Empezamos de nuevo

Comencem de nou

8.1.2013

 

Vaig pensar molt si parar 15 dies d’escriure al blog o no. Quan fas aquestes aturades, sens dubte, les visites baixen i molt. Hi ha gent que potser ja no torna a pensar que eres aquí i potser no tornen. Quan la gent s’ha acostumat a llegir-te cada dia, et sents com compromès a fer el que vas dir que faries, és a dir, escriure sense parar totes les setmanes. Però finalment vaig decidir que volia fer-ho, volia aturar el blog.

 

Volia parar perquè els últims Nadals havien estat molt estressants. Que un dels membres de la família treballi al sector del comerç ja podeu imaginar què significa: treballar sense parar, estrès, cansament… Els últims hiverns, tot just començava el Nadal i ja tenia ganes que s’acabés… I vaig decidir que aquest any no volia el mateix. Volia viure’l i a poder ser, amb certa calma. Per tant, treure’m de sobre l’obligatorietat d’escriure cada dia (imposada per mi mateixa, per cert) era un motiu també, de relax. Vaig decidir desconnectar de la vida 2.0: de Facebook, de Twitter, i només passejar-hi, si volia, en algun moment puntual. Entre això, intentar no estressar-nos, i prendre’ns les coses d’una altra manera hem aconseguit passar un molt bon Nadal. Tranquils, serens, amb calma i feliços. Per fi!

 

He desconnectat absolutament de la vida 2.0 i he pogut estar present. Autènticament present, sense estar pendent de missatges que arriben, d’articles que es publiquen, etc… He pogut carregar piles en tots els sentits. Hem pogut recuperar migdiades memorables… (com la de la fotografia). Fins i tot he parat d’escriure! He parat suposo perquè ho necessitava i no ha estat fins fa tres dies que he tornat a sentir l’energia i la inspiració per parlar de més temes de maternitat, paternitat i criança.

 

I ara… ja tenia ganes de tornar a ser aquí i sí, en el fons, ja tornava a tenir una mica de ganes que s’acabés el Nadal. Tants compromisos familiars, tantes trobades, tants canvis d’horaris, de rutines… acaben esgotant. La Laia ha tornat a anar a dormir tardíssim i a llevar-se tardíssim, ha estat contenta i feliç però també esverada, excitada, i hem tingut algun episodi de “pollastres” dels que queden a la memòria! 😉

 

Però clar, què volem? Els trenquem els horaris, les rutines, els menjars… els excitem amb els regals, el Tió, els Reis…. i d’alguna manera i amb la millor de les intencions, tot plegat els estressa, a alguns fins i tot els col.lapsa i diria que a tots, els cansa. Acaben esgotats! I aquests últimes dies he començat a veure la Laia com tornava a parlar de l’escola, de coses de la seva vida “habitual” com si, d’alguna manera, l’enyorés una mica…

 

Jo torno a tenir ganes de llevar-nos cada dia a la mateixa hora, de què vagi també a dormir d’hora, de tenir els caps de setmana per la família i no pel Nadal i mil compromisos familiars, de tenir temps per mi, d’escriure quan tothom dorm, vaja… de fer tot el que no he fet durant aquests últims 15 dies.

 

Ha estat un Nadal molt maco i alhora, celebro també l’arribada d’aquest nou 2013, d’aquesta nova etapa al blog i a la meva vida. Celebro que el Nadal s’hagi acabat i celebro la retrobada amb tots vosaltres. Us desitjo, ja us ho vaig dir en l’últim post de l’any, el millor per aquest nou any que tot just comença. Que poguem, tots junts, compartir moltes més històries de maternitat, paternitat i criança per poder anar aprenent, per poder anar creixent… feliços i lliures!

 

Benvinguts de nou! El món no s’ha acabat amb el 2012, o sigui que l’aventura continua! 🙂

 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats