Un diálogo cualquier

Un diàleg qualsevol

19.9.2012

 

Ella: Què com ha anat el dia, avui?

 

Ell: Bé, com sempre.

 

Ella: Què vol dir, com sempre? Vull dir… què has fet, a qui has vist…?

 

Ell: Ai, doncs no sé… he fet com cada dia, i he vist les mateixes persones de la feina que cada dia…

 

Ella: Molt bé, doncs fi de la conversa.

 

Ell: Home, no et posis així… És que em fas unes preguntes… Explica’m tu què heu fet…

 

Ella: Doncs mira, he estat 9 hores amb la nostra filla de 4 mesos. Al matí ha mamat, hem sortit a passejar, hem comprat fruita, hem vingut a casa, hem tornat a fer teta, l’he canviat unes quantes vegades,… a la tarda hem tornat a passejar, he comprat una mica de carn, hem tornat a fer teta, i a canviar…. Què, interessant, oi?

 

Ell: Doncs mira, igual d’interessant que el que he fet jo!

 

Ella: Osti… però que no ho entens que necessito “imputs” de l’exterior? Qui has vist… si t’ha trucat algú… si hi ha alguna novetat… si ha passat alguna cosa a la feina…! El que faig jo és exactament el mateix que faig cada sant dia des que vaig parir!!!

 

Ell: Val, perdona. Tornem a començar?

 

Ella: Sí, sisplau… Com t’ha anat el dia?

 

Ell: Bé… Estic cansat. Al matí he fet tres quarts d’hora de cua per arribar a la feina, m’he posat histèric! Per cert, saps aquell projecte que ens havien de donar sí o sí? Doncs no ens l’han donat. Cagada… Ara a veure com ens ho fem…

 

Ella: Ostres… i estàs preocupat?

 

Ell: No, suposo que els altres que tenim entremans acabaran tirant endavant… a veure… I tu?

 

Ella: Doncs res, poca cosa… Avui m’he estirat amb la Maria a fer la migdiada i no hi ha hagut manera d’adormir-me… m’ha fet una ràbia! Mira que estic cansada, i que tinc son, però no hi ha manera! M’estiro i res. No sé per què, just quan puc dormir, no m’entra la son, i després, quan ella ja està ben desperta, llavors tinc la sensació que em ve tota de cop! Ah, per cert, ha trucat la teva mare, que a veure si hi anem diumenge… Tu en tens ganes?

 

Ell: Sí, per què no?

 

Ella: A mi em fa pal quan la volen agafar tots a coll… Pateixo!

 

Ell: Però ella no es queixa…

 

Ella: En aquell moment no però te’n recordes en aquell dinar que se la van passar com una pilota i al vespre va fer una plorada d’una hora? Doncs això, no vull que torni a passar!

 

Ell: Doncs no deixem que l’agafi tanta gent…

 

Ella: Però m’has d’ajudar, sinó, semblo una esquerpa i no és això… És la teva família, digue-ls-ho tu…

 

Ell: D’acord. No et preocupis… Després la trucaré. Mira… has vist com dorm? Que guapa que és!

 

Ella: Preciosa. Avui al matí estava per menjar-se-la… No parava de riure!

 

Ell: Quina ràbia perdre’m els matins… No saps les ganes que tinc que sigui dissabte…

 

Ella: És que quan es lleva està tan guapa, tan simpàtica…

 

Ell: Escolta… Objectivament: No trobes que és la nena més guapa del món?

 

Ella: Sense cap mena de dubte. Però això suposo que ho deuen dir tots els pares dels seus fills.

 

Ell: Segurament. Però nosaltres ho diem de veritat i objectivament: la nostra filla ÉS la més guapa del món.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.