Fa temps, la nostra filla va tenir un període d’unes tres setmanes en què de tant en tant tenia terrors nocturns. Vaig pensar “n’he de parlar al blog” i com que tot plegat va passar molt ràpid, me’n vaig oblidar. Aquesta nit passada n’ha tornat a tenir un i amb l’ensurt que m’he fet, he pensat, “d’avui no passa. En parlo ja!”. Perquè els terrors nocturns, si no saps què són, si no t’hi has trobat mai ni n’has sentit a parlar, el dia que t’enxampen, al·lucines.

Imaginem-nos la situació. És de matinada, tots dormim plàcidament al llit i de sobte, el teu fill/a comença a cridar com si estigués posseït i a plorar desesperadament. A vegades fins i tot s’arracona en un cantó del llit, aterroritzat i fa patades damunt del matalàs. Tu, que encara no t’has situat, ni saps quina hora és ni què dimonis passa, no saps ni què fer. Això el primer dia, clar, perquè els següents, ja els vas controlant més. El primer cop que la Laia en va tenir un, recordo que en mig d’aquell “pollastre” vaig pensar: “d’acord. Els terrors nocturns deuen ser això”. Perquè de debò que no hi ha cap altra manera de descriure’ls. És terror. Autèntic terror.

Què fer: en el nostre cas enceníem el llum i li dèiem paraules amoroses, intentant abraçar-la i contenir-la però sovint estava un moment que no acceptava contacte. Era com si encara estigués dins el somni. Cal dir que ella és una mica sonàmbula i parla tot sovint sola (molts cops s’entén perfectament què diu) o fins i tot a vegades camina i s’aixeca i està completament adormida, abduïda dins el somni. Doncs bé, francament: fèiem el que bonament podíem.

En el seu cas, tot plegat no durava més de cinc minuts, com a molt. Quan semblava que sortia del somni aleshores sí que venia cap a mi, jo l’abraçava ben fort, li deia coses que la calmessin i la reconfortessin i de seguida es tornava a adormir al meu costadet. Ella, perquè tant jo com el meu company teníem el cor desbocat de l’ensurt i ens costava un munt tornar-nos a adormir. I és que no és gens fàcil a vegades, perquè quan et desperten cridant amb histerisme tu et lleves que no saps què coi passa i del sobresalt, de l’espant, et posaries a cridar també! I clar… diguem que no seria la manera de resoldre els terrors nocturns…

Els dies següents, a la mínima que la sentia gemegar enmig d’un somni, li deia a l’orella que jo era allà, que estigués tranquil·la, que estava somiant, i aquests dies evitava que el terror anés a més. Es tornava a relaxar i continuava dormint. A vegades m’adonava que en venia un per com la sentia respirar… El fet d’estar de costat (tenim un llit immens: el nostre i el seu adossat, llegiu: DORMIR) ho feia tot molt més fàcil. Perquè jo m’adonava de tota aquesta progressió molt abans, i tot sovint, si jo no estava profundament adormida, podia parar el cop abans que el terror nocturn esclatés.

Una altra cosa que vam fer va ser parlar-ne. L’endemà li explicàvem el que havia passat i intentàvem parlar dels somnis, de què a nosaltres a vegades també ens passa, que tenim malsons i ens espantem perquè semblen molt reals…

També li vaig explicar que això dels terrors nocturns era una cosa que passava tot sovint als nens de la seva edat, que no es preocupés, que tal com havien arribat, un bon dia marxarien i que encara que en tingués, sabés que els pares sempre érem al seu costat per ajudar-la. Aquestes converses se li posaven tan bé… I un bon dia, zassss… van marxar. Fins ahir, que en va tenir un, però molt menys fort que els de fa uns mesos.

A mi, els seus terrors nocturns ja no em fan por i a ella, em sembla, que tampoc. Si els nostres fills en tenen, aprofitem-los per parlar de les pors, de què els fa sentir insegurs, de què temen… En sortiran, de ben segur, converses molt interessants. Els coneixerem més i millor, coneixerem el seu món intern i ells es podran deixar anar, compartint-ho amb nosaltres. No els neguem les pors, són eines molt importants que ens poden donar un bon cop de mà en aquesta etapa de la criança si les abordem amb amor i un bon acompanyament.

Si vols saber més sobre com acompanyar els teus fills en la gestió de la por i de la resta d’emocions, apunta’t a la xerrada online que faré el proper 6 de juliol titulada “Gestió d’emocions a la 1a infantesa”. Digues, sí vull i apunta’t AQUÍ

Escolta o descarrega l’àudio post aquí:


Descarrega

 

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.