Descanso

Carregar piles

30.3.2012

Ja és primavera, ja gairebé és abril, ja és Setmana Santa… el temps passa tan ràpid. Aquesta setmana ha estat marcada per aquesta sensació de no atrapar-me el temps, de no poder arribar a tot, batallant entre gaudir del temps real, del que tinc, del que gaudeixo i adonar-me de com de ràpid se m’escapa… Suposo que això és molt més evident quan tens un fill/a al costat que no para de créixer, que cada dia fa coses noves, diu paraules més difícils, pren actituds més de nena gran i menys de nena petita… És impossible no adonar-te que el temps passa en un obrir i tancar d’ulls i que, com qui no vol la cosa, ja torna a ser primavera, ja torna a ser Setmana Santa, ja tornarem a menjar mona,…

Com que molta gent aquesta setmana vinent farà vacances, o diguem que trencarà la rutina habitual, he decidit també fer-ho jo. Jo no faig vacances i dels quatre festius en treballo tres, però sí que em prenc uns dies de repòs del blog. D’una banda perquè tinc comprovat que durant les vacances escolars els lectors disminueixen molt i de l’altra i més important, per poder escriure durant tots aquests dies i tenir nou material per començar de nou el 10 d’abril, l’endemà del dilluns de Pasqua, que a Catalunya és festa.

Des de després de Reis que he escrit tots els dies de dilluns a divendres menys un, i ara necessito també una aturada per llegir, escriure amb tota la calma del món i tornar amb força. Mantenir el blog actiu i en marxa em provoca un plaer indescriptible i alhora, m’exigeix temps i dedicació. Per això em prenc aquests dies; per dedicar-li tota l’atenció necessària perquè després de Setmana Santa continueu tenint ganes de llegir les meves històries.

Com sempre dic, si aquests dies passa alguna cosa que m’obliga a tornar a escriure al blog (perquè m’indigno per algun tema o coses així…) no dubteu que em tindreu aquí, al peu del canó.

Que tingueu una bona setmana. Que sigueu feliços, que pugueu gaudir d’aquest temps preciós que fa, de cels blaus i temperatures agradables. Que pugueu dedicar temps als vostres fills i gaudir-lo. Que res de l’exterior, aquella roda que no para i no para i no para… us faci oblidar fins a quin punt estimeu els vostres fills i què és, de debò, el més important: l’amor.

Fins el 10 d’abril. Us trobaré a faltar.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats