Tot depèn

14.2.2013

Tot sovint hi ha mares que em consulten preocupades per culpa d’alguna frase categòrica que algú els ha dit i que els ha fet entrar la por al cos o millor dit, la inseguretat. El primer que han de saber els pares primerencs o els que estan a punt de ser-ho, és que en la maternitat i paternitat hi ha molt pocs blancs i negres i en canvi, hi ha un munt de grisos, de blaus, taronges, verds, vermells intensos i tants colors com us pogueu imaginar.

Perquè en aquesta etapa, com també en la vida… tot depèn. I aquí, uns exemples d’afirmacions categòriques que… depenen…:

“Parir és sinònim de dolor”: depèn. Hi ha moltes dones que parlen del part i hi anomenen també i molt la paraula dolor, mal, patiment… Però moltes d’altres asseguren que per elles va ser molt més dur el postpart que no pas el part. D’altres afirmen haver parit sense haver sentit gens de dolor i algunes, molt afortunades i que tampoc són poques, pareixen sentint l’orgasme més bèstia de la seva vida. Sí, així de divers és el món del parir.

“Vés amb compte amb la pujada de la llet!”: Hi ha dones que li tenen molta por perquè els han dit que fa molt mal, que és horrible quan se’t posen uns pits com melons i altre cop… depèn. N’hi ha moltes que no se’n senten gens i que no els suposa cap mena de molèstia.

“El pitjor del postpart és el ball d’hormones”: Depèn. Segur que tantes dones com em llegiu, tantes experiències, i segur que cap és igual ni s’assembla. Perquè el postpart i sobretot el puerperi, cadascú el viu a la seva manera i a vegades el ball d’hormones pot suposar un desgavell intern i emocional important, però d’altres, gens. Perquè hi ha dones que estan felices de cavalcar damunt les hormones i de fer els alts i baixos com qui va al Dragon Khan, cridant d’alegria amb l’adrenalina desbocada!

“Després del primer any de vida tot és molt més fàcil”: Depèn. Conec tantes parelles a qui els sembla just el contrari… Que després del primer any és com si tot fos més feixuc, o que costés més, o que demanés molt més de nosaltres… O d’altres que volen que el bebè creixi perquè així, tan petit, no l’entenen…

“Els nens pateixen horrors quan la mare torna a treballar”: Depèn. Depèn del vincle que tinguin bebè i mare, de la quantitat d’hores que ella estigui fora, de qui cuidi al bebè, de si és prou amorós, de si hi estableix un bon vincle, del caràcter del nadó, de l’entorn on es produeixi la separació… Depèn de tantes coses, i de tants factors…

“Si no tens un segon fill de seguida, després fa mandra”: Hi ha molta gent que va per un segon fill al cap de molts anys d’haver tingut el primer i no tenen gens de mandra. Hi ha tantes situacions i tantes emocions com famílies.

Perquè cada afirmació categòrica en això tan complexe i apassionant com és la maternitat i paternitat es pot desmuntar amb només un moment: amb només una parella, un nadó, un nen, una família,… que visqui o hagi viscut allò d’una altra manera. Perquè no tots som iguals, afortunadament, i cada un de nosaltres ha vingut aquí amb una història, amb un bagatge, amb un entorn i dins d’un sistema familiar molt diferent del del costat… I això fa que tot depengui. D’ell, de l’altre, del fill… i amb la suma de tots, en surt una situació nova, una manera de criar, una manera de viure on les afirmacions categòriques no hi tenen cabuda.

Per això, molt amb compte amb aquest tipus d’afirmacions. Agafeu sempre amb pinces les afirmacions categòriques que escoltareu o llegireu aquí o allà,… també les que de ben segur he dit jo en alguna ocasió! (sé que no m’ho tindreu en compte!) 😉 i mireu-ho tot des del vostre propi prisma.