Sexo

Sexe (II)

Imagineu-vos una sala gran, amb força parelles: elles embarassades i ells al costat, amb ulls contents, il·lusionats. Tots a terra, asseguts sobre coixins. Elles ben falcades perquè algunes ja tenen una panxa d’aquelles que es fan mirar pel carrer. La dona que condueix el grup de les classes de preparació al part diu alguna cosa semblant a…: “A vegades, durant la gestació, canvien una mica els hàbits en quant a les relacions sexuals. Per exemple, dones que no eren especialment actives, passen a tenir moltes ganes de fer l’amor, o al revés. I el mateix passa amb els homes. Sí, els homes”. Automàticament entre les parelles hi ha cares de “menys mal!” o de “Ho veus? És normal!”, amb copets de colze ;). I tothom respira més o menys alleugerit de saber que allò que els passa i que era tan privat, entra dins dels paràmetres de “normalitat”.

Això és més o menys el que va succeir a la meva classe de preparació al part el dia que es va abordar el sexe durant la gestació. Al principi tothom es va tallar una mica, i és normal, no estem acostumats a parlar de les nostres relacions sexuals davant de gent que pràcticament no coneixem. Però a poc a poc, es va anar trencant el gel i vam acabar rient i dient bajanades que ens van ajudar a tots a treure ferro de situacions noves, desconegudes i que, poc o molt, preocupaven.

Si esteu buscant un fill heu de saber que sí, que de sexe n’hi ha durant l’embaràs, i a vegades molt i de molt satisfactori (Buf, menys mal, oi?!). Tinc la sensació que aquest estat fa que tot es visqui amb una intensitat i una sensibilitat que pot fer-nos descobrir el sexe “de nou”. Però si esteu embarassats i ara passeu unes setmanes de sequera heu de saber que també és normal, i que qui sap si d’aquí uns dies, les hormones faran que giri la truita d’una manera que ara us sembla impossible.

M’he adonat que durant aquesta etapa, gairebé els més preocupats són els homes. I no pas perquè les dones no tinguin ganes d’anar al llit sinó justament per tot el contrari, perquè són ells els que (potser per primer cop a la vida) resulta que tenen la líbido per terra. Això els fa sentir fatal; poc homes, poc virils, com si tinguessin un problema immens, i molts ho viuen amb un gran sentiment de culpa. Doncs bé, si ets un home i et passa això t’he de dir amb lletres ben grans que ÉS NORMAL. Els canvis físics en la teva parella, les emocions, les pors (a vegades), i els canvis hormonals que també tu experimentes (sí, sí, tu!) fan que potser no tinguis tantes ganes de fer l’amor. El fet que la teva dona estigui embarassada i estiguis il·lusionat amb l’arribada del teu fill@, fa que et baixin els nivells de testosterona i en canvi, et pugin els de prolactina i tot això afecta en el teu desig sexual. I sobretot, no et preocupis perquè un cop hagi nascut la criatura, ben aviat recuperaràs la líbido tal i com tu la coneixies! Només faltaria que això fos per sempre… A vegades també us fa por fer mal al bebè que hi ha la panxa, i a mesura que aquesta va creixent, hi ha menys sensació d’intimitat perquè clar, entre tu i la teva dona sempre hi ha una gran panxa amb un bebè que fins i tot, pot fer alguna patada per fer-vos saber que ell ÉS allà també en “aquest” moment! De debò, no et preocupis, passarà… tot passa i també això.

Si la que estàs llegint ets una dona que et trobes exultant amb aquests pits grossos que s’estan preparant per la lactància i aquestes corbes que lluny de fer-te sentir gorda i lletja fan que et trobis més dona, més fèrtil i més feminina que mai, és molt probable que ara mateix, amb aquesta panxa i aquest cos d’embarassada, tinguis unes ganes boges de fer l’amor, més fins i tot, que abans d’estar embarassada. Fantàstic, celebra-ho! Ets dona i estàs en plena etapa creadora… gaudeix de sentir-te així i gaudeix del sexe. Però si en comptes d’això, el que et passa és que no t’acabes de trobar bé, que et sents lletja, gorda, pesada, amb els pits massa grossos, amb la cara inflada… i del que menys ganes tens és de fer l’amor, tranquil·la, no pateixis. Ja passarà. Tot passa, recorda-ho. Tornaràs a tenir-ne ganes, segur. Però ara potser necessites un altre tipus de contacte; presència, mimos, abraçades, però no sexe.

Sigui com sigui, “l’apassionant món de la parella” és complex i a vegades parlem massa de coses que no importen, però massa poc del que realment ens remou i ens preocupa. Si en parleu, us podreu intentar entendre, posar-vos al lloc de l’altre, i podreu mirar de trobar l’equilibri. Per poder-vos acostar, per poder-vos sentir a prop, en aquest moment tan important de la vostra vida, i qui sap si gairebé sense ni adonar-vos-en aniran sorgint els moment d’intimitat compartida.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.