Ai, la gelosia! Pensem que només hi ha gelos quan un nen/a pega al seu germà o el rebutja, o diu obertament als seus pares, que el tornin. Però els gelos són punyeters i s’amaguen sota mil i una formes i expressions. Cal fer una mica de Sherlock de vegades, però amb pràctica i connexió, s’enxampen el vol.
Però per detectar-los, abans hem de adonar-nos que són absolutament normals i que negar que existeixen o dir als nens/es que no cal tenir-los perquè “us estimem a tots per igual”, no fa que desapareguin.
Necessiten sentir-se escoltats Necessiten que connectem amb l’ésser que són. Que els veiem de veritat. I per poder donar-los el que necessiten nosaltres hem d’estar connectats, centrats i amb presència. A vegades pot no resultar-nos fàcil: els temps que vivim són intensos …. però l’altra opció (no fer-ho), provoca malestar i desconnexió a tota la família.
Article publicat a Instagram i Facebook el 23 d’octubre de 2020