fills Archivos » Page 8 of 13 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Preconcepció

El nom

Jo em dic Míriam perquè un dia, els meus pares eren en una platja de França i es veu que unes tovalloles més enllà hi havia una nena molt maca que es deia Miriam. Van sentir que la seva mare la cridava amb aquest nom i els va agradar. Tant, que van decidir que si tenien una nena es diria així.

La Laia es diu Laia perquè un dia, el seu pare i jo, força abans d’embarassar-nos, vam decidir que si mai teníem una nena li posaríem aquest nom. Durant uns dies havíem anat pensant noms, i n’anàvem dient. Escoltàvem com sonaven i sobretot, com ens sentíem pronunciant-los i els anàvem descartant. No ens va costar gaire. Laia si era nena. Biel si era nen. Ho teníem claríssim.

Llegir més >>

14 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Criança conscient

Mira’m als ulls

Sempre m’ha agradat que em mirin als ulls quan em parlen i sempre m’ha agradat mirar-los jo al meu interlocutor quan li explico alguna cosa. Però potser mai fins ara, que tinc una nena de tres anys i mig, m’havia adonat de la importància enorme que té fer-ho i fer-ho bé. A la Laia l’hem mirat sempre als ulls: recordo quan va néixer… Les estones en què ella tenia els ulls oberts, la buscàvem amb la mirada. Aquelles mirades profundes que ens fèiem ens van ajudar molt a vincular-nos, a anar-nos trobant en aquest nou espai que era per nosaltres el de ser mare i pare, i per ella, el de ser filla acabada de néixer. Ens miràvem i semblava que ens enteníem profundament, que ens coneixíem de tota la vida.

Llegir més >>

11 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

Etern

Fa dies que penso en la mort, en el dol i en el vincle. Dilluns va néixer el Martí i dimarts va morir. És inevitable connectar amb el dolor de la família, i de retruc, pensar en tot això que no controlem, que és la vida i la mort. Preguntar-nos per què, en definitiva… buscar respostes.

Inevitablement també t’intentes posar a la seva pell i de fet, et trenques també una mica. Els que tenim fills (i potser també els que no) sentim cada mort d’un nen petit com si pogués ser també una mica nostra. Perquè ens toca, perquè en el fons, l’amor cap a un fill ens fa 1.

Llegir més >>

6 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Part

En un bucle: sobre el part del mes…

A vegades tinc la sensació de viure en un bucle. Fa molt poc escrivia a propòsit del naixement del fill de Leo Messi (“EL NAIXEMENT DE MESSI”) i en un obrir i tancar d’ulls em trobo, altre cop, davant d’una notícia pràcticament idèntica: el naixement del fill de Gerard Piqué i la cantant Shakira per cesària programada.

Ja puc anar escrivint posts. Ja podem ser desenes, centenars, milers de persones a tot el món intentant lluitar pel respecte als bebès. Pels parts respectats. Ja poden sortir estudis científics que desaconsellen les cesàries programades, escollir sobre una agenda el dia del naixement d’un bebè. Ja pot dir missa l’OMS i qui vulgui… que quan un famós dóna a llum per cesària programada, això dinamita tota la feina feta.

Llegir més >>

23 de gener de 2013 No hi ha comentaris

Altres temes

Els cossos

Escric aquest post a la una i deu de la matinada del dissabte. L’últim que he explicat a la ràdio és que havien identificat els 20 nens morts a Newtown, als Estats Units i que la gran majoria tenien 6 anys. Però amb el que no puc deixar de pensar és en l’últim que he llegit: els pares havien identificat els cadàvers a través de fotos, per no fer-los més dur el trauma. I no he pogut evitar pensar: “a mi m’agradaria poder-la tocar”. I això, aquest pensament, m’ha impressionat. Com si de sobte m’adonés de la importància del tacte, fins i tot, en casos així.

Llegir més >>

16 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Les crítiques

Suposem que la Marga, una mare qualsevol, té mala relació amb la Paqui, la seva sogra. Entén que es fica on no la demanen, se sent invadida cada vegada que la va a veure a casa o cada vegada que li diu “quin dia em deixaràs el nen a casa?”. Quan estan juntes procuren tolerar-se i no dir res fora de to, però quan se separen, cada una critica a l’altra. La Marga, quan arriba el seu marit li diu “és que la teva mare és pesadíssima, canvia les coses de lloc, no calla, es fica en tot i li diu coses al Roger que no m’agraden”. La Paqui, si algun dia cuida el seu nét, quan la seva nora marxa diu “és que tens una mare que es preocupa massa, es pensa que només ha tingut fills ella… Però com es pot ser tan patidora, mare meva!” I així anar fent. Totes dues, cada una per la seva banda.

Llegir més >>

2 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

De 3 a 4 anys

Cotitzes a l’alça?

Això de tenir un fill és una mica com la Borsa. Hi ha èpoques de la vida en què tu, mare, cotitzes a l’alça i les teves accions valen un preu que no es podria pagar mai. Hi ha d’altres èpoques en què cotitzes a la baixa i en canvi, les accions del teu company remunten a uns nivells inversemblants. Llavors sembla que toques terra i que potser t’acabaran fent fora del parquet de valors però tu et mantens allà, tranquil·la, fins que veus que potser no cotitzaves tan a la baixa i les teves accions tornen a pujar. A vegades tot plegat fluctua més que la Borsa de veritat, i depèn del moment del dia, de l’activitat que estiguis fent amb el teu fill… Fins i tot hi ha ecosistemes familiars en què uns als altres es llencen opes hostils, per tal de cotitzar ells a l’alça…. Però, anem a pams:

Llegir més >>

14 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Criança conscient

Una altra mirada a la infantesa

“El primer que sabem de la infantesa quan estem a punt de ser mares o pares té a veure amb la nostra. Els records no solen ser ni clars ni fiables però sí que ho són, les sensacions i la manera que tenim d’apropar-nos als bebès i el que se’ns desperta en la seva presència. En funció del que hem viscut en la gestació, el part i la primera infantesa, sobre tot en l’etapa pre-verbal, construirem la nostra manera de ser i d’estar en el món i la nostra capacitat per estimar-nos i per estimar als éssers més vulnerables i indefensos: els bebès!

Llegir més >>

12 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

De 2 a 3 anys

Terrors nocturns

Fa temps, la nostra filla va tenir un període d’unes tres setmanes en què de tant en tant tenia terrors nocturns. Vaig pensar “n’he de parlar al blog” i com que tot plegat va passar molt ràpid, me’n vaig oblidar. Aquesta nit passada n’ha tornat a tenir un i amb l’ensurt que m’he fet, he pensat, “d’avui no passa. En parlo ja!”. Perquè els terrors nocturns, si no saps què són, si no t’hi has trobat mai ni n’has sentit a parlar, el dia que t’enxampen, al·lucines.

Llegir més >>

8 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Qué hacemos dentro de las cuatro paredes ...

Criança conscient

Què fem dins les quatre parets…

“Mira, a casa seva, que cadascú faci el que vulgui amb els seus fills”. Aquesta frase, amb alguna variant, segur que l’heu sentit més d’una vegada. Jo no sé per què, però últimament me la trobo tot sovint… Potser és perquè havia descriure aquest post i dir, que sempre que la sento diria: “No, tot el que vulguin no”. Perquè hi ha línies vermelles que, al meu parer, mai s’haurien de creuar, i a vegades sembla que les quatre parets de casa, la intimitat de la llar de cadascú, puguin permetre certes “concessions”.

Llegir més >>

21 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

fills

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

El nom

Mira’m als ulls

Etern

En un bucle: sobre el part del mes…

Els cossos

Les crítiques

Cotitzes a l’alça?

Una altra mirada a la infantesa

Terrors nocturns

Què fem dins les quatre parets…

Categories

Llibres i contes

Go, go, Goa! 4
ET REGALO UNA LLIBRETA!
PREVENDA

Segueix-me!

Subscriu-te!

Blog de Criança Conscient

fills

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Categories

Llibres i contes

Go, go, Goa! 4 ET REGALO UNA LLIBRETA! PREVENDA

Segueix-me!

Subscriu-te!

Go, go, Goa! 4
ET REGALO UNA LLIBRETA!
PREVENDA