Sexe (I)

7.3.11

El sexe, segur que estareu amb mi, és un GRAN tema. Abans de tenir fills, per descomptat, però també en el procés de tenir-los i criar-los. El sexe és un tema que moltes vegades fa patir, moltes, i segurament més de les que admetem que ens “fa patir”. Però també fa molt riure. Jo m’he fet tips de riure, d’aquells de mal de panxa, parlant de sexe amb altres pares i mares.

Però… comencem pel principi (ah, i ja us ho dic ara que si m’allargo, d’aquest text en faré dues entregues, o tres, les que calgui que el tema bé s’ho mereix!). Una parella vol tenir un fill i clar, per tenir-lo s’ha de practicar el sexe, o fer l’amor, o follar, digueu-ho de la manera que més us agradi. Aparentment sembla una empresa fantàstica i la veritat és que (i aquí us faig una confessió de les bones) per mi els tres mesos que vam trigar a quedar-nos “embarassats” van ser la bomba. No hi ha res més fantàstic que anar a l’hora amb el desig d’engendrar vida i fer-ho amb la persona que estimes d’aquesta meravellosa manera que és fer l’amor.

Però… ai l’às, com triguem més del previst a quedar-nos en estat ja comencen les presses i amb elles, arriba el ditxós calendari i els dies fèrtils. El calendari i la por de no poder tenir fills. I la por, ja ho he dit alguna vegada, em sembla, és molt mala companya, i més encara, en els temes del llit. Anar a buscar un fill amb el cap fet un còctel d’impacència i por, fa que el sexe ja no sigui tan fantàstic i a vegades s’acabi convertint en un suplici. Una vegada un home em va dir que ell, quan veia al calendari una ratlla vermella que volia dir “avui toca”, li entraven ganes de sortir de casa corrents! I què passa moltes vegades? Doncs que l’home se sent cohibit amb aquesta manera matemàtica d’”encertar” en els dies fèrtils. Aleshores, quan la dona el busca, ell potser no té la predisposició de quan encara no hi havia cap marca en el calendari i ella sent que potser ell no té ganes de fer-li l’amor, o el que és pitjor, que no se l’estima, o que no hi vol tenir fills. Ja tenim a una dona preocupada, trista i amb la sensació d’haver estat rebutjada. I l’home, que no pensa res de tot això, no sap com dir-li que no, que el que li passa, és que té por de què els seus espermatozous siguin d’aquells lents i amb mandra que no aconsegueixen mai a arribar a aquell òvul que sembla que cada dia els esperi més lluny!

Com aquesta parella no faci un “reset” i s’asseguin ben aviat a parlar del que els hi passa, i decideixin relaxar-se, gaudir l’un de l’altre, i intentar disfrutar cada dia més del sexe, s’ho passaran força malament; els malentesos aniran creixent. El pitjor de tot i més còmic alhora, és que si no ho parlen, es trobaran tots dos sentint-se pràcticament igual; amb l’autoestima per terra, amb sensació de què potser “no ens estimem prou”, i allò del fill que de fet, era l’origen d’aquest desgavell, ja quedarà en segon terme.

El sexe pot ser increïble si ens traiem les cuirasses i intentem entendre’ns mútuament. Sinó, pot ser una font eterna de conflicte, tocant constantment amb les mancances pròpies i rebotant, com una arma de defensa, en les de l’altre, que segurament tampoc són poques.Si esteu buscant un fill altre cop us he de dir que la ment en aquest cas, més aviat fa nosa. Connecteu-vos amb el cos i amb l’ànima, i gaudiu del plaer de retrobar-vos tot sovint i íntimament amb aquell/a que estimeu. La resta… arribarà o no, qui sap, però com a mínim, haureu estat UN amb l’altre, tantes vegades, que haureu fet una base sòlida i forta per encarar qualsevol entrebanc que us depari la vida.

(Ho veieu? Ho sabia! El sexe és un gran tema i jo encara no he dit tot el que volia o sigui que amenaço amb nous capítols ;)!)