Qui canta els seus mals espanta

Qui més qui menys, sap alguna cançó. Potser no en sabem de quan érem petits o millor dit, no en recordem cap ni una. I un bon dia, ens quedem “embarassats” i aquest nou estat ens duu a racons de la nostra infantesa que mai hauríem ni imaginat. A vegades, sorpresos, ens adonem que ens vénen a la memòria antigues cançons que (ja deia jo!) em cantava la mare, o l’àvia, o ai, no, que era un anunci de la televisió… És igual, sigui com sigui, és un bon moment per reconciliar-nos amb el cant. Si hem cantat sempre fatal, traiem-nos la vergonya, comencem a cantar! Si cantem mig bé i ens agrada, fantàstic, perquè ens serà més fàcil entonar alguna cançó ja amb el nostre fill a la panxa. És un bon moment per buscar música, cançons de bressol, o simplement, aquelles melodies que a nosaltres ens agradin. A partir de la 20ena setmana de gestació el teu bebè ja té el sentit de l’oïda desenvolupat i hi pot sentir. Què millor que gaudir junts de la música, no trobes? Però per què poso èmfasi en tot això? Doncs per què a mi, cantar m’ha solucionat la papereta en més d’una ocasió.

Vaig començar a cantar a la meva filla de molt aviat, dins la panxa. Al vespre, que era quan em dedicava “la meva estona”, m’estirava i escoltàvem, juntes, la música que a mi m’agradava o que creia que a ella li podia anar bé escoltar. Jo no sabia gaires cançons de bressol i vaig aprofitar per aprendre’n en aquelles “estones”. La meva filla va néixer i li he continuat cantant; quan no es pot adormir, quan s’avorreix al cotxe, quan està malalta… Reconeix les cançons que li he cantat tantes vegades, les associa i automàticament es relaxa si és el que necessita fer.

Hi ha bebès que no suporten anar en cotxe… Canteu. Potser rondinarà igual… o potser no, qui sap… Canteu en família, feu cànons, que vegi que és divertit i que rieu, que no teniu vergonya, que jugueu. Amarem-nos de la seva espontaneïtat, deixem la rigidesa, i cantem… perquè diuen que qui canta, els seus mals espanta!