Poder plorar i respirar el nostre dolor

No es tracta de buscar culpables ni de quedar-nos enfangats en el passat, ni de fer-nos les víctimes i esclaus del “és que vaig tenir una infància difícil i no puc canviar”.

Es tracta de veure el dolor, reconèixer-lo, legitimar-lo, poder-lo plorar i respirar per DONAR-NOS COMPTE que estava allà amagat durant molt de temps. I després, poder canviar patrons de conducta, creences, maneres de pensar, d’actuar, que estan més ancorades en el passat que en el present.

Si ens resistim a indagar en allò que vivim, en allò que ens va fer mal, en allò que ens va marcar… persistiran les conseqüències en el nostre ara i aquí.

El dolor necessita ser vist i atès, especialment per un mateix. Si ho ignorem, continuarà fent mal encara que no ens adonem i seguirem actuant presos d’aquesta ferida que és de fa molt de temps però que continua sagnant…

Per això els “Explora” dels meus llibres “Rabietas” i “Límits”. Per això aquestes pauses per sentir, per recordar i per a l’autoescolta. Sense l’insight, no avançem. Sense donar-nos compte, no pot haver-hi canvi. Sense silenci i exploració costa molt guarir i convertir-nos en les mares i els pares que volem i que mereixem ser. Tant de bo ressoni