Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Nens que no volen anar en cotxe

Anar en cotxe mai havia estat un problema amb la Laia. La posaves a la cadireta i al cap de tres revolts ja dormia. Era plàcid viatjar amb ella i no tenia cap problema de fer-hi migdiades llargues, és més, li agradava, i de més gran, ho demanava. Encara ara quan hem d’agafar el cotxe i es nota cansada diu “ai, que bé, dormiré una miqueta”… No havíem dubtat mai en anar de vacances lluny i amb ella amb 2 anys anàvem a Tarifa, a la Vall d’Aran, a Burdeus i a on fes falta perquè realment era fàcil i possible.

Llegir més >>
Paz
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Pistoles

Fa uns dies vam tenir aquesta conversa a casa….
Laia (5 anys): mama, existeixen les pistoles de veritat?
Jo: Sí
Laia: I poden matar persones?
Jo: Sí…
Laia: I hi ha llocs on maten a qui els dóna la gana?
Jo:…
Laia (escandalitzada): Mama, ho trobo gravíssim!!!

Llegir més >>
Exclusividad
Germans
Míriam Tirado

Dividir-se

Hi ha moments (pocs, per sort), en què em voleu les dues, em necessiteu les dues. Hi ha moments en què no us sembla bé cap altra opció perquè jo pugui arribar a vosaltres: esperar un moment, quedar-vos amb el pare mentre atenc a l’altra…. No us val res, només jo. I em voleu i necessiteu amb la mateixa força: amb edats diferents, per motius diferents i amb comprensió a diferent nivell de tot el que està passant, però em necessiteu les dues, alhora, i em voleu només per a vosaltres.

Llegir més >>

Nervis de juny

Jo no sé a casa vostra, però a la nostra portem uns dies amb un esverament que tomba d’esquena! Des que va començar el mes de juny que s’olorava el final de curs en l’estat emocional de la nostra filla gran. Hi ha com una emoció, com uns nervis,… el sol, la calor, els dies més llargs, més les coses “especials” a l’escola pel final de curs… Tot, fa un còctel molotov d’excitació màxima que fa que aquests dies anar a dormir sigui encara més difícil de l’habitual!

Llegir més >>
Atletismo
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El calvari de l'atletisme

Quan jo era petita m’encantava l’assignatura de “gimnàstica”, però hi havia uns dies que tocava atletisme i aquell era el dia que em volia amagar sota el llit i no sortir-ne. Córrer amb els companys mentre el professor tenia un cronòmetre a la mà em feia posar nerviosa perquè això de córrer no m’agradava gens. Córrer a l’sprint un moment encara, ho tolerava. Però això de “Doneu 3 voltes a l’escola” i estar corrent 15 minuts o més traient el fetge per la boca, ho detestava i sempre arribava de les últimes.

Llegir més >>
Youtube
Videoblog
Míriam Tirado

I ara… també a youtube!

Fa anys, concretament 3, un dia vaig pensar que m’agradaria fer vídeos fent el que m’encanta fer: parlar del que més m’apassiona, la maternitat, la paternitat i la criança. Però anava a tope de feina i no sabia ni per on començar. Al cap d’un temps la idea va tornar a mi, però estava embarassada de la Lua i estava en un moment en què no em sentia amb ganes ni energia de començar res nou. Volia gaudir de la gestació i de les meves filles. Però la idea va tornar a la meva ment, insistent, una vegada i una altra.

Llegir més >>

Tenim un problema

Fa temps que ho tinc clar, però últimament aquesta idea em ve cada vegada amb més força. Que sí, que tenim un problema i és amb el “respecte”. Ens costa respectar, així, en general. Començant per nosaltres mateixos. Ens costa respectar-nos: el que volem, el que necessitem, el que sentim, el que el cos ens demana… I ens traïm un dia i un altre per manca de respecte a un mateix.

Llegir més >>
lo que nadie nos dice
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El que ningú ens va dir… o potser sí?

Després del meu primer part, que va acabar en cesària després d’una fase de prepart dolorosa que es va allargar 3 dies, li vaig retreure a la meva mare que per què no m’havia dit que la fase de prepart podia ser tan llarga. Ella feia ja 20 anys que es dedicava a preparar parelles per al part i la maternitat/paternitat i nosaltres havíem assistit a les seves sessions. La cara de sorpresa que va posar no us la puc reproduir, però sí el que em va contestar: “Perdona? Ho dic sempre, en totes les sessions quan parlem d’aquesta fase: que pots ni adonar-te’n, que pot durar hores, o que pot allargar-se dies!” El problema no és que ella no ho hagués dit (que sí que ho havia fet), sinó que jo no ho havia retingut. Per què? Doncs perquè no m’interessava. No m’interessava pensar que justament jo seria la de fase dolorosa i llarga de prepart.

Llegir més >>

Si un dia veieu una mare que balla

Dissabte vaig ballar com si no hi hagués un demà. Vaig ballar com si no hagués ballat mai o no pogués tornar a fer-ho mai més. Vaig ballar des que va sonar la primera cançó fins a l’última, movent cada cèl.lula del meu cos. Dissabte vam anar de casament. Uns bons amics, a qui fa 13 anys vaig presentar jo mateixa, van decidir celebrar el seu amor davant de família i amics i va ser preciós. Tot: veure’ls tan feliços, emocionar-nos plegats, ser feliços amb ells, riure, compartir, celebrar… i ballar.

Llegir més >>