M'exposo… ho sé

Febrer 2011

En aquesta ocasió no us parlaré de cap tema de criança, sinó del què estic disfrutant creant aquest blog. Sí… com una bèstia, de debò! I això em fa feliç, perquè és com si de sobte, tots aquests pensaments que havia anat emmagatzemant durant l’embaràs, el part, i la criança de la meva filla, trobessin per fi el lloc on veure la llum.

M’exposo, ho sé. I molt, moltíssim… Els que llegiu aquest blog sabeu i sabreu un munt de coses del meu món més intern, més íntim. A estones em fa por, ho confesso. A què els meus textos no agradin, a què qui ho llegeixi, malpensi o maldigui de mi. Sí, nois, encara no estic tant treballada com per què no m’importi gens el que els altres opinin de mi… però no perdo l’esperança 😉

Però ara ja no em penso fer enrere. Em fa feliç escriure, em fa feliç parlar del què visc, penso i sento, i no em penso aturar. Un amic, abans de llençar-se costa avall amb els esquís, a punt per fer un fora-pista, sempre crida “qui ha dit por?!” Doncs això…