Escenas cotidianas

13.9.2011

A veure si reconeixeu l’escena:

No has vist el pare de la criatura durant tot el dia. Al matí només heu tingut temps de dir-vos “bon dia”, fer-vos un petó i afegir: “que vagi bé”. Durant aquella jornada han passat moltes coses i tu te l’has passada amb la teva filla. Arriba el vespre i estàs esperant amb candeletes que arribi ell per explicar-li tot allò que li has de dir (alguna cosa important i d’altres que no tant). Fa estona que mires el rellotge perquè ella, la criatura, ja ha preguntat pel pare al migdia i li has hagut de dir que no venia a dinar i des de fa mitja hora (com pot saber quina hora és) no para de preguntar: “I el papa?”. “Que no trigui més…” penses, perquè a vegades la insistència d’un nen petit satura i et preguntes com pot arribar a fer la mateixa pregunta mil cinc-centes vegades com si la fes sempre per primer cop.

Sents la clau a la porta i penses “per fi!”. Arriba content perquè ell també tenia ganes d’arribar a casa. Fa cara de cansat però ve de seguida on ets per fer-te un petó i també un altre per ella. Ella li fa un lleig, així d’entrada, fent veure que no vol el petó. Deduïm que és la seva manera de dir-li “t’he trobat a faltar… volia que arribessis més d’hora!”. Ell, que ja sap de què va la cosa, no s’ofèn i en comptes d’això, fa veure que és un joc i comença a perseguir-la per fer-li el petó mentre ella es peta de riure i corre pel menjador deixant-se atrapar perquè es mor de ganes de què el seu pare l’abraci. Fa un temps que el troba el millor pare del món, i se li veu a la cara.

Aleshores ell intenta deixar la bossa (encara la duia a sobre!), treure’s les sabates i anar-se a cambiar per posar-se còmode i sentir-se, finalment, a casa. Però ella ja el reclama. Intenta trampejar la situació i fer el que ha de fer atenent també les peticions d’ella, que es mor de ganes de jugar amb el seu pare. I aquí entro jo, perquè jo, que a vegades ni me n’adono de l’ànsia de la meva filla per estar amb ell, li reclamo també el meu petit espai de parella. I li començo a explicar coses; primer jo, després ell… mentre ella va cridant “papa, papa, papa, aquí, papa, papa, papa, jugar, papa, papa, papa, vine!!!!” amb la mateixa insistència amb què abans em preguntava a mi “I el papa?”.

Totes dues reclamem alhora la nostra “parceleta”; ella de pare, jo de marit, sense respectar-li el seu temps d’aterrar a casa, de relaxar-se, d’arribar. I ell, que ja venia prou cansat i atabalat, va posant una cara més i més rara per no poder-nos satisfer a cap de les dues. De sobte es col·lapsa i ens diu: “UN MOMENT!!!” i callem. Aleshores m’adono de tot plegat. De la meva necessitat que s’ha barrejat amb la d’ella, amb la diferència que sóc jo l’adulta i que ho havia d’haver vist abans. M’adono de com l’hem agobiat en cinc minuts i reacciono ràpid: “Òstres, perdona! Laia, un moment. Li dic una cosa important abans que em marxi del cap i tot per tu”. Ell em fa un petó i em diu fluixet: “parlem després” i em retiro. Els deixo la seva estona junts, gens ofesa ni gelosa, només faltaria! I gaudeixo també del meu espai “sola”, que segur que també necessito.

Després d’uns deu minuts d’haver tingut papa en exclusiva, ella ja es relaxa i pot tolerar que ell i jo comencem a parlar altra vegada. Sopem tots junts, ens expliquem el dia. I si hi ha sort… ella va a dormir relativament d’hora i ens deixa, per fi, una mica d’espai de parella en el qual podem parlar, explicar-nos, riure o simplement, gaudir d’estar junts i d’estar bé.

Quan estic a punt d’adormir-me, sempre penso: “l’hem de deixar aterrar quan arribi, a veure si me’n recordo” i desitjo fer-ho millor la propera vegada… Però sense sentir cap mena de culpa perquè això que ens passa, tant a mi com a ella és més que normal i se’n diu: trobar a faltar el pare quan està moltes hores fora de casa.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.