Logística

22.3.2011

Des de fa un temps, a casa, amb el meu company hem començat a fer servir frases tan surrealistes i sortides d’una pel·lícula d’acció com ara: “sincronitzem les agendes”, o “hem d’organitzar millor la logística”, o (i aquesta no és tan de pel·li sinó més aviat de culebrot dolent) “no em vas dir que avui tenies una reunió!”. Total, que si alguna cosa em meravella de la maternitat i de la paternitat és que des que arribes a aquest nou estat, per fer gairebé qualsevol cosa, necessites agafar l’agenda. Abans, sens dubte, (i això els que penseu en tenir fills ho heu de tenir molt clar) era tot molt més senzill. Que volies anar a comprar? Doncs hi anaves! Que volies anar al ginecòleg o al dentista o a l’osteòpata? Doncs hi anaves! Només depenia de dues coses; que et donessin hora i que t’anés bé. Res més. Així de simple. Quan acabaves, tornaves a casa, la mar de tranquil·la o tranquil tenint la sensació que havies fet el que t’havies proposat per aquell dia. I tots contents.

Ara no. Quan esdevens pare o mare ja no tot és tan fàcil. Si vols anar a comprar roba, és molt complicat fer-ho amb un bebè o amb un nen@ petit. Amb un bebè no m’ha agradat mai perquè la meva filla s’agobiava a les botigues; hi ha la música (generalment màquina) a tot volum, molta llum,… i una vibració gens bona per a un nadó que normalment, vol dormir en moments de tant enrenou. Quan el bebè és més gran, és encara pitjor. Perquè vol sortir del cotxet, ho vol tocar tot, s’escapa corrents de la botiga al mínim descuit, i sincerament, acaba sent un estrès. Aquesta explicació val també per la perruqueria, pel ginecòleg, pel dentista, per anar a l’hipermercat i no sé quantes coses més.

Per tant, ara que ja la tinc més crescudeta, depèn del que he de fer, prefereixo fer-ho sola, que també em ve de gust. Però… amb les agendes hem topat! Per això els diumenges a la nit, amb el meu company diem aquella frase que podria dir qualsevol lladre de pel·lícula d’acció, tret que en comptes de sincronitzar rellotges, sincronitzem agendes que és moooooolt més complicat! Quan entre els dos no ens en sortim, aleshores agafem els telèfons; truquem a una àvia, a l’altra, a un tiet, a l’altre,… fins que BINGO, hi ha algú que en aquella hora d’aquell dia, té un forat a l’agenda. Prova superada.

Les posades en comú del diumenge a la nit són sagrades perquè com se’ns acudeixi deixar-ho passar, llavors sí que l’hem cagat. Perquè ja comencem el dilluns a trompicons i les agendes comencen a desquadrar totes i hem de fer mans i mànigues per arribar a tot i no morir en l’intent. Res, que la criança dels fills és fantàstica però no us podeu oblidar mai de l’organització. Com sigueu una mica despistats, o desmemoriats, pot acabar sent una cursa d’obstacles que ja us dic ara que més aviat o més tard us acabarà fent comprar una agenda ben grossa, perquè a vegades, amb la del mòbil, no n’hi ha prou! ;). Això sí, sempre tenint en compte que amb els fills, els plans aquells que havíem anotat escrupolosament en aquelles pàgines poden capgirar-se en un no-res; perquè té febre, o perquè ha vomitat, o perquè… el que sigui. És a dir, que hem d’estar disposats també a deixar-nos anar i a poder llençar per la finestra les famoses agendes si la realitat ens hi porta.

Però avui sí, avui les agendes quadren i avui marxo, sola, a dinar amb un bon amic a Barcelona. Visca la logística!