Blog de Criança Conscient

Part

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Contraccions

Una aventatge dels parts que he tingut amb les meves dues filles (si no els sabeu podeu fer-vos-en una idea llegint l’últim post “JO NO PUC PARIR”), és que tinc moltes contraccions. Tant en el treball de prepart o pròdroms com en el treball de part, i per tant, crec que puc intentar ajudar a aquelles dones que els toca, en breu o en un futur, viure’n unes quantes abans de parir els seus fills. Penso en la meva amiga a punt de ser mare o en la meva cunyada, que ha de parir la meva estimada primera neboda… i des d’aquí m’agradaria explicar-los a elles i a tots aquells que em volgueu llegir, com m’ho vaig fer per suportar aquella infinitat de contraccions. Em centraré en aquest darrer part perquè vaig arribar a dilatar gairebé completa.

Llegir més >>
Part
Míriam Tirado

Quan acabes de parir i no ha estat com esperaves

Una cosa molt dolorosa que viu una dona quan el seu part va de l’inrevés és que ningú, o en el millor dels casos poquíssima gent, entén la seva tristesa. Els familiars i amics que et vénen a veure passen gairebé de llarg i de puntetes per aquell part on potser hem viscut les situacions més desagradables i dures de la nostra vida (o gairebé) i volen que siguis almenys igual de feliç que ells quan veuen el teu nadó. I a sobre d’aquell patiment que a vegades pot haver durat moltes hores, (no només físic sinó emocional per, per exemple, haver estat mal tractada pel personal que t’atén o per haver tingut por per la vida del teu fill o la teva), s’hi afegeix la sensació de què ningú t’entén.

Llegir més >>
Part
Míriam Tirado

Jo no puc parir

Divendres, davant de 78 persones, vaig explicar el meu segon part. Vaig explicar el que en recordo o el que en volia dir,… el que em va sortir. La Lua tenia son i es volia adormir així que em vaig aixecar, la vaig agafar a coll i vaig començar amb aquesta frase: “Avui és el primer dia que explico el meu part. Sí, el primer dia. Perquè quan un part va “bé” i estàs contenta i feliç, tothom et pregunta com ha anat i no et canses mai d’explicar-ne els detalls. Però quan el teu part no va com es preveia, ningú et pregunta res. I de sobte t’adones que el teu part no l’has explicat mai”.

Llegir més >>
Mi momento
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El meu moment

Fa molts dies que em moro de ganes d’escriure i no sabeu què és que les paraules se t’atropellin dins el cap i no tinguis ni un segon per escriure-les! Últimament m’estic acostumant a escriure a les “notes” del mòbil amb una mà mentre amb l’altra sostinc la Lua que dorm sobre meu o mama… Pensava: “el primer que hauràs de fer al blog és explicar el part i tot el que va passar després” i us prometo que durant dies he anat pensant què dir. Però no em surt. No em surt. Fins i tot algun dia m’he posat davant l’ordinador (miracle!) intentant escriure alguna ratlla sobre el naixement de la Lua però en sóc incapaç. Encara no puc. I no sé si és perquè encara no en tinc ganes, o si perquè el dia a dia se’m menja amb coses també molt importants per explicar que tinc més ganes de compartir. No ho sé. El cas és que he decidit que deixo d’atabalar-m’hi. El dia que menys m’ho esperi començaré a compartir tot el que va passar aquells dies i ja no podré parar. Segurament serà quan estigui a punt per posar-ho tot a lloc, tornar-hi a entrar i tornar-ho a reviure.

Llegir més >>

La Lua ja és aquí

Una entrada breu per anunciar-vos que la Lua va néixer el 10 d’abril, un dijous poc després de les 16 de la tarda… Va néixer després de moltes hores de part (no dic quantes perquè en el fons, no té cap importància) i d’intentar-ho tot perquè sortís vaginalment. Però no va poder ser. El part que jo volia no va poder ser i la Vida em tenia preparats altres plans. Aquella tarda de dijous em feien la 2a cesària de la meva vida, altra vegada, necessària. Però aquesta vegada alguna cosa canviava i aconseguíem estar tots tres junts en el postoperatori, amb la Lua pell a pell, primer amb el seu pare, i just després amb mi. Em mirava amb aquells ulls oberts, ulls de persona que ho sap tot. No la vam sentir plorar de tota la tarda. Només estava desperta, activa, pacient, serena. Va reptar fins al mugró i va començar a mamar. Eufòria absoluta, després de tantes hores de treball de part, després d’una segona cesària…

Llegir més >>

Entrevista: El part a casa

Em fa moltíssima il.lusió presentar aquesta entrevista. Fa mesos que volia fer-la i va costar poder-nos trobar amb l’Inma Marcos. Volíem parlar tranquil.lament, no amb presses… I finalment vam trobar el dia. El resultat d’aquella conversa-entrevista, és la que podeu llegir o escoltar. Us recomano que l’escolteu, perquè allà hi ha el to, l’entonació, sentireu el riure de l’Inma, la seva veu… i segur que us serà molt més agradable. Jo la vaig gaudir molt. Espero que vosaltres també.

Llegir més >>

I tot torna…

La Raquel feia cinc mesos que havia tingut el seu fill. Ella en deia “tingut” i mai “parit”. S’havia passat nou mesos somiant el part perfecte que, sorpresa, no havia estat el seu. La decepció va ser màxima i potser per això, perquè encara està enfadada, en diu “tingut”. Des que va néixer el seu fill Aran, que sabia que tenia una espina clavada. Aquella cesària que li van fer després de sis hores de treball de part amb dilatació lenta la té gravada al cos, amb una cicatriu que encara se la sent, i a l’ànima, perquè la va trencar per en un lloc molt profund.

Llegir més >>
El parto del mes
Part
Míriam Tirado

En un bucle: sobre el part del mes…

A vegades tinc la sensació de viure en un bucle. Fa molt poc escrivia a propòsit del naixement del fill de Leo Messi (“EL NAIXEMENT DE MESSI”) i en un obrir i tancar d’ulls em trobo, altre cop, davant d’una notícia pràcticament idèntica: el naixement del fill de Gerard Piqué i la cantant Shakira per cesària programada.

Ja puc anar escrivint posts. Ja podem ser desenes, centenars, milers de persones a tot el món intentant lluitar pel respecte als bebès. Pels parts respectats. Ja poden sortir estudis científics que desaconsellen les cesàries programades, escollir sobre una agenda el dia del naixement d’un bebè. Ja pot dir missa l’OMS i qui vulgui… que quan un famós dóna a llum per cesària programada, això dinamita tota la feina feta.

Llegir més >>

Reubicant el part

Ara fa 3 anys, quatre mesos i 27 dies que vaig parir. Allò pel qual em vaig estar preparant durant nou mesos, mentalment, emocionalment i també físicament, va passar un 19 d’agost del 2009 i ara, la veritat és que em queda molt lluny. Més del que em pensava que em quedaria poc després de parir. Pensava que sempre més en tindria un record punyent, clar i nítid. I evidentment que el recordo, només faltaria, però tot plegat ha quedat diluït: no només les imatges d’aquell dia, el que va passar i el que vaig sentir, sinó també la importància que a dia d’avui dono a aquell fet, el part.

Llegir més >>

Si un dia he de tornar a parir…

Si un dia he de tornar a parir, per favor, que sigui a casa. Amb els meus, amb poca lluny, amb una ginecòloga que m’entengui i m’atengui com ens mereixem totes les dones i tots els bebès del món. Envoltada de dones que sàpiguen esperar, recolzar-me i animar-me quan ho necessiti. Persones de poques paraules i de molta, infinita empatia. Acompanyada de professionals que sàpiguen fer meticulosament la seva feina i que alhora, tinguin la intel·ligència emocional que requereix atendre una dona que va de part.

Llegir més >>