1 año «A flor de piel»
23.2.2012
Hace un año hoy estaba nerviosa y emocionada. Daba un paso importante; hacer público todo lo que había sentido y sentía con el embarazo, el parto y la crianza de nuestra hija. Era mostrarme al mundo de la manera más abierta, expuesta, y poco acorazada posible. Era, sin duda, un «deporte de alto riesgo».
Lo que empezó con el único objetivo de expresarme y de tener la motivación para escribir, se ha convertido en un blog que leen cientos de personas cada día. Un blog con más de 240 escritos donde, no sé si os habéis fijado que no hay la etiqueta «Personal» porque todos y cada uno lo son, de personales. Me he desnudado como nunca había hecho en mi vida y no me arrepiento.
Gracias al blog me he reencontrado con lo que me hacía vibrar como nunca cuando, de jovencita, escribía también cada día. Gracias al blog me he ido reencontrando con mi esencia, porque cuando escribo, me conecto. No es que lo planee, ni que me esfuerce para conseguirlo; cuando escribo soy feliz y me brotan las palabras como si vinieran de otro lugar. A veces escribo tan rápido que los dedos no pueden casi seguir todo lo que sale de mí y cuando me paro y leo todo lo que acabo de teclear, a veces tengo la sensación de que ni siquiera lo he escrito yo. Se detienen el tiempo y el espacio y se hace el silencio. Se hace el silencio en mi mente y entonces habla la parte más esencial de mí misma, más allá de mi nombre y apellidos. Parece místico, ¿verdad? Supongo que porque en el fondo, lo es, un poco.
Y este reencuentro conmigo misma, esa magia que sucede cuando escribo y explico lo que siento, la he de agradecer en primer lugar a la maternidad y a Laia. Sin ella no sé si habría habido este profundo viaje interior. También a mi compañero, a la familia y a los amigos, que no tienen ninguna duda de que este blog debe continuar mucho tiempo más. Pero también os lo tengo que agradecer a vosotros, los que me leéis, que me habéis animado siempre a seguir escribiendo. Con los comentarios, con mails personales, con mensajes a través de las redes sociales… Sé que estáis, los que os comunicáis conmigo y los que no lo habéis hecho nunca, pero entráis cada día para ver qué cuento, hoy, «a flor de piel». Gracias. Os lo digo cada día en la página principal del blog, pero hoy también os lo quiero decir aquí: GRACIAS POR ESTAR AHÍ.
Tengo algunas cositas entre manos que os iré contando a medida que se vayan materializando, pero hoy, quería sortear algunos regalos. Os hablo muchísimo del libro que escribimos con mi madre y sé que muchos no lo tenéis. Pues bien, para celebrar este 1º aniversario regalaré:
1 «VINCLES; GESTACIÓ, PART I CRIANÇA CONSCIENTS» (Ed.Altafulla)-catalán
1 “VÍNCULOS; GESTACIÓN, PARTO Y CRIANZA CONSCIENTES” (Ed.RBA)-castellano
y lo más nuevo:
Una audioguía «VÍNCULOS» para la preparación al parto, de Àngels Torras y Joel Olivé. -Catalán
Para poder optar a alguno de estos regalos sólo tenéis que dejar un comentario en este post. Añadid también en qué idioma queréis el libro. El CD es en catalán pero hay poco texto, si a pesar de no entender el catalán lo queréis igualmente, me lo decís. (Vale la pena) Habrá 1 regalo por ganador.
Podéis optar a los regalos dondequiera que estéis. El sorteo NO está restringido sólo a España; ¡Un 1º aniversario no se celebra cada día! 😉
Podéis apuntaros para el sorteo hasta el 29 de febrero y el día 1 de marzo, aquí en el blog, colgaré los ganadores de cada regalo.
¡Un abrazo a todos!
Míriam Tirado
Categorías
- Abuelos (3)
- Adaptación Escolar (17)
- Adolescencia (4)
- Blogging (5)
- Cajón de sastre (1)
- Consejos y reflexiones (264)
- Crianza consciente (149)
- Cuentos (13)
- Cuentos para adultos (18)
- De 0 a 1 años (67)
- De 1 a 2 años (30)
- De 2 a 3 años (46)
- De 3 a 4 años (20)
- De 4 a 5 años (6)
- De 5 a 10 años (1)
- Embarazo (51)
- Emociones (41)
- Hermanos (13)
- Lactancia (35)
- Libros (11)
- Límites (3)
- Maternidad consciente (55)
- Meditación (5)
- Muerte (11)
- Otros temas (47)
- Pareja (9)
- Parto (45)
- PAS (1)
- Paternidad consciente (20)
- Podcast (48)
- Preconcepción (15)
- Puerperio (6)
- Rabietas (2)
- Separación consciente (3)
- Videoblog (146)
100 comentarios
me encanta que sortees ese libro, me encantaría leerlo en español, porque de catalán… ni idea, enhorabuena por el blog, porque desde que te descubrí me tienes enganchada, te leo cada día, porque leerte me hace sentir bien con mi maternidad, porque me tranquilizas, me haces creerme que soy «buena madre» y me inspiras… le hablo mucho a mi marido de ti y le digo cosas como «Miriam dice esto o lo otro» y él me dice: » pero ¿quién es Miriam?» y le explico que eres la chica del blog sobre crianza que me gusta tanto, es como si te conociera de siempre porque he conectado mucho contigo, gracias Miriam, has sido un gran descubrimiento para mí.
jajaja… Me ha hecho mucha gracia lo de tu marido «¿quién es Míriam?» 🙂
Gracias por tus palabras Tali. Es un placer tenerte por aquí.
Besos de cumpleaños 😉
Sólo darte la enhorabuena. Sabía que triunfarías desde la primera vez que te leí, y sabes que me enganché a tus posts una temporada y no me podía dormir sin leer el de cada noche. Un beso y a seguir muchos años más.
Sí, Madrescabreadas, fuiste una de mis primeras lectoras de Twitter y me guiaste un poquito en el mundo Twittero, que yo desconocía por completo. Muchas gracias. Es un placer haberte conocido. Un abrazo.
Moltes felicitats Míriam! Un plaer llegir-te cada dia i sentir així la teva companyia durant aquest viatge nostre, que avui fa 6 mesos que va començar!
Una abraçada molt i molt forta,
Marina i Agnès
Hola, Marina!
T’agraeixo que m’hagis fet una mica partícep del naixement de l’Agnès i del que heu anat vivint. És un honor. Ets un sol.
Una abraçada molt forta.
Primer de tot enorabona pel blog, jo avui fa just un mes que vaig descobrir-te gràcies al centre ginecologic on vaig;no em va costar gens engantxarme al teu blog. M’agrada moltíssim, perquè he trobat en els teus escrits…nose com d’escriure-ho, una petita companyia en aquesta gran aventura que es la maternitat i la criança. M’agrada molt llegar-te i poder deixar comentaris.
L’altre dia parlant del blog amb la meva parella em va preguntar «aquesta Miriam es una amiga nova que has fet?» i jo li vaig contestar » podríem dir-ho així » després li vaig explicar que tenies aquest blog i ja ho va entendre.
Jo al igual que la teva família i amics també espero que aquest blog duri molt de temps.
Molts petons maca!!!
Hola, Isa! A veure si al final els marits m’agafaran mania 😉 Quin riure això de «és una amiga nova?» jajaja… Gràcies per haver estat durant aquest mes tan participativa amb els teus comentaris i les teves aportacions. El blog s’enriqueix amb tot el que dieu i compartiu. I jo n’aprenc.
Una abraçada!!!
Se’m va oblidar posar l’idioma del llibre realment em dona igual,pero si s’ha de posar algun en concret doncs en català mateix. Ho sento sóc un despiste!!!
Felicitaciones!!! Para mi tu blog es un «deber» diario de lectura. Te deseo muchos años más de post!! El 1er año es importante y emocionante. Así que muchas, muchas felicitaciones. Me encantaría participar en el libro en español, claro!!! Un abrazo gigante!!
Zary, guapa! Eres una de mis fieles seguidoras de latinoamérica y qué honor tenerte por aquí. Sabes que me encanta la manera como vives la maternidad con Sara y estoy contenta de poder compartir tanto contigo.
Un abrazo cruzando el charco!!!
Moltes felicitats per aquest any! M’encanta el que escrius, i a vegades tinc la sensació que tens un espia al meu cervell! 🙂
M’agradaria molt participar en aquest sorteig tan especial i optar al llibre en català! Una abraçada!
Gràcies Mireia… Un espia al teu cervell? T’asseguro que no, però suposo que el que em passa a mi tampoc és tan diferent el del els passa a moltes mares… En el fons, tampoc som tan diferents… oi? M’agrada, això de sentir-me propera a tantes altres dones-mares!
Una abraçada!!!
Felicitaaaaaaaaats!!!! És un plaer seguir-te, jo m’alegro del dia que et vaig «descobrir» ara farà uns quatre o cinc mesos! A més em fa especial il·lusió la data perquè el 24 farà un any el petit de casa, quina casualitat! Una abraçada, mil petons i mooooolts ànims per a continuar molt i molt de temps més. M’encantaria el llibre i en català, de totes maneres el llegiré, és a la llista i tinc pendent comprar-lo (ara m’esperaré per si de cas!) sé on trobar-lo!! XXXXX
Hola, Queralt! Així que quan jo estava nerviosa per inaugurar el blog, segurament tu ja estaves amb alguna contracció i els nervis de l’arribada del teu fill! 😉 Que maco!
Gràcies per llegir-me i per explicar-nos el que vas experimentant amb la teva maternitat. És un plaer.
Petons.
Ha sigut molt maco trobar-me amb el teu bloc. Ja saps que m’encanta perque no només expliques els teus sentiments sino que reflecteixes el que moltes mares pensem. Així que aquí estrem per celebrar molts més aniversaris d’aquest bonic espai que has creat.
I m’apunto al concurs! Volia haver-me comprat el llibre fa temps pero soc un desastre. així que a veure a veure si hi ha sort. Si em toca, prefereixo en castellà.
Enhorabona i petunets
Sandra! Ha estat una bonica re-trobada la nostra, oi?! Qui ens ho havia de dir quan érem a les aules de la facultat… Gràcies pel que em dius, és un honor.
Una abraçada!!!
Moltissimes felicitats Miriam!!! Es fantastic llegir-te cada dia perque es com posar paraules a tot allo que passa pel meu cap i el meu cor. M’encanta sentir-me tant igual en aquesta increible experiencia i fins i tot reviure moments molt especials de la crianca dels meus petits tresors. Espero que ho podem cel.lebrar moltissims anys mes!!! M’encantaria el teu llibre en catala, ja havia pensat que no em podia quedar sense llegir-lo. Un petonas!!!
Hola, Mireia! Moltíssims anys més no ho sé… vols dir que tindrà tanta temàtica per continuar escrivint cada dia? Però vaja, fa un any em pensava que tampoc tindria temes del quals escriure cada setmana i mira, les idees no se m’acaben! Per sort!
Gràcies per ser-hi, també. Una abraçada ben forta.
Enhorabuena!! Me gusta mucho leer cada día tu blog aunque, creo que por pudor, soy de las que no dejan comentarios.
Me encantaría tener vuestro libro en castellano, un abrazo
María José
Hola, María José! Y bienvenida en esto de los comentarios… Sé que puede ser difícil a veces escribir aquí… però me encanta que hoy lo hayas hecho. Gracias por leerme
Besos!!!
Moltíssimes felicitats! T’he descobert tard però estic recuperant lectures a marxes forçades, je, je
M’encantaria optar a «l’audioguia VINCLES, preparació pel part!», no en coneixia l’existència!
Endavant amb el teu blog i les teves reflexions amb les que em sento tan identificada!
Un petonàs desde la Catalunya profunda 😉
Hola, guapa! Catalunya profunda? Ara m’has deixat intrigada… 😉 Mai és tard, diuen, oi? Aprofito per donar-te les gràcies per llegir-me, per retuitejar-me, per incloure’m al teu blog amb el llibre, etc. És un honor.
Una abraçada!
Bé, potser tampoc tan profunda, je, je a cavall entre Bages i Osona. De fet estic enlairada entre les boires de les 2 comarques ;)A Sta Maria d’Oló!
De res guapíssima! Mamás 2.0 és el projecte del curs de Community Manager que estic fent per la UNED i tot i que ja tenia alguns blogs de criança de capçalera, el twitter m’ha permès descobrir el teu. És un plaer difondre’t! NO costa gens enganzar-se als teus escrits!
Hola Miriam!
Vaig descobrir el teu blog quan feia poc que l’havies començat. M’hi he sentit identificada molts dies, d’altres he descobert coses noves. Les experiències i com les expliques valen la pena.
Felicitats per quest primer any de vida del blog! Que per molts més!
Ah! I si a més em toca algun llibre… Estaré molt contenta de poder-te llegir en paper!
Núria. @nuriamescat
Hola, Núria! Sí, ets de les primeres que vaig seguir a Twitter quan ni tan sols sabia que allà s’hi podia conèixer molta gent 😉 Gràcies per llegir-me… m’agrada saber que el que sento i deixo al blog ressona.
Una abraçada.
Moltes felicitats per aquest primer any!! I que en vinguin molts més!!
M’agrada el que escrius!
Gràcies Onavis per la confiança, per la fidelitat i per comentar tantes entrades.
Una abraçada.
Moltes felicitats Míriam.
Tens una manera d’escriure directe i franca, sense embuts, que fa que el que escrius sigui absolutament real. Suposo que per això, m’agrada tant llegir-te, perquè sovint em sento molt identificada amb els sentiments i le situacions que descrius.
NO he pogut llegir el llibre, però si tinc la sort, té un destinatari. Una amiga a qui el destí, també l’acaba de tocar amb un embaràs de bessons. Era una mica com jo, cap de les dues havíem tingut aquestes «crides» i «pressentiments» de les quals parlaves ahir… però estic segura que com a mi, la maternitat la canviarà de volta sencera.
Un petó guapíssima
Núria
Hola, Núria! M’ha agradat molt conèixe’t en aquesta vida 2.0. Gràcies per les teves paraules i per compartir tantes experiències també en aquest blog. Potser m’equivoco però ets l’única seguidora (que jo sàpiga) mare de bessons!
Una abraçada.
¡un año!
ni se desde cuando te sigo, porque me parece que siempre has estado ahí, ¿será porque al leerte me trasporto a ese lugar sin tiempo ni espacio?
¡Felicidades de corazón Miriam!
Egoistamente espero que sigas mucho tiempo por aquí 😉
Por cierto tengo pendiente la lectura de tu libro, así que me apunto al sorteo del libro en castellano
Abrazos aniversario
MAGiA, gracias!!! Uauuuu… tus palabras, qué honor… Gracias por aparecer en este mundo 2.0 y compartir tantas cosas. Nos conocemos en versión 1.0 el 17.
Besos.
Hola Míriam!
Quines coses. Just quan tu celebres el primer aniversari del teu blog, jo esbrine la seua existència i comence a utilitzar-lo. Serà que era el meu moment: el proper dilluns surt de comptes. Esperem el nostre primer fill.
En el poc de temps que fa que et seguisc he plorat, he rist… i he experimentat un munt d’emocions a partir d’aquelles que tu comparteixes amb nosaltres amb els teus posts. M’encanta! Moltes felicitats!
Hola Pepa! En primer lloc, enhorabona per aquest fill que esteu a punt d’abraçar fora del ventre matern. Serà un instant màgic! M’alegro que el blog hagi arribat a tu o tu al blog (qui sap) en aquest moment tan especial.
Una abraçada!
felicidades ante todo pero sobretodo GRACIAS porque tu blog me ha hecho llorar mucho los tres últimos meses y conectar con todo lo que siento desde que nació mi bebé, ha abierto las compuertas a las penas que tenía estancadas dentro
encontré el blog por casualidad mientras buscaba información sobre porqué hablar o pensar en mi parto me hacía llorar.
espero leerte muchos años más
Hola, Haydee! Gracias por tus palabras y por haber estado tan activa desde que llegaste en este blog, compartiendo tus experiencias, etc. Siento haberte hecho llorar, pero si ha servido para alejar penas estancadas… me alegro muchísimo.
Un abrazo.
Enhorabona Miriam. A mi també m’agrada molt llegir-te. I gràcies per parlar de la nostra tribu i fer-nos partíceps d’alguna manera del teu bloc.
Petons.
A mi no m’incloguis al sorteig que ja ho tinc tot.
Petons
jejeje… Gràcies Raquel, pel que em dius i per la tribu. Quina sort que tenim!!!
Una abraçada
Tot i que ja fa un temps, tampoc fa tant que vaig descobrir el teu blog i la veritat és que enganxa. Et llegeixo cada dia i si algun dia no puc després faig un repàs del que no he pogut llegir.
M’encanta el que escrius i com ho fas i de fet has passat a formar part de les nostres vides. Com ja saps, escric un blog personal per als meus fills quan siguin grans i ara ja en són diverses les entrades en les que et cito!!!
Gràcies per despullar-te, per fer-nos sentir que no estem soles. GRÀCIES PER SER-HI!!!
Una forta abraçada,
Anna
PS: Jo també m’apunto al sorteig del llibre en català
Anna, gràcies per ser-hi, per compartir, per explicar què et passa i com et sents arran dels posts que publico. Que maco això que estàs fent pels teus fills; segur que els encantarà!
Sí, em despullo i tot sovint molt! Hi ha gent que em diu: «però vols dir que hauries de dir això, o explicar allò…» però jo no sé fer-ho de cap altra manera, què hi farem! 😉
Sóc així de temerària je, je, je.
Una abraçada.
¡Feliz cumpleaños!
llevo aquí poco tiempo, pero voy leyendo los artículos antiguos de poquito a poquito, y me parecen una maravilla. Me da pena no haberte conocido antes, porque si te hubiera leído estando embarazada, o con la niña más pequeña, sé que me habrías resuelto muchísimas dudas. Bueno, pero ya te conozco para el siguiente 🙂 .
Me apunto al libro, pero en castellano.
Gracias Teresavet! Sí, tranquila, los textos aquí estarán para el siguiente, no voy a borrar ninguno 😉
Gracias por leerme fielmente y por comentar muchas de las entradas. Compartir entre tod@s las enriquece.
Besos.
Jo sóc una de les que et llegeix cada dia i mai comento res, però et vull felicitar per com escrius i pel que escrius, perquè em fas saltar la llagrimeta a la feina gairebé cada matí i perquè descrius moltes coses que em passen pel cap i que estic descobrint amb la maternitat.
Gràcies per escriure i per molts anys!
AH!i si estic de sort el llibre el prefereixo en català!
Nona, gràcies a atrevir-te avui a «sortir de l’armari», perquè això permet una mica conèixer-vos a aquells que esteu «a l’altre cantó». Gràcies per ser-hi.
Una abraçada!
Moltíssimes felicitats per aquest primer aniversari Míriam!!!!
De debò, som moltes les que cada dia esperem el teu escrit al blog, amb la rutina del dia a dia, moltes vegades no ens adonem de la màgia de la maternitat i la criança i tu ens ajudes a visualitzar-ho. Us admiro a totes les mares que trobeu temps per poder escriure, serà un regal preciós quan ho puguin llegir els vostres fills. M’encantaria llegir el teu llibre!
Una abraçada,
Estel
Hola, Estel!
Moltes gràcies per tot el que em dius. Això que dius de trobar temps per escriure… el robo a les nits, encara que l’endemà a vegades, me’n penedeixo 😉
Una abraçada.
MOLTES FELICITATS MIRIAM!
Ja t’ho he dit molts cops però de veritat que t’agraeixo que comparteixis amb totes nosaltres les teves experiències i pensaments. A mi personalment m’ajuda, encoratja i em fa reflexionar! Aquesta època de la vida, la maternitat i criança és fantàstica i màgica, i cal que li donguem la importància que té, que en parlem, que la celebrem, que l’escoltem… i amb el teu blog tot això és possible.
El llibre VINCLES ja el tinc, i m’agrada moltíssim, el recomano de veritat a totes les mares i pares, t’apropa molt a la materinitat i és un bon acompanyant per aquesta nova ruta. Així, que potser jo optaria per l’audioguia. Gràcies!
Per cert, quina intriga, nous projectes que es couen? ja avisaras!
Petons!
Hola, Mariona!
Sí, no pateixis, ja avisaré! Totalment d’acord amb el que dius: cal parlar-ne, donar-hi importància i sí, també celebrar-la! Gràcies per llegir-me!!!
Una abraçada.
Felicitats Míriam!!
Vaig trobar aquest bloc per casualitat i reconec que n’estic ben enganxada.
Cada dia, a la feina, abans de posar-me a treballar, sento la necessitat de llegir l’article que toca.
M’agrada com escrius perquè aconsegueixes que expressar els nostres sentiments i vivències com a mares sembli senzill, quan en realitat, no ho és, almenys per a mi…
Per cert, m’agradaria participar per el llibre en català.
Gràcies
Hola, Mònica!
Que contenta que em fa que tantes mares se sentin identificades amb el que escric… I que benvinguda la casualitat que ha fet que ens trobéssim. Una abraçada!
Enhorabuena, y espero que cumplas muchos más. A mí me maravilla la frecuencia con que escribes y la sinceridad que se desprende. Me da igual si el libro es en catalán o en castellano porque hablo los dos idiomas. Un besito, Myriam
Hola Myriam!
Gracias por tus palabras. Sí, hay quien cree que me sincero demasiado pero mira, no me sale de otra forma, qué le vamos a hacer 😉
Besos.
Feliz cumpleaños Miriam!y te lo digo alegrándome como una de tus mejores amigas aunque no haya hablado nunca contigo…esto de los blogs es un poco injusto a veces ya que te despliegas por completo a gente que quizá nunca se atreva a hablar contigo(como es mi caso hasta ahora).
Conseguir tu libro (en español) es una escusa para presentarme, te conoci hace 5 meses y me acompañas en esto de criar a una pequeñaja de poco mas de dos años.Leerte cada noche esta haciendo que me plantee escribir un blog…me encantaría que mi madre lo hubiera hecho y leerla ahora como te leerá Laia a ti en un futuro…es algo precioso. Ojalá cumplas muchos mas años escribiendo este «diario» tan especial. Un abrazo.
Hola, Vanesa!
Y bienvenida. Me alegro que te hayas lanzado a dejar un comentario. Tienes razón, me desnudo pero tampoco espero nada a cambio, sinceramente. Si la gente quiere compartir, es un placer leerles y estar en contacto, pero también entiendo que hay gente que no quiere, o que le cuesta, o que le da vergüenza, o lo que sea… Con saber que hay una sola mujer a quien le va bien leer lo que escribo me doy por satisfecha.
Y sí, creo que a Laia, cuando lea todo esto, le va a gustar 😉
Besos.
Moltes felicitats Míriam i família!!! Et llegeixo cada dia des que estava embarassada de 39 setmanes, i m’encanta fer-ho! Jo ja he llegit el vostre llibre en català i en castellà (el vaig agafar a la biblioteca en castellà perquè l’exemplar en català estava en préstec i no em vaig voler esperar, i més tard vaig tornar a llegir-lo en català) però si em toqués, el regalaria a una amiga que fa poc va saber que serà mare…
Les teves entrades m’han servit per reflexionar i gaudir de la criança del nostre primer fill, que fa poc va fer sis mesos.
Gràcies també per descobrir-me el món de les mares blogueres, en el que em vaig iniciar gràcies a aquest blog…
Jo també parlo de tu com «la meva amiga que escriu aquell blog que segueixo»…
Espero que el creixement de la Laia i del seu germà, si el teu pressentiment s’acompleix, doni lloc a moltes més entrades en aquest blog!!!
Molts petons!!!
Hola, Annuska… Tu ets de les que vaig conèixer a través o gràcies al «TENIR FILLS». Recordo quan em deies: «ja surto de comptes!» 😉 Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge a tu també.
Una abraçada ben forta.
Com passa el temps… Un any ja!! Jo tenia claríssim que les idees no se t’acabarien… D’entrada perquè en tens per donar i vendre, i segon perqué les saps transmetre. M’alegro que mai hagis defallit, i que reparteixis el teu pensament de mica en mica, gota a gota… Els grans canvis comencen en les petites coses. Felicitats formigueta!
Sí que és una mica de formigueta això que he anat fent d’escriure cada dia de dilluns a divendres… i quins fruits més macos que he recollit avui!!! Podré passar l’hivern la mar de contenta i feliç 😉
Gràcies, Padrina, per ser-hi sempre. Per animar-me i per ajudar-me en els moments baixos.
Muà.
Ostras, pensaba escribirte aunque no regalaras nada (lo prometo).Queria darte las gracias porque descubrir tu blog me ha ayudado en mas de un momento de soledad en mis primeros meses como mamá, igual que me ayudó escucharte este agosto en la radio cuando estaba atascada en la carabana… muchas veces has puesto palabras a mis sentimientos…
Te animo a que sigas muuuchos años porque tienes un don.
Una abraçada molt gran de tot cor
Carmen, te creo, en serio! No sufras… Me impactó la historia de la caravana yendo a ver a tu hijo en el hospital y escuchándome en la radio hablar de maternidad. Celebro que hayas aterrizado en este blog para poder continuar compartiendo historias… Tan lejos pero a la vez, todas, tan cerca…
Un abrazo.
Muchas felicidades Miriam! Cuanto nos emocionas y como nos gusta leerte! Sigue por mucho tiempo, eres imprescindible!
Un beso grande
Hola, Lamamacorchea! Caramba, ¿imprescindible? Espero que mi ego no haya leído eso… 😉 jejejeje… Pero muchas gracias por estar, por leerme y por comentar las entradas que resuenan en tí. Es un placer haberte «conocido». Besos.
Pocs racons hi ha on poder llegir que no estàs sol/la. Pocs racons hi ha on poder compartir les vivències d’una maternitat,… les pors que comporta, les alegries, els plors, el «no podré» un dia o el «què ràpid passa tot» un altre. Pocs racons on poder transmetre el ser estimat/da com a mare/pare i estimar com a tal. Pocs racons per donar i rebre, per sentir un «tranquil.l/a endavant» o un «a mi també em passa» Pocs racons on, sense vergonyes, poder empapar-nos de vida…
Sí, hi ha pocs racons… però jo n’he trobat un, es diu a «Flor de Pell» una molt bona medicina que t’ajuda a creure en tu mateix/a per tirar d’aquest tren ple de vagons que és la vida on uns petits éssers saluden desde la finestra amb la mà dient que no volen baixar d’aquest viatge per res del món.
Jo també, si la Míriam m’ho permet, us invito a pujar-hi.
Gràcies Míriam per ser-hi a cada estació. Felicitats!!!!
Que maco, Sònia, això que has escrit. La veritat és que em fa posar vermella. Tan elogi junt en el mateix dia és molt bèstia 😉 Gràcies pels teus comentaris, per compartir. Saps i sabeu, que continuaré fent això que tant m’agrada i que veig, també us agrada a vosaltres. No tinc cap intenció de «baixar» del tren 😉
Una abraçada a tu i a la Bruna.
Moltes felicitats Míriam!!! Et segueixo des de el primer dia i no saps com necessito lleguir-te cada dia, m’encanta el que escrius i com escrius. Em sento totalment acompanyada en el cami de ser mare.
un petonas ben fort guapa
Diana, tu ets una súper fan… No saps pas fins a quin punt m’has animat amb tot això. De debò, gràcies. Quina sort tenir-te a prop 😉
Una abraçada.
Moltes gràcies, Miriam!
Et segueixo des de fa molt poquet, fa uns deu dies que he descobert el teu blog i llegir els teus articles s’està convertint en un ritual de cada nit, quan el meu petit, de 5 mesos, ja està dormint.
La maternitat ha provocat un gran terratrèmol en mi, i estic descobrint una vessant de mi que no coneixia. Llegir-te m’emociona, perquè vaig reconeixent molts sentiments i pors que em van sortint cada dia i que em fan sentir molt i molt vulnerable, però a la vegada molt orgullosa de mi mateixa, per la capacitat d’estimar incondicionalment.
De nou, moltes gràcies!
Cristina,
que maco això que dius. Me n’alegro molt… Celebro fer-te «companyia» en aquesta etapa de la teva vida tan especial. Gràcies per les teves paraules.
Una abraçada.
Enhorabona Míriam!
Gràcies per ser aquí, per poder comptar amb tu i amb els teus post. És un plaer poder llegir-te, poses paraules a l’esperiència més increible que he viscut mai, ser mare. Unides en xarxa!
una abraçada ben forta per ser tan valenta!
Cristina i Júlia
Hola, Cristina.
Sí, tu ho has dit, unides en xarxa! És fantàstic internet en aquest sentit 😉 Una abraçada.
Enhorabuena por ese primer añito de blog, yo te descubrí gracias a @madrescabreadas hace más de medio año y ahora ya eres como de la familia… Es un placer leerte cada día! Y por supuesto quiero participar en el
sorteo del libro en español. Un beso
Gracias Mousikh! Ya formas parte de mi «familia virtual» 😉 Tu y Pequico, claro!
Besos
Hola Miriam, acabo de felicitarte a traves de twiter, pero al ver que sorteas el libro que escribiste con tu madre no me puedo estar de participar. Habia pensado en comprarmelo un dia de estos. Pues lo dicho enhorabuena y que sigas mucho tiempo con el blog. El idioma del libro me da igual, hablo los dos. Besos
Gracias Pirinau79! Sí, un año no se celebra cada día 😉
Suerte y besos!
Hola Miriam, felicidades por tu primer año, que será el primero de muuuuuchos!
Un beso muy grande de una amiga y lectora habitual de tus reflexiones 😉
No sabía que ese libro era vuestro! Lo tengo en mis lista de «pendientes» porque me atraía mucho! Si tuviera la suerte de ganarlo mejor en castellano, que lo domino más 😛
Nos leemos guapa, que pases un buen fin de semana.
Hola, Alexia… eres una fiel seguidora y Retuiteadora ;)!
Gracias por el apoyo diario! Besos.
Hola Míriam, todavía recuerdo aquel mensaje desesperado que te mandé desde Canadá este verano cuando me enteré de que estaba embazarada y no pude para de llorar en días de lo asustada que estaba. Y emocionada del texto recitado en la radio con el que Joan y yo lloramos juntos a través del teléfono…
Ahora estoy ya en la semana 36, y he tenido un embarazo complicado con reposo desde hace 3 meses por contraciones y dolores, cólicos y todas esas cosas que en ocasiones hacen decaer algo el ánimo. Pero me doy una vueltecita por aquí, por tu blog, te leo en Twitter y siempre aprendo algo que me hace ver las cosas algo mejor. Enhorabuena por este aniversario. Que sean muchos más.
Sigo teniendo muchas dudas y miedo al parto, pero como esto está siendo taaann largo, ya tengo ganas de que Aina llegue a casa, se quiera quedar con nosotros y por fin podamos disfrutar de ella.
Un abrazo a tí y para tod@s l@s que seguís el blog.
No importa el regalo, sólo quería felicitarte.
Una abraçada,
Silvia
@silpico
Hola Silvia!
Yo también lo recuerdo perfectamente. Gracias al «TENIR FILLS» de Catalunya Radio recibí tu mensaje emocionado diciéndome que habíais llorado juntos a miles de quilómetros de distancia escuchando el texto que yo leía… mientras en tu vientre hacía muy poco que estaba Aina… Gracias por escribirme y por mantenerme al tanto de tu embarazo. Ya falta poquito para abrazarla fuerte. Mucha suerte en el parto, intenta mirar el miedo a la cara y soltarlo… Y después, gozar del parto, porque sí es posible.
Besos llenos de fuerza
Wow que chuli! Felicidades por el primer año!!! Tienes un blog estupendo!
Y aunque soy descendiente directa de catalanes, no tengo ni idea del idioma… así que el libro en castellano porfi.
Con el vídeo puedo hacer una excepción jeje porque quizás me entero, aparte tengo un amigo catalán muy cercano, y con la excusa de que me traduzca, lo hago que vea el vídeo!!
Gracias reina
Besos
Hola, Anabella! No es un video, es un CD. Pero apuntada quedas.
Besos.
Felicitats Miriam!!!!! un dia una amiga em va enviar un dels links al teu blog i des d’aquell dia el tinc al «»favoritos» del meu mòbil i del pc. M’encanta tot el q hi escrius i estic d’acord amb moltíssimes emocions i sensacions que hi expliques. A 2 mesos de veure-li la careta sl meu 2n fill, tinc els 5 sentits a flor de pell!!
Hola, guapa!
Enhorabona per aquest segon fill, no m’estranya que estiguis «a flor de pell» 😉
Molta sort i gràcies per les teves paraules.
Un petó.
Moltes felicitats!!!
Que dir-te q no sàpigues, ets la nostre súper reportera de criança!!!!
tens una facilitat per posar paraules al que estem vivint, increible i ja no parlem de la constancia…
Un petó ben gros.
I encara q no t’ho creguis, fa una mica de vergonya reconèixer q no tinc el llibre… ;-0
Hola, guapa!
Per ser tu et perdono 😉 «reportera de criança», ara m’has fet riure, je, je, je…
Una abraçada tribal!
Mil felicidades, Miriam! Y muchas gracias por compartir tantas cosas. Me encanta leerte y verme reflejada en tus palabras. Y gracias también por el sorteo, yo pensaba felicitarte de todas formas pero ya que estamos me pido el libro en español 🙂 Un abrazo!
Hola Vivian!
Gracias por tus palabras, sabes que me gusta mucho lo que haces y cómo lo haces.
Besos!
Moltes felicitats pel teu primer any, per la voluntat de ser constant i d’explicar cada dia una experiència nova des de la teva vivència o des de la vivència de la teva filla.
jo nomès fa dues setmanes que et segueixo però ja estic més que enganxada. No et negaré que m’has fet plorar més d’un cop però també riure i sobretot m’he sentit molt identificada amb el que ens epliques als teus post.
Espero que segueixis així. Salut i moltes moltes gràcies!!!
Hola, Eli! I benvinguda al blog, és un plaer també tenir-t’hi! Gràcies pel que expliques.
Una abraçada ben forta.
Hola Míriam,
felicitats per aquest primer any i que en siguin molts més!!
Et segueixo de fa poquet i fa dues setmanes he sabut que seré mare així que ara segur no deixaré de seguir-te!!
M’agrada llegir-te perqué em fas pensar i reflexionar i m’agrada veure que som moltes les persones (homes i dones) que volem una criança «diferent» i que creiem que podem fer les coses des d’un altre camí.
M’encantaria llegir el teu llibre, a poder ser en català doncs tot i que sóc de Barcelona estic vivint a Sevilla.
Una abraçada ben forta!!!
Hola, Marta!
Enhorabona!!! Ara et comença un camí, una etapa molt especial… Gaudeix-la perquè amb aquest fill que gestes ja no es podrà repetir. Assaboreix el moment.
Encantada de tenir-te per aquí.
Una abraçada.
Hola Miriam,
Uns regals d’allò mes interessants!
Guanyi o no un dels regals, m’agradria agrair-te l’escrit que em vas fer arribar via blog i mail al explicar-te la meva experiència.
Vas fer que m’adones de que hi ha mes gent que pot entendre el que vaig sentir i ara em tens enganxadissima al teu blog!
Cada matí corro a veure que ho ha de nou, m’encanta que hi hagi algú que comparteixi les seves experiències!
Salutacions i per molts anys mes!
Mireia.
Hola, Mireia.
De res, és un plaer donar-vos un cop de mà quan ho necessiteu. Ja saps on sóc. Gràcies per seguir-me.
Una abraçada.
Que gaudeixis escrivint al blog molts anys més, que necessitem gent com tu que porti llum en aquests moments de foscor (o això ens volen fer creure)!!!
Gràcies a tu!
Lali
Ai, Lali…
suposo que tu i la resta de tribu us heu sentit al·ludides en els agraïments. Si he arribat tan lluny, escrivint tant i amb tanta dedicació és també gràcies a vosaltres, que no heu parat d’animar-me!
Petons.
No sé si és l’espècie humana en general o l’espècie catalana, però el que és segur és que no és casualitat: de tots els posts que has escrit, aquest és el que té més comentaris !! N’estic segura perquè els segueixo-llegeixo tots. Que potser serà perquè hi ha un llibre en joc? doncs jo també m’hi apunto i m’agradaria que fos en català.
Hola, Eli!
Va, no siguis malpensada! 🙂 No sé respondre’t però m’encanta que avui molta més gent s’hagi atrevit a presentar-se i a dir el que senten quan em llegeixen. Sigui com sigui i pel motiu que sigui, benvingut sigui! 😉
Una abraçada.
Moltes felicitats Miriam per aquest primer aniversari del Flor De Pell. Gracies per tots els posts, escrits amb total sentiment. Moltes vegades m’he emocionat moltissim i he acabat plorant i m’han sortit a la llum sentiments que tenia amagats. D’altres m’has animat quan tenia el dia «xof!. I a vegades, com si els nostres pensaments estiguessin en contacte has escrit exactament allo que necessitava llegir.
M’agradaria optar pel cd, ja que el llibre ja el tinc tot i que encara no me l’he llegit.
Moltes gracies i una forta abracada
Ya sabes que soy fiel seguidora de tu blog y aunque ultimamente no comente mucho, no he dejado de leerlo. Un beso!
Míriam,
Tot i que és la primera vegada que t’escric un comentari, llegueixo els teus post practicament cada dia!!! I més d’un dia m’has fet emocionar i fins hi tot plorar! Molts, molts ànims i ENDAVANT!
Eva
Molt maco Míriam! com sempre! moltes FELICITATS encara que siguin amb una mica de retard! un petó molt fort i segueix així molt de temps! jo sóc molt feliç llegint-te!
Pilar