Míriam, ha estat un plaer.
