Avui un nen ha dit tonta a la meva filla petita. Ja ho va fer fa uns dies. Ha estat el primer que m’ha dit en veure-la després de l’escola, abans fins i tot de l'”hola” habitual. Estava clar que l’havia afectat així que he pensat “oportunitat al canto per acompanyar-la i empoderar-la”.

Veure les coses que els passen com a oportunitats t’ajudarà a acceptar el moment i a acompanyar-los des d’un lloc més assertiu i connectat.

En aquell moment ho hem parlat poc, perquè he vist que no estava molt disponible, però sabia que tornaria a sortir el tema. Ja al llit, les dues soles: mimitos, i m’ho ha explicat tot. Llavors m’ha preguntat “sóc tonta?” Oportunitat d’or per parlar del que significa aquesta paraula perquè ella mateixa s’adonés que no n’és . Validar-la, acompanyar-la en el que m’explicava que havia sentit… Però també per ajudar-la a connectar i comprendre a aquest nen: “Lua, per què creus que t’ho ha dit?” “Jo parlo malament quan estic enfadada o em sento malament” “Exacte”. “El que ha dit t’ajuda a saber el malestar que ell tenia dins seu en aquell moment. Ell estava malament amb ell, no amb tu. Tu no hi tenies res a veure, ho veus?” “Sí, a mi també em passa”.

A vegades ens posem a cegues de part de la nostra fill/a perquè ens sap greu i no volem que pateixi. Però des d’aquí no l’acompanyem com necessita ni l’ajudem a processar i a integrar el viscut. Necessitem estar en un lloc de comprensió global i de no judici, d’obertura i disponibilitat, procurant un espai emocional segur.

El millor ha estat el final de la conversa: “mama, sort que estem connectades amb el fil invisible, perquè quan em passen aquestes coses et sento amb mi i penso en el que tu em dius”.

Entens per què abraço la criança conscient amb tot meu ésser? Tant de bo, et ressoni la nostra conversa.

Article publicat a Instagram i Facebook el 21 d’octubre de 2019

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada