rituales

Rituals per nens: per què són importants

Avui us parlaré sobre alguns rituals per nens i sobretot, us explicaré per què crec que són importants i quines coses positives ens aporten (a nosaltres i als nostres fills). 

Si fa anys que em seguiu segur que us heu adonat que m’agraden els rituals.

En vaig començar a fer i a inventar quan m’adonava que els necessitava per posar consciència a algun fet important que havia passat o estava succeïnt a la meva vida. Per exemple, el dol per la mort d’un amic.

Els rituals m’han donat sempre força. Però quan més em vaig adonar que funcionaven i que eren importants va ser després de ser mare per primera vegada. 

Hi havia moments importants que travessàvem amb la criança de la meva filla gran que, en la meva opinió, requerien un ritual. Per exemple, celebrar el final de la nostra lactància de 3 anys, 6 mesos i 12 Dies. Va ser un dels rituals més bonics que he fet a la meva vida. Podeu llegir-lo AQUÍ.

Un altre ritual que em vaig inventar i que vam fer, en aquest cas, amb la Laia, va ser el ritual de benvinguda a la Lua, dies abans que naixés. Ho recordo perfectament i se m’omple el cor de goig amb cada detall: podeu llegir-ho tot també AQUÍ.

O el ritual que vam fer amb les placentes de les nostres filles que podeu llegir AQUÍ.

Doncs bé, aquest agost Laia ha fet 7 anys, un número important! Marca el final d’un cicle i l’inici d’un altre i no és una anada d’olla, sinó que ho hem notat i de quina manera. Ha deixat de ser una nena petita i ha passat a ser una nena.

Feia mesos que jo donava voltes a com podíem escenificar aquest important canvi de fase.

Els rituals són importants perquè visibilitzen, perquè posen paraules a coses subtils que, de vegades, si no les anomenem, poden escapar-se.

Són importants perquè ens ajuden a prendre consciència als adults però també els ajuda a fer el mateix als nens. Els situa, els col·loca en el nou lloc que ocupen gairebé sense adonar-se’n.

Em vaig deixar sentir el que anava arribant entorn al ritual però no trobava la forma. Vaig buscar per internet i res; el que trobava no era el que jo volia ni el que sentia. Així que vaig esperar. Vaig deixar de buscar i em vaig obrir a veure què arribava.

Va ser aquest dia, aquest 19 d’agost quan vaig saber què faríem. Venien a dinar els avis i a prendre pastís i cafè el meu germà i la seva família. Ella sabia que aquest any era important i que hi hauria ritual, així que quan ja hi érem tots es va asseure al centre i li vaig col·locar un fulard al voltant del coll, un que li encanta.

Tenia un fil guardat de feia anys d’aquests de fer collarets i li vaig explicar en què consistiria: cadascun dels presents faríem una volta a aquest fil al voltant del seu canell mentre li expressàvem un desig per a ella per a aquesta nova etapa que s’obria. En acabar cadascun les seves paraules, feia un nus i seguia el següent.

Explicat així pot ser que no tingui cap gràcia, però va ser preciós. El que van dir tots, el molt que va escoltar i com de feliç era ella…

Tot va començar una estona abans; durant el dinar la seva àvia va dir que recordéssim les coses importants que havia après ella durant aquests 7 anys i vam anar recordant quan va fer 1 any i les fites d’aquesta etapa. Quan va fer-ne 2 i les coses importants d’aleshores, i així successivament fins als 7 anys.

Una altra cosa: vam brindar, clar que sí, però les paraules del brindis les va dir ella, ningú més, i va fer un brindis preciós!

Es tracta d’això: de posar consciència (nosaltres i ells) als nous reptes que van aconseguint, a les noves etapes que van superant.

Com el ritual de la fes-TETA: important per les dues i que permetia que ella celebrés alguna cosa que havia aconseguit (deixar de prendre pit) i prendre consciència del temps compartit, del que ens havia servit/ajudat i que havíem passat a una altra fase que requeria altres formes de relació.

Aquests rituals, aquestes escenificacions donen validesa, visibilitzen i ajuden a madurar. I són una magnífica excusa per celebrar la vida en cada etapa, celebrar la unió, el temps compartit.

No em cregueu, només proveu-ho. I després, si voleu, m’expliqueu com ha anat i els canvis que heu notat. 😉

Idees de rituals:

El final de la lactància: Fes-TETA 😉

L’arribada d’un germà
Aniversaris
Superació d’una por
Adaptació escolar: quan se supera
La mort d’un ésser estimat: ritual de comiat o de connexió amb aquesta persona
Ritual per gestionar l’absència d’un dels progenitors: per un viatge llarg o altres circumstàncies.
Amb nens petits pot ser una miqueta més difícil perquè potser no acaben d’entendre el que estem fent; però amb nens a partir de 3 anys, per exemple (i depenent de la seva maduresa potser fins i tot abans), els rituals són perfectament viables.

Us animo a provar-ho i a compartir alguns que hàgiu fet vosaltres. Compartint, ens nodrim tots.

I tu, ritualitzes? 😉

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats