Enyorança

Sempre amb tu

Trobo a faltar als meus avis. La pandèmia ha fet que ens veiem molt menys i que no els pugui abraçar ni fer amb ells el que fèiem abans. Però avui …

Quan era molt petita els meus avis em portaven al bosc moltes tardes. A la tardor, els caps de setmana, els acompanyava a buscar bolets. Ells són molt cracks en això. Cracks de fer concursos familiars i tot. Gaudíem. Em van transmetre la passió pels bolets i pel bosc.

I avui … hem sortit a buscar bolets, i a cada bolet que trobava, em comunicava amb ells per Telegram. Els enviava vídeos, àudios …perquè poguessin, d’alguna manera, participar de la il·lusió i del plaer que provoca quelcom que els encanta i que ara no poden fer.Ha estat bonic estar amb ells així.

I avui …, he vist la il·lusió de les meves filles omplint el cistell i gaudint d’estar al bosc, com gaudia jo abans.

I he pensat que la vida té coses meravelloses,

perquè cada vegada que vagi a buscar bolets, els meus avis estaran en mi i amb mi, i cada vegada que les meves filles vagin a bosc i jo ja no estigui físicament aquí, seré a elles i amb elles

perquè em sentiran profundament. Igual que he sentit jo avui als meus avis i que m’ha donat una pau en això de l’enyorança, que feia temps que no sentia.

El fil invisible, tirant fort

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebookel 25 d’Octubre de 2020

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.