Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Quantes mares i pares no s’han queixat mai d’haver d’escoltar mil vegades a casa “jo primer!” i d’haver de viure
Si sou una família de quatre persones i sempre aneu en “pack”… Et proposo que aquest cap de setmana tingueu
Amb l’arribada d’un nou membre a la família, hi ha moltes peces que cal encaixar. Apareixen un munt d’emocions que
Els que tenim més d’un fill/a sabem que ES BARALLEN sovint. Ja sigui perquè volen les mateixes coses, perquè volen
buf, la gelosia! ¡que difícil que és a vegades, oi? però la veritat és que si sabem què és i
Si estàs de vacances i estàs a punt de fer-te l’harakiri… vull dir-te algunes coses. La primera és que respiris
Per què molesta tant la criança amb vincle? Per què? Recordo quan la meva mare estava embarassada del meu germà.
Si teniu fills, segur que sabreu de què us parlo: estem en un moment d’equilibri inestable. O d’equilibri penjant d’un fill. Allò del “tot està bé però vés amb compte perquè en una dècima de segon pot deixar d’estar-n’hi”. Us situo: Filla de 5 anys i mig que a estones és molt gran i a estones es torna moooolt petita. Filla d’un any que és moooolt petita però que a estones vol ser mooooolt gran. Pares que intentem, malgrat el munt de feina i el munt de coses al cap, atendre les necessitats d’una i altra sabent, malgrat tot, que a vegades l’equilibri es trenca. Més un factor que és un gran desestabilitzador de la balança: gelosia.
L’Eva va arribar a casa molt enfadada. Se li notava en els gestos i en la cara, i sobretot, en el fet que va dir un “hola!”, molt diferent dels que diu ella. Quan arriba a casa de treballar i diu “hola!” se li nota a la veu que és feliç, que està contenta. Se li nota, en només una paraula, que tenia ganes de plegar de la feina i venir corrents cap a casa, a veure la seva filla i el seu marit. Ells dos es veuen poca estona perquè el Carles ha de marxar corrents perquè a les 16h comença el seu torn, o sigui que només tenen mitja hora per veure’s i fer-se el relleu explicant què ha fet la Júlia, com ha estat, què ha menjat… allò típic que fan tants pares just abans d’apretar a córrer per no arribar tard a treballar.
En primer lloc, espero no decebre a ningú si dic que tots els nens senten gelosia. Sí, tots, sense excepció. Gelos dels germans o del pare, o de què els seus pares s’abracin, o dels avis, o d’un cosí, o d’un amic que un dia ve a jugar a casa… Dic tan contundentment que tots els nens tenen gelos com que tots els nens en algun moment senten empipament, ràbia, alegria, felicitat, tristesa infinita, por… i un munt d’emocions més. Amb la gelosia passa una cosa i és que moltes vegades no volem veure-la. No volem acceptar que el nostre fill gran està gelós, o el petit, tant hi fa. Volem pensar que no n’estan perquè no volem veure que pateixen per alguna cosa que, d’alguna forma, hem provocat nosaltres: que tinguin un germà. O sigui que llavors passen aquestes coses com per exemple trobar-te a algú conegut pel carrer que acaba de tenir al seu segon fill i et comenta: “molt bé, el gran no té gens de gelos, en absolut”. Al cap d’un temps, us torneu a trobar i et diu “continuem molt bé, cap dels dos té gelos, s’estimen amb bogeria… Sí que a la tarda estan molt demandants i ploren sense motiu moltes vegades, però gelosia, ni parlar-ne!”. I jo dic… vaja, que estrany que aquests nens no estiguin gelosos l’un de l’altre havent de compartir el que més volen, o sigui, els seus pares!
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
