Tenir Fills: L'adopció

24.7.2012

“Voler tenir un fill i saber que ja és viu. Que ja és viu i que és un algun racó d’aquest planeta. Que això sigui l’únic que en saps: que és viu. Estar esperant i no saber a qui: perquè no en saps la cara, ni el nom, ni l’edat, ni si està bé i sa o no, ni si té els cabells arrissats, o castanys, si ja sap dir alguna paraula, si li agrada jugar a pilota o com li agrada dormir la migdiada… No saber qui l’ha gestat, ni tampoc en quines condicions. No saber qui són els seus pares biològics ni per què no és amb ells ara. Desconèixer com ha viscut el temps (dies, mesos o anys) que té de vida.

Però hi ha una cosa que sí que saps, i que passa per davant de totes les altres. Saps, molt abans de tenir-ne una foto, o que et diguin qui és, que ja te l’estimes. I no només ho saps… ho sents. Sents amor i estimes un fill molt abans d’anar-lo a buscar i durant molt més temps que nou mesos. Estimar una paraula “FILL”, una idea “família”, un desig: “mare” o “pare”… un anhel profund i continu: “que arribi a casa” i una por: “m’estimarà?”

Saber una altra cosa: que malgrat ell voler que l’estimin i tu voler estimar-lo, ell és a un lloc i tu a un altre i perquè finalment la unió es produeixi cal esperar. Saber que no és a les teves mans i que has d’esperar, mesos i mesos que es converteixen en anys. I cal tenir paciència, i mantenir la il·lusió, i esperar sense…desesperar. Desitjant que d’alguna manera, tot l’amor que has sentit per ell o ella des del dia que vas decidir adoptar, li hagi arribat d’alguna manera, perquè saps que la seva espera és molt pitjor que la teva i saps que que l’estimin, l’amor que tu sents sense saber-ne ni el nom, és el que més necessita. Units en la distància, en una idea i sobretot, en un desig. Tu el de ser mare o pare, i ell o ella, el de què ho siguis.”

Aquest és el text que he llegit a l’inici del programa TENIR FILLS d’avui a Catalunya Ràdio. Si us l’heu perdut, si no ens heu pogut sentir en directe, us el podeu descarregar fent clic AQUÍ