Tag: parella

Un bon company/a de crianza

Un bon company/a de crianza

Quan em vaig enamorar perdudament d’en MR.M NO SABIA QUE SERIA UN BON COMPANY DE CRIANÇA. HO vaig intuir, PERÒ NO HO SABIA. I NO DIC BON PARE, SINÓ BON COMPANY PER COMPARTIR AQUEST CAMÍ. Hi ha molts bons pares i molts nefastos companys, lamentablement. En aquests 8 anys i escaig de criança, hem après els dos a ser-nos bons…

La relació de parella quan es tenen fills, cap.2: quan criem diferent

La relació de parella quan es tenen fills, cap.2: quan criem diferent

Amb el primer capítol que vaig fer sobre la relació de parella ja us vaig dir que donava per a molt i que vindrien nous vídeos, doncs aquí el teniu: quan criem diferent.

Perquè a vegades això és el que provoca més tensió en la relació de parella quan tenim fills: aquestes friccions que van sortint amb la criança dels nens, aquestes formes diferents de fer les coses, de comunicar-nos amb ells etc.

He rebut moltes consultes sobre aquest tema: parelles que estaven molt bé però que el dia a dia de la criança dels fills, el poc temps per parlar del que va succeint i de com ens sentim, etc, acaba passant factura.

La relació de parella… amb fills!

La relació de parella… amb fills!

Ai, el món de la parella amb fills… quant aprenentatge, oi? Sí, de vegades pot semblar complicat, ho sé. I de vegades ho és. Però és que hi ha moltes coses noves a les quals ens hem d’adaptar  de cop i no és fàcil. He parlat d’aquest tema en altres ocasions: LA RELACIÓ DE PARELLA QUAN LA PARELLA ES TRENCA CARTA…

Nou vídeo: “síndrome del niu… real!”

Nou vídeo: “síndrome del niu… real!”

Comencem nova temporada parlant de la síndrome del niu, d’això que passa a les dones embarassades en algun moment de la seva gestació i que pot semblar, a ulls dels altres, raríssim. Sí, raríssim perquè, com he dit en el vídeo, si no es viu no se sap, de veritat, de què va el tema ni la seva magnitud. És…

No sé si a tu et passa

No sé si a tu et passa, però ara que sóc mare de dues i que torno a estar en plena voràgine criadora, no trobo a faltar ni anar a sopar amb les amigues, ni anar a ballar, ni viatjar (bé, això una mica), ni… només trobo a faltar el meu marit, el meu company, el meu amant… Perquè en aquesta voràgine, a estones és difícil fins i tot tenir un moment per mirar-te als ulls, per re-trobar-te en ell, per re-trobar-se en tu. Perquè quan un n’adorm a una, l’altre adorm a l’altra, perquè quan un banya, l’altre fa sopars, perquè quan un porta a cole, l’altra dóna el pit… i així un dia i un altre.

No em toquis els pits!

No em toquis els pits!

La Teresa i el Xavi feien l’amor. Inesperadament els astres s’havien posat en línia i havien trobat el moment, el lloc i el més important, n’havien tingut ganes. El Pol, el seu fill de dos mesos i mig, dormia una mica més enllà i malgrat que el sentien respirar, aquesta vegada el seu so no era suficient com per fer-los baixar la líbido. Tenien ganes l’un de l’altre. Feia dies que no es tocaven i es trobaven a faltar. El tacte, l’escalfor, la carícia, la trobada íntima d’ells dos… necessitaven trobar-se junts, sols, amb contacte.

X