rabietas

Enrabiades: “L’hi dura un moment”

Quantes vegades hem escoltat: “plora com si el matessin, però al cap de res d’anar-te’n, ha deixat de plorar i s’ha posat a jugar”. De vegades, aquestes frases poden fer-nos pensar que en realitat, al nen no li passava res, perquè si li passés alguna cosa molt greu, no deixaria de plorar. És així? Doncs no necessàriament… Alguns creuen que aquesta manera de fer dels nens petits denota que allò que intenten fer és manipular als seus pares per obtenir el que volen.

Per què fan això? Per què ploren desesperadament i de vegades al cap de poc ja no, i poden estar jugant o rient? Doncs perquè viuen el present. I ho fan intensament. Quan alguna cosa els provoca malestar, el que sigui, ploren desesperadament, perquè així és com ho viuen, amb desesperació.

El no poder entendre moltes coses (per què els passa el que els passa, per què no pot ser el que ens demanen, per què no poden estar amb nosaltres quan volen, etc.) els produeix un malestar terrible que, a més, no poden expressar amb paraules i ho expressen com poden: amb plors, cops de peu, tirant-se a terra, etc.

Però justament perquè viuen el present, a vegades si canvien d’espai, o els ensenyem alguna cosa interessant,… allò que tant els desesperava queda superat pel seu present que és el que ARA els crida l’atenció.

Potser ho veurem més fàcilment amb un exemple: deixes al teu fill a l’escola bressol i plora desesperat penjat del teu coll. No vol que te’n vagis i t’ho expressa de totes les maneres possibles. Però has d’anar-te’n i el deixes plorant amb el cor encongit. Surts de l’aula i et quedes al passadís amb l’orella atenta. Al cap de 4 minuts ja no el sents plorar i te’n vas. Quan el reculls al cap d’unes hores, et diuen que “només” ha plorat un moment.

És important que veiem que el fet que hi hagi plorat poca estona després d’anar-nos-en no vol dir que l’estona que ha estat plorant amb nosaltres i sense nosaltres, no s’ho hagi passat realment malament. El fet que hagi parat al cap de 4 minuts no fa el seu patiment menor. Per què ha parat? A vegades perquè s’ha distret amb alguna cosa però altres perquè sap que per més que plori no tornarem fins al cap d’unes hores o sigui que es resigna i deixa de plorar.

Com funcionem els adults? Sovint un enuig no només ens dura hores, sinó també dies o setmanes, mesos i anys. Sí, hi ha gent que està enfadada amb algú o amb una situació durant anys! Terrible. Els nens no funcionen així, per sort, però això no significa que els seus motius per plorar o patir siguin menys importants que els nostres, menys legítims o que requereixin menys atenció.

Pensar que com li passa de seguida, això vol dir que és una ximpleria o que ho fa per prendre’ns el pèl és cruel i és no entendre la seva manera de sentir i funcionar.

En el vídeo de demà us explicaré altres coses que de vegades pensem els adults i fem en relació a les enrabiades dels nens i que, opino, són errors que empitjoren les coses. No us ho perdeu, ni el vídeo, ni el post d’ampliació.

I el teu fill, ¿fa això d’enfadar-se com si el matessin i al cap de res ja està bé una altra vegada?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.