embarazo

Sentiràs l’olor a terra mullada

Agost 2009

Em queda una setmana per sortir de comptes. I ja sé que això no vol dir res perquè només tu saps quan sortiràs i de fet, només tu ho decidiràs. Quan per tu sigui el moment propici, quan estiguis preparada, quan en tinguis ganes, donaràs la senyal perquè tot es posi en marxa. Estic tranquil·la, sé que triaràs bé. Cada vegada en tinc més ganes i no et negaré que a banda de sentir-me serena, també sento una certa expectació; de quan serà, de com anirà, de què és això de parir i sobretot, de l’emoció que em provoca imaginar que t’agafo, que ets sobre el meu pit, que t’acaricio els cabells encara humits, que et dono la benvinguda amb llàgrimes als ulls i que et veig, per primer cop, la cara preciosa, la teva cara preciosa, la d’aquesta nova Laia que coneixerem físicament ben aviat.

Suposo que per tu aquests dies també deuen ser especials. Segur que d’alguna manera saps que aquí no t’hi pots quedar per sempre, que cada vegada tens menys espai i que quan mous un peu o una cama trobes de seguida la meva musculatura i pell que t’impedeixen estirar-te del tot… També he notat que potser dorms més estones. Notar la gravidesa del teu cos cada vegada més gran deu ser estrany per tu també i no deu ser fàcil adaptar-te a les teves noves dimensions físiques i a les de la panxa. No sé si veus com és el forat per on has de sortir. No sé si tens por.

Tens ganes tu de veure’ns? De conèixe’ns? Espero que tinguis paciència… no ho hem fet mai, això de ser pares i tot i que hi posarem tot el nostre amor i esforç, potser en alguna ocasió no estem a l’alçada. Vaja, segur que ens equivocarem, i més d’una vegada. Però sé que seràs benèvola… Tot plegat, serà nou per tots i ens haurem d’adaptar a la nova situació, a les noves coses que ens tocaran viure però tinc la sensació que serà fàcil. És com una veueta que em diu, molt en el fons meu, que no pateixi, que tot anirà bé, que serà més senzill del que ens pensem, que aprendrem un munt de coses, que serà preciós tenir-te a casa. Ho serà, n’estic segura.

Podràs veure totes les coses fantàstiques que hi ha en aquesta vida. Podràs olorar la terra mullada després de ploure, podràs sentir com canten els ocells, o els grills, quan anem a dormir a casa. Podràs jugar amb la sorra, i veure com són els núvols. Podràs notar l’escalfor del sol o veure com neva. Riuràs. Cantaràs. Seràs feliç i ho viurem plegats, junts, omplint-nos de cada moment, de cada segon.

Que descansis, preciosa.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.