Criança conscient Archivos » Page 7 of 15 » Míriam Tirado, consultora de crianza

El dia de la marmota

Dissabte era el Dia de la Marmota… i quan vaig veure la notícia per la televisió vaig pensar que em sentia com en Bill Murray a la pel·lícula que porta el mateix nom. Perquè des de dilluns passat que a casa meva gairebé tots els dies han estat iguals. La Laia amb grip, un grip llarg, que sembla que no tingui fi: febre molt alta durant bastants dies (39,5-40 en alguns moments, sobretot vespre i nit), mocs (no gaires) i tos (molta). I nosaltres doncs ja sabeu: posa el termòmetre, dóna antitèrmics, fes moooolts mimos, dorm poc o menys, i en definitiva, cuida.

Llegir més >>

3 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Entrevista: “Els límits”

Em fa molta il·lusió portar-vos, avui, l’entrevista que he fet a Josep Maria Garcia. Ell és Llicenciat en Psicologia en l’especialitat de clínica. És terapeuta psicocorporal morfoanalista, des de fa més de 20 anys, i operador de Quantum SCIO. Participa amb l’Àngels Torras en els tallers de gestació, part, criança i vincle donant suport a la funció paterna. Però a banda de tot això, és pare i avi. Feia temps que tenia ganes de traslladar les llargues converses que ell i jo tenim sobre criança, fills, i la vida, al blog. Espero, de tot cor, que us agradi i us sigui útil.

Llegir més >>

19 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Els reptes de la criança

Tots intentem criar els nostres fills tan bé com podem i sabem d’acord amb les nostres capacitats, amb el nostre bagatge i amb la nostra informació i consciència. Tots volem que siguin feliços i d’alguna manera, ens fixem aquest objectiu malgrat que moltes vegades no acabem de tenir clar que potser un dia seran feliços però no hauran respost, en absolut, a les nostres expectatives.

Perquè per més que intentem no tenir-ne, tot sovint els pares en tenim, d’expectatives. Volem, esperem, desitgem i tot sovint projectem massa cap als nostres fills. A vegades fins i tot, hi ha pares que viuen la seva vida a través de la d’ells i una entrebancada del nen a 1r d’ESO la viuen com si fos la seva pròpia. Criar els fills no és fàcil, això ja ho sabem, però avui tenia ganes de parlar d’una cosa que veig massa sovint i és que moltes vegades no estem preparats o ens sorprèn moltíssim que el nostre fill tingui el seu propi caràcter.

Llegir més >>

28 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Criança conscient

Una altra mirada a la infantesa

“El primer que sabem de la infantesa quan estem a punt de ser mares o pares té a veure amb la nostra. Els records no solen ser ni clars ni fiables però sí que ho són, les sensacions i la manera que tenim d’apropar-nos als bebès i el que se’ns desperta en la seva presència. En funció del que hem viscut en la gestació, el part i la primera infantesa, sobre tot en l’etapa pre-verbal, construirem la nostra manera de ser i d’estar en el món i la nostra capacitat per estimar-nos i per estimar als éssers més vulnerables i indefensos: els bebès!

Llegir més >>

12 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Carícies negatives

Presència: Fet d’ésser, de trobar-se, present. Aquesta és la definició que he trobat en diversos diccionaris. Aleshores, cal buscar “present”: Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment. A mi aquesta definició em queda curta, sobretot, pel que vull explicar avui en aquest post relacionat amb els nostres fills. Vull parlar de presència i d’estar present en el sentit d’estar atent amb tots els sentits a allò que fa, expressa, o diu el nostre fill. Perquè a vegades és possible que passem les 24 hores amb ell/a, al seu costat, però que, en el fons, no hi haguem estat “presents” ni cinc minuts al dia. Que no li haguem parat “atenció”, que no haguem entrat dins el seu món intern, de joc, o del que sigui. Que no li haguem dirigit una atenta mirada de mare/pare amorós que HI ÉS.

Llegir més >>

29 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Qué hacemos dentro de las cuatro paredes ...

Criança conscient

Què fem dins les quatre parets…

“Mira, a casa seva, que cadascú faci el que vulgui amb els seus fills”. Aquesta frase, amb alguna variant, segur que l’heu sentit més d’una vegada. Jo no sé per què, però últimament me la trobo tot sovint… Potser és perquè havia descriure aquest post i dir, que sempre que la sento diria: “No, tot el que vulguin no”. Perquè hi ha línies vermelles que, al meu parer, mai s’haurien de creuar, i a vegades sembla que les quatre parets de casa, la intimitat de la llar de cadascú, puguin permetre certes “concessions”.

Llegir més >>

21 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Criança conscient

Cases amb nens

Saps de seguida, quan entres a una casa, si allà hi viu algun nen o no. No només pels objectes que t’ho poden fer saber sinó per l’aire, pel que s’hi respira, per alguna cosa intangible que et diu, sense possibilitat d’equivocació, “aquí hi viu un nen”.

A mi les cases amb nens m’agraden. M’agrada aquella espècie de caos que traspuen gairebé totes les cases on hi viuen nens que encara mamen, nens que gategen, nens que caminen però que encara porten bolquer, nens que ja aprenen a llegir i a escriure, nens que comencen a anar de colònies,… Són cases on no tot és al seu lloc perquè simplement, és impossible, perquè hi ha algú petit que ho remena tot i que té una altra mena d’ordre i lògica d’on va cada cosa. Són cases on quan t’asseus al sofà t’hi podries trobar, tranquil.lament, un cotxe de miniatura, un ninot de peluix o un plastidecor mig trencat que aquell nen ha abandonat allà al damunt quan ha decidit anar a buscar qualsevol altra cosa…

Llegir més >>

18 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Els adults siguem adults

Normalment parlem molt del comportament dels nens, de quan fan coses que ens irriten, de quan estan demandants a més no poder, de quan reclamen tant de nosaltres que a vegades ens esgoten. Jo n’he parlat en aquest blog moltes vegades. I avui vull dir ben alt i clar: això que fan ells, reclamar mama i papa tant com poden, voler dormir amb nosaltres, voler-nos tenir sempre a prop, allargar al màxim les estones amb nosaltres, etc, és normal. És normal que plorin quan es queden a l’escola i encara no hi estan habituats. És normal que no vulguin que treballem tot el dia. És normal que reclamin la nostra atenció de totes les maneres possibles si senten que tenen menys pares del que necessitaria la seva ànima.

Llegir més >>

8 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Visc en la "clandestinitat"

A vegades em sento com si estigués vivint en la clandestinitat, com si bona part de la meva vida estigués vivint-la en una mena de secret permanent… La clandestinitat ha anat augmentant en la mateixa proporció amb què la Laia s’ha anat fent gran: quan era petita tothom veia “normal” que li donés al pit, ara no. Quan era petita tothom veia “normal” que dormís a la nostra habitació, ara no. Quan era un bebè tothom trobava “normal” que li respectéssim els seus processos evolutius i d’aprenentatge, ara ja no tant.

Llegir més >>

7 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Criança conscient

Perdona’m

Moltes vegades segur que haureu sentit algú dient als seus fills “demana-li perdó!”. Dit així és una ordre, una obligació i el nen només pot optar entre dir-ho i per tant fer cas als seus pares o passar de tot i endur-se una bona bronca. Però encara que ho digui, no estarem segurs de si li ha sabut greu, si lamenta el que ha passat… No sóc partidària de dir als nens que demanin perdó. Sóc partidària, en canvi, de què entenguin què significa, i perquè això passi, ens han de veure i sentir demanar perdó. El perdó ha de ser alguna cosa habitual a casa, al seu entorn. Hi ha adults que no demanen mai perdó, ni a la seva parella, ni a qui sigui que hagin pogut ofendre i molt menys als nens. Com si demanar perdó quan fem alguna cosa malament, quan ens equivoquem, o ferim encara que sigui amb la millor de les intencions sigui menystenir-nos. Com si fos una taca en l’expedient del nostre propi orgull.

Llegir més >>

4 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient