Blog de Criança Conscient

Part

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

El nacimiento de Messi
Part
Míriam Tirado

El naixement de Messi

Leo Messi ja és pare, segur que gairebé tots ho sabeu. El seu fill Thiago va néixer divendres a la tarda, dia en què el seu pare va tenir “festa” de la feina i no va anar a entrenar. Aquell dia, mira que ho vaig buscar, no trobava per enlloc si el part era programat o no. Tothom (és a dir, el club i l’entrenador Tito Vilanova), asseguraven que l’endemà dissabte en Leo jugaria el partit que tenien al Camp Nou contra el Celta de Vigo.

Llegir més >>
Contes per adults
Míriam Tirado

Per l’existència

La Ramona tenia 67 anys i un càncer que la matava. Els metges li havien dit que en tenia al pulmó dret i també als ossos i que el pronòstic més que dolent, era fatal. Tot i així, ella sempre havia sentit a dir a la seva mare que no mata el mal sinó l’hora i ella, la Ramona, estava convençuda que si havia de morir ara, tant era que el motiu fos un càncer o un accident d’autobús: li havia arribat l’hora i punt. Ella ho tenia claríssim i malgrat que semblava que a l’hospital encara volien fer-li mil coses perquè es mig recuperés, ella sabia que d’aquesta, no se’n sortiria. El seu fill Josep li deia que fes el favor de no abandonar-se a la malaltia, que havia de lluitar, que encara era jove i que l’actitud, en aquests casos, era fonamental. Quan li deia aquestes coses, a la Ramona se li trencava el cor, perquè no podia deixar de pensar que quan ella morís, el seu fill quedaria abatut i ella ja no hi seria per ajudar-lo. Això era el que li sabia més greu de tot. Això i no veure créixer el seu net Nil, d’un any i mig, que era la nineta dels seus ulls. Quan el Josep li deia que lluités, ella per dins pensava “és que jo no vull lluitar contra res… ja m’està bé anar-me’n” però per fora feia veure que encara tenia una mica de ganes de viure. Ho feia per ell, perquè no podia suportar veure’l desanimat. I perquè havia comprovat que si ella feia bona cara, ell estava més content.

Llegir més >>
Tratar con cuidado
Part
Míriam Tirado

Tenir fills, 2a edició: EL PART

Tots tenim una caixa de pandora tancada en algun lloc. Una caixa on s’hi amaguen (ho sapiguem o no) les nostres emocions més íntimes, més profundes, que a vegades ni tan sols sabíem que teníem. A vegades sabem que la caixa hi és però no volem obrir-la. D’altres ho volem fer però no sabem on és la clau i d’altres… desconeixem per complet que a dins nostre hi havia una caixa de les de pandora… Però si hi ha un moment capaç d’obrir-les totes és el part. I aquí és igual si el part és natural, intervingut, a casa, a l’hospital, amb espàtules, cesària o ventosa. Tan hi fa. Perquè el part, això que passa des que el món és món i que alhora, és tan absolutament difícil d’explicar per qualsevol dona que n’hagi viscut un, ens posa en contacte amb aquella caixa.

Llegir més >>
Amanecer
Part
Míriam Tirado

TENIR FILLS: Quan les coses no van com havíem previst…

Recordo el meu embaràs. Recordo la sensació de tenir la Laia a dins i pensar “no em deixis, ara, perquè ja t’estimo massa”, i tot just era una puça que es bellugava dins meu i jo ni tan sols en notava encara els moviments. Recordo la sensació de sentir-me estretament vinculada a ella malgrat no haver-la vist mai, no haver-la pogut tocar, no saber-ne quina cara feia, ni com seria… En aquell moment no entrava res més dins dels plans que que tot anés bé. No podia contemplar cap altra opció que la de passar un embaràs feliç, un part feliç i una criança feliç. Simplement no entrava en el meu cap que li pogués passar res, res dolent, potser perquè alguna cosa dins meu em deia que a aquelles alçades, ja em faria massa mal…

Llegir més >>

Miracle

Les coses mai passen perquè sí. Mai. Poc després de parir vaig tenir un disgust enorme. Havia bolcat totes les fotos dels dies abans del part i les de les primeres hores de la Laia a l’ordinador. De sobte, i un cop havia borrat la targeta de dins de la càmara, em vaig adonar que no trobava les fotos per enlloc. Com si l’ordinador se les hagués menjat. Vaig buscar i rebuscar totes les carpetes i no hi va haver manera. Vaig maleïr la informàtica i els ordinadors una bona estona, fent algun crit i dient més d’un renec. Em vaig posar de mal humor.

Llegir més >>

Escoltar, només escoltar

Una cosa molt comú quan estàs embarassada és que quan et trobes alguna altra dona pel carrer i et diu “oh, quina panxa, quan et falta per parir?” i li dius “molt poquet” (tan és si són dues setmanes, co,m si ja has sortit de comptes o si et falten dos mesos…), és que de sobta comenci una frase amb allò del “ui, jo vaig parir…” i aquí us podeu imaginar qualsevol cosa: que us digui que no va parir fins a la setmana 42, que us digui que se li va avançar dos mesos i per tant va tenir un fill prematur, que us expliqui que el part va ser horrible, la pitjor experiència de la seva vida, que us digui que van haver de reanimar el bebè en néixer…

Llegir més >>