amor Archivos » Page 6 of 11 » Míriam Tirado, consultora de crianza

De 3 a 4 anys

Anem a dormir?

El nostre “problema”, ja ho vaig explicar (LA NENA QUE NO VOLIA ANAR A DORMIR), era que li costa anar a dormir. Diguem que sempre troba alguna cosa més interessant a fer que no pas anar al llit. El juny passat, en plenes vacances, vaig decidir que estava farta d’anar-li al darrera “va, que és hora d’anar a dormir” i que ho havíem de fer més divertit. Havíem de jugar; era l’única manera que funcionés, n’estava convençuda. Total, que em vaig inventar que la zona del llit era una casa anomenada “LA CASA DELS CONTES” on hi havia una senyora anomenada “La mestressa de la casa dels contes” que explicava històries als nens per anar a dormir.

Llegir més >>

14 de gener de 2013 No hi ha comentaris

Preconcepció

Estimat fill

Estimat fill,

Aquest és el primer cop que t’escric i t’he de confessar que ja fa molts dies que en tenia ganes. Fa aproximadament un mes que et sento tan present, que ja no he pogut evitar començar a escriure’t també a tu, les coses que visc, sento i penso. Quan això em va passar amb la Laia, em pensava que no era normal, que no era possible sentir un fill molt abans de gestar-lo dins la panxa. Amb el temps, amb els anys i l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències amb altres mares, la lectura de llibres… he sabut que sí que era normal. Que n’era molt. I quan em pensava que això potser no tornaria a sentir-ho mai més com aquella primera vegada… se’m vas fer tan present que no vaig poder fer veure que no ho sentia, que no me n’adonava.

Llegir més >>

10 de gener de 2013 No hi ha comentaris

El dia de Sant Esteve

La Berta encara no ha tastat els canelons aquest Sant Esteve. Ha tingut feina posant el pitet a la Duna, preparant-li el seu dinar i xerrant amb la seva germana, que ha vingut d’Alemanya a passar el Nadal a casa. La Berta està contenta, sempre li ha agradat el Nadal i més ara, que té una filla i que tot, absolutament tot, ho veu amb uns altres ulls. Finalment comencen tots a dinar, són 11 a la taula. Els canelons estan boníssims, com sempre. La seva mare és la reina de la cuina i la Berta està segura que mai ningú podrà igualar-la.

Llegir més >>

18 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Altres temes

Els cossos

Escric aquest post a la una i deu de la matinada del dissabte. L’últim que he explicat a la ràdio és que havien identificat els 20 nens morts a Newtown, als Estats Units i que la gran majoria tenien 6 anys. Però amb el que no puc deixar de pensar és en l’últim que he llegit: els pares havien identificat els cadàvers a través de fotos, per no fer-los més dur el trauma. I no he pogut evitar pensar: “a mi m’agradaria poder-la tocar”. I això, aquest pensament, m’ha impressionat. Com si de sobte m’adonés de la importància del tacte, fins i tot, en casos així.

Llegir més >>

16 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Clar que t’estimo!

Jo sóc persona de lletres, de paraules. M’encanten les paraules. Jugar-hi, escriure-les, descobrir-ne de noves. M’encanten els idiomes i n’he estudiat tants com m’ha estat possible. M’agrada saber com sonen les paraules dites en una llengua o en una altra… Ho trobo d’una riquesa infinita. En aquest blog us parlo molt sovint de la importància de posar paraules, d’anomenar les coses més enllà dels objectes: de posar nom i validar les emocions, els estats d’ànim, les pors, etc.

Llegir més >>

13 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Els reptes de la criança

Tots intentem criar els nostres fills tan bé com podem i sabem d’acord amb les nostres capacitats, amb el nostre bagatge i amb la nostra informació i consciència. Tots volem que siguin feliços i d’alguna manera, ens fixem aquest objectiu malgrat que moltes vegades no acabem de tenir clar que potser un dia seran feliços però no hauran respost, en absolut, a les nostres expectatives.

Perquè per més que intentem no tenir-ne, tot sovint els pares en tenim, d’expectatives. Volem, esperem, desitgem i tot sovint projectem massa cap als nostres fills. A vegades fins i tot, hi ha pares que viuen la seva vida a través de la d’ells i una entrebancada del nen a 1r d’ESO la viuen com si fos la seva pròpia. Criar els fills no és fàcil, això ja ho sabem, però avui tenia ganes de parlar d’una cosa que veig massa sovint i és que moltes vegades no estem preparats o ens sorprèn moltíssim que el nostre fill tingui el seu propi caràcter.

Llegir més >>

28 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Coses que passen…

Eren una parella perfecta, deia tothom. Anaven a la una, eren divertits, s’estimaven a més no poder, eren feliços. Feia anys que sortien junts i no havien tingut mai ni una discussió de les que s’anomenen “importants”. Havien comprat pis, cotxe, etc, a mitges sense ni pensar-s’ho: tenien tan clar que volien viure sempre més junts que no els feia por que un dia alguna cosa es trenqués i calgués dividir tot allò material que posseïen.

Quan feia 5 anys que ja estaven junts van decidir ampliar la família i tot havia anat igual de perfecte que fins aleshores. L’embaràs, el part… fins i tot el postpart, una mica complicat al principi, havien pogut trampejar-lo amb èxit. Fins ara. Ara que el Jan tenia vuit mesos i que gatejava per tota la casa, alguna cosa invisible havia passat i ja res era tan fantàstic.

Llegir més >>

27 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Estic enamorada de tu

Diuen que el millor twit és el que no t’atreveixes a escriure. Pels que no sapigueu què és un twit, diguem que és un missatge d’un màxim de 140 caràcters que escrius a la xarxa social Twitter i que els teus seguidors poden veure. Ahir vaig estar a punt d’escriure’n un que no sé per què, però no ho vaig fer. Suposo que em va fer certa vergonya, o perquè vaig pensar allò de “i què interessa, això, a la resta de gent?”. Vaig estar a punt d’escriure “Estic profundament enamorada de la meva filla”.

Llegir més >>

5 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

I els preàmbuls?

La Núria feia dies que intentava trobar el moment. El buscava, hi pensava, intentava enganxar-lo al vol, però el moment no arribava. Feia molts, molts dies, que tenia ganes de fer l’amor amb el seu marit. En feia tants, que tenia la sensació que ja no podia més; que o ho feien avui o ella rebentava. A ell li passava el mateix. Sense dir-li, també intentava trobar el moment. Però més que buscar-lo, ell sobretot hi pensava, el pensava… l’imaginava… Quan la veia sortir de la dutxa de bon matí, o quan la veia amb roba d’estar per casa tot fent el sopar, o quan es despertava amb ella al seu costat i la veia dormir, sempre pensava “i si ara…?” però mai era el moment. Perquè en cada moment d’aquests ell duia un bebè a coll que també mirava a la seva mare com feia el sopar, que també veia la seva mare sortir de la dutxa i li mirava els pits amb cara de delit (més que el seu pare!), i que també tenia al seu costat quan es despertaven tots tres gairebé alhora.

Llegir més >>

30 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Papallones a la panxa

Fa poc, la Myriam del blog EN MINÚSCULAS (que us recomano perquè escriu com els àngels) deia a Facebook “la trobo a faltar… tornant a casa com una enamorada expectant…” i aquesta frase em va inspirar. En primer lloc, en un moment em vaig veure a mi, els primers dies que tornava a treballar després de dos anys d’excedència, amb papallones a la panxa i nerviosíssima per tornar a veure la Laia. Terriblement enyorada. Mai fins aleshores havíem estat tantes hores separades i no podia esperar ni un segon més per tornar-la a veure. Si algú em parava pel passadís de la feina per dir-me “hola, què tal?”, jo només podia dir: “bé, amb ganes d’arribar a casa” i amb un somriure intentava que no es notés gaire aquella pressa que em cremava per dins…

Llegir més >>

23 de setembre de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

amor

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Anem a dormir?

Estimat fill

El dia de Sant Esteve

Els cossos

Clar que t’estimo!

Els reptes de la criança

Coses que passen…

Estic enamorada de tu

I els preàmbuls?

Papallones a la panxa

Categories

Llibres i contes

Audioguia Vincles – Català

Segueix-me!

Subscriu-te!