Què faig si el meu fill té por dels petards?

S’acosta la revetlla de Sant Joan i jo no sé a vosaltres, però on visc fa dies que tiren petards a tota hora. I comencen uns dies complicats per als nens que els tenen por. Com gestionar-ho?

El tema dels petards i que espanta més a nens i grans, és que la majoria de les vegades, escoltes un petard que no te l’esperaves i clar, tens un bon ensurt.

Nosaltres, els adults, podem racionalitzar el nostre espant “s’acosta Sant Joan, la gent està amb ganes de petards, etc”, però un nen petit només sap que acaba de tenir molta por.

Fa anys la meva filla gran no volia saber res de petards així que, quan tenia uns 2 i mig, més o menys, vam buscar un lloc on sabéssim que no hi hauria petards aquests dies i ens en vam anar a França. Al final també n’hi va haver alguns (massa a prop de Catalunya, suposo), però ni de bon tros com al nostre barri.

L’any passat, que la petita acabava de fer-ne 2, vam veure que els petards no li agradaven i vam tornar a emigrar. Aquest cop vam voler assegurar el tret i ens vam anar amb l’autocaravana a la muntanya, en un racó perdut sense cobertura ni persones. I zero petards, és clar. Un gust 😉

Perquè els petards no són sant de la meva devoció i vaig celebrar passar uns dies en silenci i sense ensurts. A veure aquest any què tal ho portem perquè la gran ja té ganes de petards i la petita no moltes així que…

Però del que volia parlar-vos avui és de la por, en concret als petards però diguem que us serveix per a altres “pors”.

Hi ha qui creu que perquè se li passi la por a un nen, el que cal fer és fer que s’hi enfronti, donar-li’n dues tasses i no hi estic gens d’acord. Hi ha nens que senten autèntic pànic als petards i mai se m’acudiria portar-los de revetlla perquè “se’ls passés”.

Això, el que pot provocar és més traumàtic que bo, així que ho desaconsello totalment.

Per mi, el primer és explicar al nen què és això que escolta, perquè ho sent i què significa. Adequar les frases, les paraules, a l’edat que tingui.

Dir-li que és normal que s’espanti, que no s’ho esperava, i que entenem que no li agradin els petards. Que aviat deixaran de tirar-ne i que procurarem no anar a llocs on n’hi hagi.

Si tenim un fill que sent pànic als petards i a casa nostra no en sentim, una revetlla en la intimitat pot ser una molt bona solució. Però si el nostre barri és un polvorí, us aconsello que us n’aneu a altres llocs on sapigueu que allà s’estarà tranquil i hi haurà silenci.

És clar que hi haurà moltes situacions que no podrem evitar amb els nostres fills, però aquesta és una d’aquelles que sí que es poden evitar i al meu entendre, si el nostre fill té molta por, hauríem d’evitar.

A mesura que vagi creixent, és probable que li vagin fent menys por, perquè ja podrà entendre què són, per què es llencen i fins i tot gaudirà tirant-ne ell. Un bon inici són les “cebetes” i les bengales… però hi ha nens que fins i tot els fan pànic, així que millor deixar-ho per més endavant.

També pot passar a l’inrevés: que un nen no tingués por dels petards amb 3 anys però ara amb 4 o 5 si. Pot coincidir amb un període d’inseguretat per un altre tema i llavors els petards fan que se senti més insegur. O pot no coincidir amb res i simplement, ara sí que li fan por.

No passa res. Que tingui por dels petards ara no significa que n’hagi de sentir tota la vida.

És més, gairebé estic segura que d’aquí a uns anys no li’n faran i fins i tot s’atreveixi a ficar-se en alguna festa popular plena de foc com pot ser, a Catalunya, la Patum, o els “Correfocs”.

A mi els petards no m’apassionen quan no me’ls espero, però, m’encanten a Patum o en un correfoc, que sé on són i en quin moment. Puc preparar-me, puc anticipar-me, puc vestir-me per protegir-me i puc, si vull, fins i tot posar-me taps a les orelles.

Així que no ens faci por la seva por als petards i acompanyem-los aquests dies que pot ser que estiguin una mica espantats amb tant de soroll inesperat!

I els teus fills, què tal porten això dels petards?