Amor infinit

5.7.2012

Puc dir amb tota certesa que ja sé què és l’amor infinit. Puc dir que he sentit, he descobert, he re-connectat amb un amor profund, incondicional i infinit des que sóc mare. Com si fos una font que mai s’asseca, que mai deixa de vessar aigua i amarar-ho tot. Puc dir, Laia, que has estat tu qui m’ha fet obrir els ulls a aquest amor, més d’ànima, més real i de veritat que cap d’altre. Ha estat gràcies a tu que he pogut tornar a entrar d’on no hauríem de sortir mai, l’amor infinit que tot ho abraça.

Ara puc dir que t’estimaré fins i tot quan ja no hi sigui, quan ja estigui morta. Que em sentiràs estimar-te quan més ho necessitis perquè (sí, ho sé), tu també estaràs connectada a aquest amor infinit del qual avui et parlo. Ara puc dir que mai com ara havia sentit tan profund i infinit l’amor dels meus pares vers a mi, i sé de la manera que se saben les coses que són veritat, que m’estimaran fins i tot quan ja no hi siguin, quan ja estiguin morts. Sé que en sentiré el seu amor profund i infinit, de l’incondicional que mai s’acaba, també quan ja no pugui abraçar-los.

Aquest amor infinit al qual tu m’has fet connectar de nou em lliga a tot, a més a més de a tu. Em lliga als meus avis; als que hi són i al que no. Em lliga als meus besavis, i als de més enllà. Em lliga al teu pare, i als teus fills… als meus néts i besnéts i als de més enllà… Em lliga als meus amics i als seus fills. Em lliga al moment, al que estem vivint, a aquest dolç moment tan nostre i especial, més enllà d’aquella roda que hi ha a fora que no para, que intenta posar-nos la por al cos i que té un especial interès en què escapem d’aquest lloc on de moment, nosaltres no pensem marxar-ne; aquest racó d’amor infinit que tot ho amara.

I tot això és gràcies a tu, Laia. A tu, que vas penetrar d’una manera tan brutal al meu cor, que me’l vas obrir de bat a bat i del qual amb el puerperi en va anar sortint tot allò que ja no hi servia, tot allò de què ja em volia alliberar per sempre. I quan tot el que hi sobra ja no hi és, l’únic que queda, l’únic que hi habita és AMOR: de l’infinit i amb majúscules. Per això t’estaré tota la vida agraïda, a tu i a tots els nens i nenes que com tu, ens feu despertar d’aquell somni cregut real ple de mancances i dolor. A tu i a tots els nens i nenes que com tu ens feu re-connectar amb nosaltres mateixes/xos, per trobar aquell lloc del qual no recordem quin dia va ser el primer que vam començar a marxar-ne Aquell lloc que no habita enlloc més que dins nostre i que si obrim els ulls, si hi connectem… veurem que està ple d’amor infinit que mai s’acaba vers cada moment i vers totes les coses.