Mort
Vida i mort
Febrer 2011 Fa uns anys, quan era petita, tenia por de la mort. Però no pas de morir-me jo, sinó
8 de febrer de 2011
No hi ha comentaris
Menu
Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Febrer 2011 Fa uns anys, quan era petita, tenia por de la mort. Però no pas de morir-me jo, sinó
Hi ha dies que tinc tantes pors que encara no sé com puc fer, com si res, la meva vida… O com no em para la gent pel carrer dient-me “Nena, vols dir que no tens massa por?”, perquè tinc la sensació que se’m nota fins i tot a la cara. Avui és un dia d’aquests, perquè m’ha vingut la regla, i jo no volia que vingués.
Una pregunta que ara ja no em fan gaire però que em vaig fer un fart de sentir-la, sobretot quan
Agost 2009 Em queda una setmana per sortir de comptes. I ja sé que això no vol dir res perquè
Febrer 2011 El puerperi és una etapa en què les dones solem tenir els mecanismes de defensa una mica baixos.
Novembre 2010 Quan de sobte ho veig tot negre, perquè aquella nit he dormit poc i malament, penso “tot passa”.
Ja us ho dic d’entrada, trencant potser tota intriga; el meu part no va ser com m’havia imaginat. I aquesta va ser la meva primera lliçó; en el part, com en tantes altres coses, t’has de lliurar al que ÉS, sense esperar-ne res. Perquè de res va servir haver fet milions de visualitzacions del naixement de la meva filla. Dins meu, m’assegurava que jo estava preparada per tot el que pogués passar aquell dia, però en el fons, jo només m’havia preparat per un part més aviat curt, vaginal i natural. I francament, no va ser cap de les tres coses. No em malinterpreteu, no estic dient que fos un “mal” part o que no en tingui un bon record. Simplement dic que el que va ser i el que jo esperava, no va tenir res a veure. Bé, potser hi van haver punts de coincidència; la connexió entre els tres, i que vaig experimentar en mi una força física i psíquica que era justament el que havia llegit en molts llibres; vaja, que les dones estem preparades per parir.
Tinc tantes ganes de ser mare. Tantes ganes, que a vegades em sembla que he d’explotar. A vegades sento alguna cosa semblant a algú que em crida i tinc la sensació que no puc esperar més, que he d’acollir aquesta ànima que sento tan a prop meu, tan a prop nostre i que encara no ha trobat la manera d’arribar a nosaltres…
Octubre 2009 L’embaràs, d’alguna manera, et prepara una mica per les nits de son interromput. Els primers tres mesos, de
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
