Te quiero

M'agrada tot de tu

21.9.2011

 

Com és possible que m’agradi tot de tu? Que m’agradin els teus ulls és normal, són preciosos i grans. Que m’agradin els teus cabells, també, la teva veu, la teva cara, els teus genolls i peus, i mans, i dents… També m’agraden les teves pestanyes, molt. M’agrada tot de tu, ara, i també quan tenies dos mesos, deu, o tres dies. No sé què té això de ser mare, i suposo que també pare, que et submergeix en un enamorament que mai s’acaba i que lluny de disminuir i baixar d’intensitat, com a vegades passa, aquest només incrementa. Quan crec que ja no em podràs agradar més del que ja m’agrades, descobreixo alguna altra cosa nova que m’enamora de tu. I torno a tenir aquella sensació forta d’amor, amb la certesa de saber que estimar-te, filla meva, és el més fort que m’ha passat mai. Perquè és un altre tipus d’amor, que em surt de l’entranya i que em lliga a tu molt més enllà del que ara mateix em puc imaginar.

 

T’estimo tant i m’agrades tant, que fins i tot m’acaba agradant el que no és tan agradable del teu caràcter i ho veig i ho entenc com una oportunitat de créixer juntes, d’aprendre a gestionar-ho, d’aprendre a ballar-hi per donar-hi la volta. Quan veig que no saps què fer amb la ràbia que et surt de dins quan alguna cosa no va com tu volies, penso : “uauuuu, aquí hi tenim feina”, però no m’espanta. Tu mateixa, amb el que fas, amb com actues, em vas recordant quines coses fallen, quines no, quines hem de celebrar i quines altres hem de mirar d’entendre i corregir. Ho veus que estic parlant sempre en plural? Perquè jo aprenc amb tu, perquè a vegades, encara que a tu et sembli que la mama ho sap tot, jo també vaig a les palpentes i a vegades m’entrebanco, i caic, i em faig alguna rascada.

 

Però tot i així, malgrat l’esforç que em suposa superar les meves pròpies limitacions en criar-te, malgrat que a vegades penso que m’he equivocat en tal o tal altra cosa, malgrat adonar-me que no sé res de fet, i que em queda un llarg camí a recórre, m’agrada que m’ho mostris. Quan em desespero perquè encara no vols dormir, o quan em sento fatal perquè al parc has fet mal a un nen perquè això de la ràbia encara no ho portem gaire bé… penso que encara hem d’aprendre més i em convenço que ho farem juntes i tot això, m’agrada.

 

M’agraden les teves pestanyes i m’agraden quan no es volen tancar per anar a dormir. Malgrat que algun dia m’hagis vist fins i tot enfadada, m’agrada viure-ho. Perquè em dónes l’oportunitat de saber què se sent quan es té un fill, com és de fort l’amor que se sent i com és de forta i trencadora també la desesperació quan alguna cosa no rutlla o quan et veig patir. M’agrada veure’t créixer i m’agrada també ser conscient de saber que un dia marxaràs de casa i qui sap, potser, durant un temps, t’allunyaràs de mi.

 

Sé perfectament que mai podré tornar-te tot l’amor o el feliç que em fas sentir, malgrat que ho intento amb perseverança. I sé que només quan tinguis tu el teu propi fill o filla podràs saber què vaig sentir jo l’altre dia quan a cau d’orella em vas dir: “Mama, t’estimo”. Vas contribuir a fer una mica més àmplia la meva llista de “moments més feliços de la meva vida” i t’estaré eternament agraïda.

 

Jo, Laia, també t’estimo.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats