Blog de Criança Conscient

paternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

La foto a Facebook

És diumenge. Us heu llevat tots junts i fa bon dia. Teniu ganes de fer alguna cosa especial i decidiu anar a la platja. Els nens criden “sí, platja!” i us poseu en marxa. Però quan tens fills, des que decideixes fer una cosa fins que la fas poden passar, com a mínim 2 hores. Perquè abans de sortir de casa us dutxeu, us vestiu, esmorzeu tots amb la calma i comenceu a preparar les coses per marxar, que no són poques: el patinet per córrer pel passeig marítim, el frisby per jugar a la platja, alguna cosa de menjar durant el viatge, bolquers, tovalloletes,etc.

Llegir més >>

Cuirasses

Hi ha una cosa en la maternitat/paternitat que de vegades incomoda moltíssim i és que les cuirasses que teníem i que portàvem amb més o menys esportivitat i orgull, es fonen. Els nostres fills tenen la capacitat innata de veure’ns com som, més enllà del que volem amagar o desitgem aparentar. No hi ha escapatòria, quan tens fills: et descobreixen, et despullen i no hi ha cuirassa que ells no puguin travessar o fondre d’una mirada.

Llegir més >>

Criar amb respecte és important

Quan cries amb respecte i vincle hi ha dies que són durs. Quan són bebès, hi ha dies que ploren sense parar perquè els passa no saps què i els bressoles, els alletes, els passeges… Nits que es desperten més vegades de les que creies possible, dies que s’enfaden i protesten i sembla que a tot el que tu dius ell respon “NO”. Perquè hi ha dies que estàs cansada i no pots amb la teva ànima. Que t’agradaria tenir el sopar fet, la cuina recollida, la casa en perfecte estat de revista, la roba plegada i als armaris, etc. Que t’agradaria tenir allò de la feina resolt.

Llegir més >>
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Full de ruta

Si una cosa em fascina dels infants (i de les persones) és que no n’hi ha cap d’igual. Vivim en un món on sembla que tot hagi de tenir full de ruta i on aquesta ha d’estar traçada molt abans de començar el viatge. Amb els nens això no funciona perquè tots arriben sense full d’instruccions i cada un ve amb el seu propi mapa. Un mapa que sembla buit, blanc, i que els pares hem d’anar intuïnt què s’hi dibuixa.

Llegir més >>

Fi de curs

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

Llegir més >>

La nit del lloro

L’Ignasi avui estava content. Feia 10 anys que havien començat a sortir amb la que ara era la seva dona i al matí, fent mandres al llit, havien dit que a la nit ho celebrarien amb un sopar “especial”. Feia molt temps que no feien un sopar “especial” perquè s’havien convertit en pares feia tot just 13 mesos i, al vespre, acostumaven a estar tan cansats que estaven per poca cosa més que per sopar quatre rampoines i anar a dormir.

Llegir més >>

No he dit res

Avui hem passat un dia fantàstic. Hem anat a la muntanya, hem passejat, hem pres el sol davant d’un paisatge magnífic i quan hem tingut gana, hem buscat un restaurant al primer poble que hem trobat. Era agradable. Hi havia un grup de 10 adults i en una altra taula just al costat, els seus fills d’entre 4 i 10 anys aproximadament. Eren cinc nens. Dues taules més enllà, nosaltres tres. Ningú més. El menjador era petitet, o sigui que se sentia i es veia pràcticament tot el que deia i feia tothom…

Llegir més >>