criança Archivos » Page 7 of 11 » Míriam Tirado, consultora de crianza

De 0 a 1 anys

Tenir fills: la criança

Quan som pares o mares primerencs, i agafem el nostre fill per primera vegada, és difícil imaginar-nos fins a quin punt no sabem res… Per molt que haguem llegit, per molt que ens haguem preparat, per molt que haguem imaginat i escoltat… en això de ser pares i mares, ens queda gairebé tot per aprendre… Tot el que succeeix després del part continua tenint una intensitat tan gran i anant tan ràpid que a vegades sembla que estiguis dins d’un tren desbocat sense maquinista…

Llegir més >>

20 d'agost de 2012 No hi ha comentaris

Criança conscient

El mal company

Quan entres al món de la maternitat i la criança de sobte t’adones que en un cantó de l’espatlla se t’hi ha instal.lat un homenet petit i geperut, emprenyador i mal company que tot sovint apareix i et diu allò de: “vols dir que això no ho estàs fent malament?”, “ui, ara l’has cagada…!”, “vols dir que és normal això que fa el teu fill?”, “uf… com et deixes prendre el pèl!”… És un homenet del sac sí, amb un sac carregat de por, de frases escoltades una vegada i una altra al llarg de la nostra vida, d’anys i panys d’inèrcia en això de criar els fills, i on també hi ha lloc per les nostres mancances, frustracions i projeccions.

Llegir més >>

25 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Instint

Una nit, en plenes vacances a la costa atlàntica francesa, de sobte em vaig despertar amb un soroll bestial que em va costar reconèixer. Estava profundament adormida i no sabia què estava passant: el cor semblava que m’hagués de sortir per la boca i el primer que vaig fer, en milèssimes de segon, va ser saltar sobre la Laia i protegir-la amb el meu cos. La vaig abraçar i aleshores ho vaig saber: era un avió militar trencant la barrera del so. Ell i jo estàvem totalment desperts i espantats, no perquè no l’haguéssim sentit mai aquell soroll, sinó perquè eren les tres de la matinada i ens havia fet un ensurt de mort. Ella es va moure, es va arraulir contra el meu cos i ni tan sols es va despertar.

Llegir més >>

18 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

Fins aquí!

Quan feia poc que acabava de parir i estava en aquella etapa tan vulnerable a frases, consells no desitjats o observacions de família, amics, coneguts i desconeguts, una persona em va dir: “tranquil·la, et curtiràs”. I sí, tenia tota la raó. Et curteixes. Potser és el pas del temps, potser és l’acumulació d’experiència en aquest tema, o també molt probablement perquè vas agafant seguretat en això tan difícil i meravellós que és ser mare…

Llegir més >>

15 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Celebrem!

A vegades tinc la sensació que en els temps que corren, cada dia hi ha més gent que creu que no hi ha motius per celebrar res, perquè “tot està fatal”, perquè “tot és una merda”, perquè “la gent ho passa malament”, perquè “la cosa està difícil”, perquè “vés a saber què passarà”, perquè “estem envoltats de lladres”, perquè… I a mi em passa just el contrari, que cada dia tinc més ganes de celebrar coses, i de compartir i d’agrair la infinititat de persones i coses bones que m’envolten!

Llegir més >>

15 de juliol de 2012 No hi ha comentaris

De 2 a 3 anys

Créixer i tornar-se petit

T’estàs fent gran, Laia, molt gran. Estàs creixent tan ràpid, que a vegades tinc la sensació que el temps em dóna una bufetada i em fa adonar com n’és d’important aprofitar-lo. Tot va molt de pressa i el teu creixement, també. No dono a l’abast d’anotar les coses noves que aprens o que dius, i moltes queden sospeses en l’aire mentre jo intento recordar-les per sempre malgrat saber que moltes se m’escaparan i només algun dia, d’aquí molts anys, li diré al teu pare: “ara he recordat aquell dia que va fer allò o que va dir allò altre…”.

Llegir més >>

15 de juliol de 2012 No hi ha comentaris