Descanso

Rematada final

2.9.2011

Això no és un post pròpiament com els que faig habitualment en aquest blog. Estic tan i tan esgotada que he estat incapaç d’escriure res amb cara i ulls, i l’únic que em surt aquest vespre de dijous és explicar-vos el dia d’avui perquè ha estat un dels dies més intensos dels últims mesos.

Ahir vaig treballar de nit. Vaja, vull dir la nit de dimecres a dijous. He plegat de treballar a les sis del matí, amb una son impressionant perquè feia moltes hores que no dormia (amb aquest horari no he aconseguit dormir més de 5 hores seguides mai. Treballar de nit es porta molt pitjor que els despertars nocturns de quan acabes de ser mare, us ho asseguro!). He arribat a casa, he donat el pit a la Laia i crec que cap a les 7h i poc m’adormia. A les 9h em sonava el despertador: dues hores m’han semblat un temps absolutament insuficient. M’he dutxat i el meu company, la nostra filla i jo hem baixat cap a Barcelona. Jo amb l’estómac regirat (quan dorms tan poc ja no saps si tens gana, o ganes de vomitar). A les 11h entrava en directe a Catalunya Ràdio, posant-hi energia extra perquè me’n quedava molt poca… Crec, però, que el meu esgotament, no s’ha notat. Mitja hora pot ser molt poc temps, si ho compares amb tot un dia, però quan hi poses tanta intensitat, mitja hora et pot deixar fet pols. Cada dijous, després de fer el Tenir Fills, he acabat molt cansada. Avui ni us ho explico!

Després la Laia ha demanat “PARC!” i hem anat una estona en un parc de Barcelona, prop de la ràdio, on hi havia pel cap baix, 200 nens i hi feia una calor de mil dimonis. Impossible estar-s’hi més de 10 minuts, quin horror! Amb la xafogor que feia, ens ha costat moltíssim aconseguir convèncer la Laia que havíem de pujar el cotxe, que ens esperaven els besavis per dinar. Finalment ha accedit i hem fet una hora més de cotxe per arribar al dinar de família. Jo estava convençuda que podria dinar amb una esgarrapada i posar-me a dormir de seguida tota la tarda… però m’ha estat impossible. Hi ha un anunci que fan per la tele que diu “qua tens un fill s’han acabat les migdiades…”. El primer dia que el vaig sentir vaig pensar que eren uns exagerats. Doncs no sé per què però des d’aquell dia la Laia no m’ha deixat fer ni una migdiada…

A les 19h marxàvem de la trobada familiar. Ens ha tornat a costar horrors posar la Laia a la cadireta del cotxe i tornar cap a casa. Ara, que ja he sopat i que crec que l’únic que em queda és anar finalment a dormir, em sento molt i molt cansada.

Però estic contenta. Perquè aquest estiu ha estat bestialment intens però molt gratificant. He après molt, he gaudit molt i sí… també m’he cansat molt. Estic contenta perquè ja no tornaré a fer el torn de nit, perquè no deixaré a la Laia a casa just a l’hora que menys vull deixar-la a casa. Estic contenta perquè el Tenir Fills ha estat un èxit i ara mateix torna a ser dels programes més escoltats de Catalunya Ràdio avui. I amb l’alegria profunda i la felicitat, l’esgotament horrorós que sento ara mateix imprès en el meu cos és una mica més suportable.

Me’n vaig a dormir, a descansar, a somiar, a recuperar-me… A partir de dilluns, torno a tope amb el blog. Bon cap de setmana!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats